El Govern ha aprovat subvencions directes per valor de 45 milions d'euros per finançar la construcció, ampliació o rehabilitació de residències universitàries en set ciutats espanyoles, una primera fase que permetrà crear prop de 2.000 noves places per a estudiants, docents i investigadors.
El Consell de Ministres ha donat llum verda al reial decret pel qual resultaran beneficiades la Universidad Autónoma de Madrid, amb 13,36 milions d'euros; el Campus d'Albacete de la Universidad de Castilla-La Mancha (UCLM), amb 8,19 milions; la Universidad Pablo de Olavide de Sevilla, amb 6,5 milions; la Universidad de Burgos, amb 5,94 milions; la Universitat Jaume I de Castelló, amb 4,45 milions; la Universidad de Jaén, amb 3,56 milions; i l'Ajuntament de Lleida, amb 2,97 milions.
Segons el text del decret, al qual ha tingut accés EFE, l'objectiu és que, a través de la col·laboració publicoprivada, s'ampliï l'oferta residencial per a estudiants, personal docent i investigador amb preus assequibles en un termini de sis anys, encara que l'entitat beneficiària podrà sol·licitar una pròrroga de fins a tres anys addicionals.
Mobilitat acadèmica i pressió sobre el lloguer
La norma subratlla que aquesta mesura facilitarà la mobilitat acadèmica i reduirà la pressió sobre el mercat del lloguer a les ciutats universitàries, en un context marcat per l'increment del nombre d'estudiants matriculats i per la internacionalització de les universitats.
El decret assenyala que la disponibilitat i el cost de l'allotjament poden condicionar la mobilitat acadèmica, l'elecció de centre i titulació, així com la igualtat efectiva d'oportunitats en l'accés i permanència en l'educació superior. A més, recorda que l'última Enquesta de Condicions de Vida de l'Instituto Nacional de Estadística (INE) apunta que el 67 % de les persones de 16 anys o més que han volgut canviar d'habitatge no ho han pogut fer pel preu excessiu.
Un pla acordat entre ministeris i universitats
La ministra de Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha assenyalat que el Govern vol “acompanyar les universitats i facilitar l'accés on més cal i a qui més cal”, després de detectar que, especialment, molts joves universitaris han hagut de renunciar a estudiar en determinades ciutats pel cost de l'allotjament.
Rodríguez ha afegit que aquest ha de ser un pla “inspirador” per a la resta d'administracions públiques. La ministra ha explicat també que el decret s'ha gestat després d'un acord el 2024 entre els ministeris d'Habitatge, Economia i Universitats, i que la selecció dels projectes s'ha realitzat en col·laboració amb la Conferencia de Rectores y Rectoras de las Universidades Españolas (CRUE).
La major part de les actuacions, segons ha detallat, se situa en sòls públics o universitaris ja disponibles i urbanísticament consolidats, i s'han escollit els projectes més avançats. La ministra ha recalcat que la “crisi de l'habitatge està torpedinant” un dret recollit en la Constitució.
Condicions de preu assequible i serveis inclosos
El decret estableix que les promocions hauran de mantenir la seva finalitat pública i unes condicions de preu assequible, que seran fixades pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana en les corresponents resolucions o convenis.
En aquest preu màxim s'inclouran serveis com l'electricitat, l'aigua i la connexió wifi, entre d'altres. La norma afegeix que la creació d'aquestes noves places permetrà millorar la igualtat d'oportunitats en l'accés a la universitat, especialment per a estudiants desplaçats o amb menor capacitat econòmica, i contribuirà a més a reduir la pressió sobre el mercat residencial ordinari de lloguer.
El text recorda, igualment, que el nombre d'estudiants matriculats a les universitats espanyoles ronda gairebé els 2 milions d'alumnes.
La iniciativa va arribar al Consell de Ministres després de concloure el seu tràmit d'audiència pública el 9 de setembre i no necessitarà convalidació per part de les Corts Generals.
