L'activitat de l'ultra Vito Quiles torna a situar-se sota l'escrutini judicial. L'Audiència Provincial de Madrid ha ordenat reobrir la investigació per les presumptes coaccions a Begoña Gómez, esposa del president del Govern, Pedro Sánchez, durant un incident ocorregut en un restaurant de Las Rozas. La decisió suposa un nou revés judicial per a l'agitador ultradretà, que ha convertit els seus enfrontaments amb figures polítiques en una constant de la seva exposició pública.
El procediment se centra en el que va succeir el passat 29 d'abril, quan Quiles va abordar Gómez mentre la gravava i li formulava preguntes en un establiment hostaler. L'episodi va continuar a l'exterior del local, on, segons les imatges difoses, l'agitador va seguir gravant-la mentre ella abandonava el lloc acompanyada d'altres persones.
La resolució judicial impedeix donar per tancat l'assumpte abans d'aclarir les circumstàncies de la trobada. Encara que l'arxivament provisional acordat inicialment va considerar que no hi havia elements suficients per a continuar per la via plantejada, l'Audiència entén que és necessari aprofundir en els fets i examinar si la conducta denunciada va poder constituir un delicte de coaccions.
De la confrontació davant la càmera als tribunals
L'episodi de Las Rozas torna a col·locar en primer pla una qüestió fonamental: els límits entre l'exercici del periodisme i l'assetjament a una persona que no desitja participar en una gravació. Preguntar a un personatge públic forma part de l'activitat informativa, però aquesta condició no converteix qualsevol comportament en legítim ni eximeix de possibles responsabilitats penals.
En aquest cas, la investigació haurà de determinar si l'actuació de Quiles va anar més enllà d'una pregunta incòmoda i va arribar a limitar la llibertat de Begoña Gómez. L'Audiència Provincial considera que no n'hi ha prou amb descartar determinats contactes físics per a donar per resolt l'assumpte, per la qual cosa ha ordenat continuar les diligències. L'incident també torna a posar el focus en la difusió d'aquestes escenes en xarxes socials. Les gravacions d'enfrontaments polítics poden convertir-se en contingut viral, però la seva repercussió no substitueix l'obligació de respectar els drets de les persones implicades. La cerca d'imatges i reaccions no constitueix, per si sola, una justificació per a qualsevol conducta.
La causa havia estat arxivada provisionalment pel Jutjat d'Instrucció de Majadahonda. No obstant això, la representació legal de Gómez va recórrer la decisió i l'Audiència Provincial ha considerat que existeixen motius per continuar investigant. La reobertura suposa un revés per a Quiles, encara que no equival a una condemna ni acredita que hagi comès el delicte que se li atribueix. Caldrà esclarir el que va succeir i determinar si existeixen proves suficients per establir una responsabilitat penal.
L'exposició pública no està per damunt dels drets individuals
El cas torna a obrir el debat sobre els qui utilitzen els enfrontaments amb polítics com a fórmula de visibilitat. La llibertat d'informació protegeix la investigació periodística i la formulació de preguntes, també quan resulten incòmodes per al poder, però no elimina els límits legals ni els drets de les persones que apareixen davant una càmera.
La investigació contra Quiles haurà d'aclarir precisament on se situa aquesta frontera en l'episodi denunciat per Gómez. Mentrestant, la decisió de l'Audiència impedeix que l'arxivament provisional s'interpreti com un tancament definitiu de la controvèrsia judicial.
Quiles manté la presumpció d'innocència, però haurà d'afrontar una nova fase del procediment per esclarir uns fets que els tribunals consideren necessari continuar investigant. La resolució deixa clar que l'episodi no pot donar-se per tancat i que correspon a la Justícia determinar si hi va haver coaccions.
