Més problemes amb la Justícia de l'agitador ultradretà i eurodiputat de SALF, Alvise Pérez. La Sala Penal del Tribunal Suprem ha obert una causa a l'eurodiputat Luis Pérez Fernández, conegut com Alvise, per investigar la querella presentada contra ell per l'alcalde d'Algesires, José Antonio Landaluce (PP).
La querella es va formular pels delictes de coaccions i amenaces. El tribunal, segons indica en una interlocutòria, ha apreciat indicis d'aquest segon delicte.
“El relat contingut en la querella, unit a la documentació aportada, singularment les captures de pantalla i certificacions electròniques relatives a les publicacions efectuades en el canal públic de Telegram gestionat pel querellat, permet apreciar, en aquesta fase preliminar i sense prejutjar la qualificació definitiva, la concurrència d'indicis racionals d'un possible delicte d'amenaces condicionals de l'article 169.1 del Codi Penal”, assenyalen els magistrats.
Per al Suprem, dels missatges reproduïts en la querella es desprèn que Alvise querellat hauria anunciat de forma expressa i reiterada la difusió pública d'àudios, documents i captures de converses en els quals s'atribuirien al querellant comportaments presumptament delictius o greument deshonrosos, "vinculant de manera explícita la no execució d'aquesta difusió a la dimissió del querellant del seu càrrec d'Alcalde".
Coaccions no, indicis d'amenaça
En el seu escrit, el Suprem afirma que els indicis no permeten acreditar el delicte de coaccions de la querella, que exigeix una afectació directa i immediata de la llibertat d'actuació mitjançant violència o intimidació idònia per impedir o compel·lir.
Afegeix que això no exclou que el resultat de la instrucció pogués eventualment justificar una ulterior reconsideració quant a la qualificació jurídica dels fets, però, en aquest estadi inicial, l'encaix provisional més ajustat és el de l'article 169.1 del Codi Penal (delicte d'amenaces condicionals).
Es tracta de la cinquena causa oberta pel Suprem al citat eurodiputat de Se Acabó la Fiesta (SALF) en l'últim any.
Les altres quatre són per presumpte assetjament a dos eurodiputats que van anar a la seva llista; per difondre una PCR falsa de l'exministre de Sanitat i actual president de Catalunya, Salvador Illa; pel presumpte assetjament a xarxes socials a la fiscal coordinadora de delictes d'odi, Susana Gisbert, i per el finançament il·legal de SALF, els 100.000 euros que va rebre de l'empresari Álvaro Romillo, àlies 'CryptoSpain'.
En dues d'aquestes quatre que ja estan obertes el tribunal ha dirigit suplicatori al Parlament Europeu per continuar amb els procediments.
