El Govern de Pedro Sánchez haurà d'atendre a més condicions si vol dur a terme el seu pla anticrisi. El pròxim dijous 26 de març es durà a terme la votació dels decrets per frenar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a l'Orient Mitjà, per a la seva convalidació o derogació, en el cas que l'Executiu no compti amb prou suports.
En aquest context, Junts ha confirmat que votarà a favor del pla sempre que el Govern doni suport a la seva iniciativa per suprimir l'IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals.
Per la seva banda, Podemos ha anunciat que s'abstindrà en la votació. El partit liderat per Ione Belarra ja havia avançat que no donaria suport al decret si el president no anunciava la sortida d'Espanya de l'OTAN. L'eurodiputada Irene Montero va reiterar aquest cap de setmana que la formació només donaria suport a les mesures si s'amplien les ajudes amb topalls als preus dels aliments i els combustibles, a més d'insistir en la sortida de l'Aliança Atlàntica.
Coalició Canària també ha fixat les seves condicions. La seva diputada Cristina Valido considera que el pla té un impacte “insuficient” per a la “vulnerable economia canària” i ha reclamat que el Govern garanteixi una compensació financera per a l'arxipèlag, en considerar que el decret està “pensat per a la realitat peninsular” i no té en compte la singularitat fiscal de les Canàries.
Així mateix, el Partit Popular ha condicionat el seu suport al fet que l'Executiu inclogui noves mesures, entre elles la deflactació de la tarifa de l'IRPF. Al seu parer, el decret actual es queda “curt” i existeix “marge” per desplegar més suports dirigits a les famílies i a les rendes mitjanes.
Les mesures del pla contra la guerra de l'Iran
El pla anticrisi del Govern per respondre a l'impacte econòmic de la guerra de l'Iran ascendeix a uns 5.000 milions d'euros i s'hi inclouen dos decrets: un, impulsat pel PSOE, centrat en rebaixes fiscals; i un altre, promogut per Sumar, amb mesures en matèria d'habitatge.
En aquest context, l'Executiu ha detallat un conjunt de mesures "estructurals i conjunturals" per protegir els més vulnerables i els sectors més afectats per la pujada dels preus. En l'àmbit energètic, el pla inclou la reducció de l'IVA dels carburants, que passa del 21% al 10%; la rebaixa de l'impost especial sobre hidrocarburs fins al mínim permès per la Unió Europea; la reducció de l'IVA de la llum i el gas del 21% al 10%; la suspensió de l'impost sobre el valor de la producció d'energia elèctrica (del 7% que paguen les elèctriques) i la reducció de l'impost especial sobre l'electricitat, que baixa del 5,11% al 0,5%.
A més, es reforça el bo social elèctric i tèrmic, s'amplien fins al desembre de 2026 els descomptes per als consumidors vulnerables i es perllonga la prohibició de talls de subministraments bàsics en llars vulnerables mentre duri la crisi. El paquet inclou, així mateix, ajudes directes de fins a 20 cèntims per litre de combustible per a transportistes, ramaders, pescadors i altres sectors intensius en energia, així com descomptes que, sumats a la rebaixa fiscal, poden suposar una baixada de fins a 30 cèntims per litre de gasolina.
A més, inclou la congelació del preu màxim de bombones de butà i propà, i s'aproven un paquet massiu de deduccions i bonificacions per a la compra d'energies renovables, com les deduccions en l'IRPF per a la instal·lació de plaques solars.
El segon decret, impulsat per Sumar, se centra en l'habitatge i integra la congelació dels preus de lloguer mitjançant un topall a l'actualització anual de les rendes, una pròrroga extraordinària de dos anys per als contractes de lloguer que vencin pròximament i un mecanisme de control de marges per evitar beneficis injustificats per part de les grans empreses del sector.
