L'escriptor i acadèmic Arturo Pérez-Reverte ha llançat una dura crítica contra la Reial Acadèmia Espanyola (RAE) i contra el seu director, Santiago Muñoz Machado, als quals acusa d'haver-se doblegat davant pressions externes i d'haver renunciat a exercir amb fermesa la seva funció normativa sobre l'idioma.
Les crítiques estan recollides en un article d'opinió publicat a El Mundo sota el títol “Por qué ni fija, ni limpia, ni da esplendor”, en el qual Pérez-Reverte sosté que la RAE ha passat de marcar criteris lingüístics clars a adaptar-se de forma acrítica a l'ús mediàtic i a les modes, fins i tot quan aquestes contradiuen la norma tradicional.
Murmuració
L'escriptor denuncia que dins de la institució s'ha imposat el que denomina “els talibans del tot s'hi val”, un corrent que, segons ell, accepta qualsevol ús del llenguatge amb l'argument que “si s'usa, és vàlid”, debilitant així l'autoritat acadèmica. Al seu parer, aquest enfocament converteix la RAE en un mer observador de l'idioma, en lloc d'un referent que l'ordeni i el cuidi.
Pérez-Reverte també critica que moltes decisions lingüístiques s'adoptin per pressió social, mediàtica o política, i no després de debats tècnics rigorosos entre especialistes. En aquest sentit, lamenta que l'Acadèmia actuï amb por de ser titllada d'elitista o excloent, cosa que, segons afirma, acaba donant més pes a tertulians, influencers o titulars mal escrits que al criteri filològic.
Les crítiques de Pérez-Reverte a la RAE no són noves i s'inscriuen en una línia específica de pensament que l'escriptor ha expressat de forma reiterada en els últims anys a través de les seves xarxes socials. L'escriptor ha mostrat en moltes ocasions el seu rebuig al que considera una 'relaxació excessiva de les normes lingüístiques', especialment en debats sobre ortografia, llenguatge inclusiu i l'acceptació d'usos procedents de xarxes socials i mitjans de comunicació. A través d'articles, entrevistes i publicacions a les xarxes, Pérez-Reverte ha defensat que l'Acadèmia ha de marcar límits clars i exercir autoritat, fins i tot quan les seves decisions resultin impopulars.