L'incendi forestal de Burgohondo roman lluny del seu final gairebé dues setmanes després de començar. El foc més gran registrat a Espanya trigarà almenys un altre mes a donar-se per extingit i la seva vigilància continuarà més enllà de l'estiu, segons les previsions de l'operatiu de Castella i Lleó.
El foc manté l'Índex de Gravetat Potencial 2 i encara no reuneix les condicions necessàries per ser declarat estabilitzat o controlat. Dins dels seus 160 quilòmetres de perímetre queden brases i punts calents capaços de reactivar-se amb el vent i tornar a amenaçar les persones, habitatges i explotacions situades a l'exterior.
"Cal estar molt segur", ha advertit Miguel García, tècnic del Servei d'Incendis Forestals de la Junta de Castella i Lleó. La seva comparació resumeix l'estat real de l'incendi. Una superfície cremada d'aquestes dimensions funciona com una gran carbonera, aparentment apagada en alguns punts però amb material incandescent sota la cendra.
El perill va quedar demostrat diumenge passat a La Adrada, a l'Alto Tiétar. Una reproducció va obligar a evacuar de nou la urbanització La Picota i diverses edificacions properes, amb prou feines uns dies després del retorn dels seus residents. Cada episodi d'aquest tipus obliga l'operatiu a revisar el terreny consolidat i retarda el pas cap al control definitiu.
La Junta tampoc descarta que un dels focus detectats dilluns prop de la presa d'El Horcajo, per sobre de Piedralaves, fos un nou incendi. La seva ubicació fora del perímetre ha portat a obrir una investigació sobre un possible origen intencionat o imprudent. Les Forces i Cossos de Seguretat mantenen obertes totes les línies per determinar què va ocórrer.
Un mes per apagar completament 50.000 hectàrees
La diferència entre estabilitzar, controlar i extingir resulta decisiva en un incendi d'aquesta mida. El foc podrà considerar-se estabilitzat quan evolucioni dins de les línies de control sense capacitat per obrir nous fronts. La declaració de control exigeix que qualsevol flama interior sigui puntual i manqui de possibilitats de superar el perímetre.
L'extinció arribarà encara més tard. Tot el límit haurà d'estar fred i l'interior completament apagat, incloses arrels, troncs buits i acumulacions de matèria vegetal capaces de conservar calor durant setmanes. García dubta que l'incendi pugui donar-se per controlat abans de quinze dies i calcula que la seva extinció necessitarà almenys un mes més.
La pluja tampoc garanteix una solució immediata. Les primeres tempestes intenses podrien generar escorrenties sobre uns vessants desproveïts de vegetació i arrossegar cendres, pedres, terra i restes calcinades cap a carreteres, cursos i poblacions. El tècnic de la Junta ha definit aquest escenari com un dels més perillosos per a les pròximes setmanes.
L'incendi va començar el 22 de juliol a Burgohondo i va avançar durant les seves primeres hores a una velocitat de fins a tres quilòmetres en tot just 40 minuts. La investigació de la Guàrdia Civil apunta a l'ús d'una excavadora que treballava en una zona forestal quan la utilització de maquinària estava prohibida pel risc extrem. El propietari i l'operari van quedar investigats per la seva possible responsabilitat en l'origen del foc.
Les flames van travessar la Vall de l'Alberche, Tierra de Pinares, la Sierra de Gredos i la Vall del Tiétar. Desenes de municipis van haver de ser evacuats o confinats durant els pitjors dies i l'incendi va arribar a confluir amb els grans fronts oberts a Madrid i Toledo. El dispositiu va arribar a tractar tota la zona com un únic complex d'incendis de més de 77.000 hectàrees i 280 quilòmetres de perímetre.
Habitatges, explotacions i una reserva natural arrasada
Les més de 50.000 hectàrees cremades a Àvila converteixen Burgohondo en l'incendi més extens documentat a Espanya. El foc va recórrer bona part dels termes municipals de Piedralaves, Casavieja i El Tiemblo, a més de l'entorn de Navaluenga, Cebreros, La Adrada i altres pobles de la província.
El Cadastre situa al voltant de 1.200 edificis dins de les zones afectades pels incendis d'Àvila, Madrid i Toledo, més de 500 d'ells habitatges. Aquesta localització no implica que tots hagin quedat destruïts, encara que el balanç inclou cases, naus, vehicles, explotacions agràries, esteses elèctriques i camins forestals danyats per les flames.
Un dels cops més greus s'ha produït a la Reserva Natural de la Vall d'Iruelas. El foc ha recorregut prop de 7.000 de les seves 8.000 hectàrees i ha afectat l'hàbitat d'una de les colònies més grans de voltor negre d'Europa, formada per unes 120 parelles. Pinedes, alzinars i zones de refugi per a cabirols i altres espècies han quedat convertits en un paisatge de troncs i cendra.
El castanyer centenari d'El Tiemblo va aconseguir salvar-se gràcies al treball de veïns i equips d'extinció. Entre els exemplars protegits es troba "El Abuelo", un castanyer de més de cinc segles. La supervivència del castanyer contrasta amb la devastació patida pels vessants propers i bona part de la Vall d'Iruelas.
La reconstrucció ja ha començat mentre l'incendi continua actiu. La Junta de Castella i Lleó ha aprovat un programa de 42 mesures amb una dotació que pot assolir els 90 milions d'euros per als territoris afectats durant aquest estiu, principalment a Àvila. El pla contempla ajudes directes de 500 euros per a les famílies desallotjades i de 5.500 euros per a autònoms, agricultors i empreses.
"Ara queda el pitjor, la reconstrucció", ha reconegut l'alcalde de Navaluenga, Armando García Cuenca. Els ajuntaments hauran de recuperar proveïments, carreteres, camins, explotacions i activitat econòmica mentre s'avalua l'estabilitat del terreny. La recuperació ambiental de la muntanya i dels espais protegits necessitarà anys de seguiment.
Espanya concentra gairebé la meitat del que s'ha cremat a la UE
Burgohondo encapçala una campanya d'incendis excepcionalment destructiva. Espanya acumulava 219.665 hectàrees cremades fins al 29 de juliol, el 47,2% de tota la superfície arrasada pel foc a la Unió Europea, segons el sistema EFFIS de Copernicus.
El registre multiplica per 5,1 la superfície cremada durant el mateix període de 2025, quan havien cremat 42.700 hectàrees. Espanya també lidera el nombre d'incendis comptabilitzats pel sistema europeu, amb 382, per davant d'Itàlia i França. El país havia assolit ja abans d'agost prop de dos terços de tot el que s'ha cremat durant 2025.
L'any passat va acabar amb 354.793,5 hectàrees arrasades i es va convertir en el pitjor des de 1994. Bona part d'aquell balanç es va concentrar precisament durant la primera meitat d'agost. L'actual campanya ha arribat al mes de major risc amb una superfície cremada cinc vegades superior a la registrada un any abans.
Madrid dona per controlats els incendis de la Sierra Oeste
La situació ha millorat de forma més clara a l'altra banda de la frontera autonòmica. La Comunitat de Madrid ha donat per controlats i en fase d'extinció els incendis que han afectat 17 municipis de la Sierra Oeste i ha rebaixat el Pla Infoma a Situació Operativa 0.
Els residents de set urbanitzacions de Pelayos de la Presa i San Martín de Valdeiglesias han rebut autorització per tornar als seus habitatges. Es tracta d'El Mirador de Pelayos, Las Musas, Costa de Madrid, San Ramón, Javacruz, La Javariega i Veracruz. Els serveis d'emergència han demanat revisar amb cautela l'arbrat, els edificis i el cablejat i comunicar qualsevol incidència al 112.
La prohibició de banyar-se i realitzar activitats aquàtiques continua vigent temporalment al pantà de San Juan i la platja de l'Alberche. Bombers, agents forestals i brigades mantenen els treballs de rematada i vigilància per localitzar punts calents i evitar noves reproduccions.
La primera estimació situa la superfície afectada pel major incendi sofert a Madrid durant les últimes dècades en més de 27.000 hectàrees. El Govern regional ha comptabilitzat al voltant d'un centenar de primers habitatges destruïts i més de 300 cases amb danys, a més d'afeccions sobre carreteres, explotacions, vehicles i serveis bàsics.
L'Executiu madrileny prepara la recuperació de prop de 200 quilòmetres de carreteres i ha habilitat un servei temporal de cotxes compartits amb 100.000 euros per facilitar els desplaçaments essencials. Les mesures arriben a 17 municipis on viuen més de 56.000 persones i també inclouen suport a famílies, empreses, autònoms i explotacions ramaderes.
"Reconstruirem aquesta meravellosa cantonada de la Comunitat de Madrid", ha assegurat Isabel Díaz Ayuso en agrair la feina dels equips d'emergència. La presidenta madrilenya ha demanat a propietaris i turistes que mantinguin el seu vincle amb la Sierra Oeste mentre avancen la neteja, l'avaluació de danys i les obres.
Els incendis que continuen actius a Espanya
El principal focus actiu fora d'Àvila roman a Fermoselle, a Zamora. L'incendi ha cremat al voltant d'11.000 hectàrees al Parc Natural d'Arribes del Duero i va arribar a obligar a evacuar 14 localitats i confinar Fermoselle i Fariza.
La seva evolució és favorable, tot i que els equips continuen treballant sobre punts calents situats a les zones més inaccessibles del canó del Duero. La complexitat del terreny impedeix l'accés de mitjans terrestres a alguns sectors i obliga a mantenir la vigilància aèria fins a assegurar el perímetre.
A Castelló, l'incendi iniciat a la Vall d'Uixó continua estabilitzat però encara no s'ha declarat controlat. El foc ha arrasat 9.568 hectàrees, manté un perímetre de 89 quilòmetres i ha afectat prop del 12% del Parc Natural de la Serra d'Espadà. Els rebrots i la calor acumulada sota la cendra mantenen desplegats els equips d'extinció.
Altres incendis recents, com La Mierla a Guadalajara, han entrat ja en fase de control i vigilància. Burgohondo continua sent l'únic foc que roman en Índex de Gravetat Potencial 2 a Castella i Lleó, amb brigades recorrent els seus 160 quilòmetres de perímetre per apagar les brases que encara sobreviuen dins de la major superfície cremada de la història d'Espanya.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
