Organitzacions feministes han fet una crida a secundar la vaga general per l'habitatge convocada per al pròxim dimecres 11 de novembre i han advertit que la crisi habitacional "alimenta la violència masclista".
Des de la Comisión 8M de Madrid sostenen que la falta d'accés a una casa digna no només dificulta l'autonomia econòmica, sinó que també manté moltes dones i dissidències atrapades en relacions violentes, tant familiars com de parella, al no poder assumir el cost d'un habitatge independent.
"La crisi d'habitatge alimenta la violència masclista. Moltes dones i dissidències segueixen atrapades en relacions violentes, familiars o de parella, perquè no poden pagar-se una casa. Moltes altres viuen sota l'amenaça del desnonament, de la pobresa energètica o de l'exclusió residencial. Això també és violència", assenyala l'organització en el seu manifest.
L'entitat denuncia a més que la situació genera "angoixa" davant la impossibilitat d'arribar a final de mes, "por" als desnonaments i falta d'independència i de futur, al mateix temps que responsabilitza "fons voltor, rendistes i governs que protegeixen el negoci d'uns pocs" de l'encariment del mercat.
"L'11 de novembre parem perquè l'habitatge és un dret, no és un negoci ni un privilegi. Ni cases sense gent ni gent sense casa!", recalca el text, que també critica que "mentre una minoria s'enriqueix especulant amb l'habitatge, la majoria treballadora destina cada vegada més salari al lloguer o la hipoteca".
En aquesta línia, la Comisión 8M de Madrid crida a respondre "amb organització i lluita" i subratlla que moltes dones no tenen habitatge o viuen en cases "de merda", amb situacions d'amuntegament, amenaces d'enderrocament o risc de desnonament, com passa a Cañada Real.
Drets, cures i rebuig a l'exclusió per origen
L'organització també insisteix que "els drets no entenen de papers ni d'origen" i rebutja els discursos que busquen dividir la societat "entre nacionals i estrangeres". Davant d'això, defensa que "els feminismes responem amb solidaritat i suport mutu" i reivindica que "cap persona és il·legal, cap veïna sobra!".
El seu manifest conclou amb una reclamació de "vides lliures, barris vius i habitatges dignes per a viure-hi", a més d'una resposta col·lectiva enfront de l'aïllament, la por i la falta d'alternatives. "Ens volen aïllades, amb por i sense alternatives; ens trobaran organitzades, als carrers i en vaga", sosté.
El Fòrum de Política Feminista dona suport a la convocatòria
Per la seva banda, el Fòrum de Política Feminista també dona suport a la vaga general i adverteix que "sense habitatge assequible, salaris dignes, ni recursos per als drets socials, no hi ha igualtat ni llibertat per a les dones".
L'organització afirma que l'encariment de la vida, la pèrdua de poder adquisitiu, la precarietat laboral i les dificultats per a accedir a un habitatge digne afecten el conjunt de la classe treballadora, però amb un impacte específic sobre les dones, que segueixen suportant desigualtats salarials, major precarietat, més parcialitat en l'ocupació i una distribució injusta de les tasques de cures.
En aquest context, reclama a la patronal una negociació col·lectiva "real i lleial" que permeti apujar els salaris, evitar la pèrdua de poder adquisitiu, acabar amb la parcialitat en l'ocupació femenina i impulsar polítiques d'empresa orientades a la conciliació.
També exigeix un increment del salari mínim, dels salaris en l'ocupació pública, de les pensions i de l'Ingrés Mínim Vital, "acord amb la pujada del cost de la vida i que permeti l'accés a l'habitatge". A més, considera "imprescindible" combatre la bretxa salarial, la feminització de la pobresa i la precarietat que afecten especialment els sectors laborals més feminitzats.
Lloguers, desnonaments i dones en situació de risc
Sobre el mercat del lloguer, el Fòrum de Política Feminista afirma que els preus resulten "inassumibles" i que dificulten l'emancipació dels joves, agreugen la vulnerabilitat de les dones grans i de les famílies monomarentals i poden condemnar moltes dones a situacions de dependència econòmica.
Per això, reclama "habitatge digne, públic i assequible", protecció enfront dels desnonaments i alternatives residencials efectives per a qui les necessitin, en especial per a dones considerades d'alt risc i afectades per la violència masclista.
L'organització adverteix que, sense ingressos propis, recursos suficients i un habitatge segur, abandonar l'agressor pot resultar molt més difícil. "Cap dona hauria de triar entre continuar convivint amb qui la maltracta o quedar-se sense sostre", recalca.
Així mateix, demana protecció integral, assessorament jurídic de proximitat, si és possible en el propi municipi, i atenció psicològica, en considerar que "la violència masclista també afecta la salut mental".
Autonomia econòmica i sistema públic de cures
Entre les seves demandes, el Fòrum de Política Feminista inclou condicions laborals dignes, autonomia personal i protecció enfront dels abusos, sense que l'origen o la situació administrativa es converteixin en factors d'exclusió. També reclama un sistema públic de cures "suficient, universal i de qualitat".
Finalment, l'organització aposta per residències públiques "de qualitat" i per polítiques públiques corresponsables que permetin a les dones ser lliures per a decidir sobre la seva vida. "Volem salaris per a viure, habitatges on viure amb dignitat, serveis públics que ens cuidin i temps per a viure. Perquè cap dona ha de dependre econòmicament de ningú per a ser lliure. I perquè sense autonomia econòmica, sense corresponsabilitat en les cures i sense vides lliures de violència no hi ha igualtat real", afirma.
Contacte