Hi ha històries que semblen tretes d'una sèrie, però que ocorren molt més a prop del que pensem. A Espanya, un grup de joves vestits de negre, amb una estètica paramilitar i discursos radicals, ha passat d'organitzar-se a internet a protagonitzar una investigació judicial d'abast nacional. El seu nom és Núcleo Nacional i, durant els últims dies, ha tornat a ocupar titulars.
L'organització, vinculada al neonazisme i a l'extrema dreta, es troba en el centre d'una investigació per presumptes delictes d'odi, associació il·lícita i tinença d'armes. L'operació policial del passat 6 de novembre va acabar amb 14 detinguts en set províncies espanyoles. Entre ells es trobava Isabel Medina Peralta, una de les cares més recognoscibles del moviment. Però qui són realment?, com va néixer aquest grup?, quin paper ha exercit Peralta en el seu creixement? I, sobretot, per què la seva història recorda tant a la de 'Salvador', la sèrie de Netflix que s'endinsa en el món dels grups neonazis?
De les protestes de Ferraz a una organització amb estructura pròpia
Per entendre el naixement de Núcleo Nacional cal remuntar-se a novembre de 2023. Espanya travessava llavors una etapa de forta tensió política per les negociacions del Govern de Pedro Sánchez amb els partits independentistes per tirar endavant la llei d'amnistia. Durant aquelles setmanes, la seu nacional del PSOE, situada al carrer Ferraz de Madrid, es va convertir en l'escenari de nombroses concentracions i protestes. Entre els grups que van començar a coincidir en aquelles mobilitzacions hi havia joves vinculats a diferents organitzacions d'extrema dreta.
Va ser en aquest ambient on va començar a gestar-se el que posteriorment es coneixeria com a Núcleo Nacional, que inicialment va utilitzar el nom de Noviembre Nacional. El seu canal de Telegram va començar a funcionar el gener de 2024 i la seva presentació pública va tenir lloc el 14 d'abril d'aquell mateix any. Darrere de la seva creació hi havia, entre altres, els germans Iván i David Rico Olivares. A poc a poc, el moviment va anar reunint persones procedents d'altres col·lectius ultres i construint una identitat pròpia, basada en una estètica molt recognoscible: roba negra, rostres coberts, musculació, simbologia d'inspiració nazi i vídeos acuradament preparats per difondre's per xarxes socials.
El seu discurs tampoc deixava massa espai a la interpretació. L'organització difonia missatges ultranacionalistes, racistes i contraris a la immigració, a més de posicionaments homòfobs i antidemocràtics. Entre els seus lemes figura "Sangre, suelo y tradición", una consigna que els investigadors relacionen amb plantejaments supremacistes. Amb el pas del temps, Núcleo Nacional va deixar de ser únicament un grup d'internet i va començar a organitzar actes, obrir seus i establir contactes amb organitzacions d'ideologia similar en altres països europeus.
Un dels seus principals espais de reunió va ser 'El Nido', un local situat a Madrid que comptava amb gimnàs, sales de reunions i espais destinats a les seves activitats. La investigació policial també ha identificat una estructura interna dividida en departaments i una direcció coneguda com 'La Cúpula'. La seva intenció de fer el salt a la política tampoc era un secret. El febrer de 2026 van registrar un partit polític sota el nom de Noviembre Nacional. Segons les informacions de la investigació publicades per la Cadena SER, aquesta decisió responia també a la por que l'associació pogués acabar il·legalitzada. Els seus dirigents consideraven que un partit polític tindria majors garanties legals davant d'una eventual prohibició.
Isabel Peralta, el rostre més conegut i una història familiar lligada a la política
Si hi ha un nom que es repeteix quan es parla de Núcleo Nacional és el d'Isabel Medina Peralta. Té 25 anys i fa anys que està vinculada a moviments d'extrema dreta. Abans de convertir-se en una de les figures més visibles de Núcleo Nacional, va formar part de Bastión Frontal, una altra organització juvenil d'ideologia feixista. El seu salt a l'atenció mediàtica va arribar el 2021, quan va participar en un homenatge a la División Azul al cementiri de l'Almudena de Madrid. Durant la seva intervenció va pronunciar un discurs de caràcter antisemita que va generar una enorme polèmica.
Aquell episodi no va ser l'únic que la va portar davant dels tribunals. Peralta va ser condemnada a un any de presó per un delicte d'odi relacionat amb un discurs contra la població immigrant marroquina, tot i que la condemna encara no era ferma segons les informacions publicades sobre el cas. Amb el pas dels anys, la seva presència a xarxes socials i en els actes de l'organització va anar augmentant. A Núcleo Nacional hauria exercit funcions relacionades amb la propaganda i les relacions internacionals, a més de convertir-se en una de les seves principals portaveus.
La seva detenció el passat 6 de novembre va tornar a situar-la en el centre de l'actualitat. Segons la informació publicada per EL PAÍS a partir del sumari judicial, els investigadors van trobar al seu domicili un important arsenal d'armes, entre elles deu fusells, tres escopetes i tres pistoles. També s'han publicat converses atribuïdes a Peralta en les quals es parla de plans de caràcter eugenèsic i supremacista. Però la seva història familiar també ha despertat interès. El seu pare, Juan Manuel Medina, va ser regidor del Partit Popular a Seseña (Toledo) i, segons les informacions publicades sobre la seva trajectòria, havia passat anteriorment per Falange i España 2000. La mateixa Isabel va arribar a explicar el 2021 que el seu pare l'havia fet fora de casa per les seves idees.
'Salvador', quan la realitat s'acosta a la ficció
El que va passar amb Núcleo Nacional també permet recuperar una sèrie que va arribar a Netflix el febrer de 2026: 'Salvador', protagonitzada per Luis Tosar i Claudia Salas. La ficció, creada per Aitor Gabilondo i dirigida per Daniel Calparsoro, planteja una situació que serveix per acostar-se a una realitat incòmoda: què passa quan un jove acaba formant part d'un grup neonazi?
La història segueix Salvador Aguirre, un conductor d'ambulàncies que descobreix que la seva filla pertany a una organització ultra anomenada White Souls. La jove defensa idees racistes, violentes i homòfobes, completament oposades als valors que el seu pare havia intentat transmetre-li. A partir d'aquell moment, Salvador intenta comprendre com la seva filla ha acabat dins d'aquest entorn i què hi ha darrere de la seva radicalització. Per a això, haurà d'acostar-se a un món que fins aleshores li resultava completament aliè.
Tot i que 'Salvador' és una obra de ficció i White Souls no és Núcleo Nacional, ambdues històries permeten posar sobre la taula qüestions que van més enllà d'una organització concreta: la captació de joves, la propaganda en xarxes socials, la construcció d'una identitat col·lectiva i la normalització de discursos extremistes. La realitat i la ficció no són el mateix, però comparteixen una pregunta de fons: com determinats grups aconsegueixen atraure persones joves i convertir el radicalisme en una forma de pertinença. I mentre la sèrie convida a reflexionar des del sofà, la investigació sobre Núcleo Nacional recorda que aquest fenomen també té una dimensió real a Espanya.
Contacte
T'escoltem. Contacta amb nosaltres.
