És tradicional en la política espanyola que quan un partit travessa una seriosa crisi molts dels seus dirigents l'atribueixin a una mala "política de comunicació". Fa ja molts mesos, coincidint amb la defenestració política de José Luis Ábalos, que molts dirigents socialistes critiquen en privat la "falta de pols" de la direcció del PSOE.
Acostumat el partit a l'hiperlideratge de Pedro Sánchez, el president sempre havia tingut a prop, a la seu federal de Ferraz, un dirigent amb alt perfil polític: primer va ser el mateix Ábalos, després María Jesús Montero.
Diversos dirigents del PSOE en l'àmbit territorial consultats per 'ElConstitucional' coincideixen que el partit necessita amb urgència un "revulsiu" de cara a les eleccions generals -que es presumeixen al març- i, sobretot, davant les municipals i autonòmiques de maig de l'any pròxim. Com és habitual, els més crítics els socialistes de Castella-la Manxa. "Ferraz no dona la talla, no existeix", conclou a 'ElConstitucional.es' un dirigent pròxim a Emiliano García Page.
Torró, Mínguez, Patxi i Elma Sáiz
Però els retrets s'estenen a altres dirigents socialistes del País Basc, La Rioja, Cantàbria i Andalusia sondejats per aquest mitjà. Tots coincideixen que el nomenament de Rebeca Torró com a secretària d'Organització -després de la caiguda de Santos Cerdán- va ser "incomprensible". "Un immens error en aquell moment polític en què ja es veia la que s'acostava", subratlla un dels consultats.
Tampoc entenen l'elecció de la desconeguda Montse Mínguez com a portaveu els dilluns de l'Executiva Federal. I no provoquen entusiasme tampoc els dos portaveus amb major pes polític al PSOE: Patxi López al Congrés i la ministra Elma Sáiz al Consell de Ministres.
Puente i la "bèstia negra"
I en aquest escenari, amb la màquina electoral del PSOE acabada d'arrencar al Comitè Federal que va activar les primàries a les federacions, bé sigui per la seva 'loquacitat' habitual o perquè hagi estat manat per a això pel mateix Sánchez, el ministre de Transports, Óscar Puente, s'ha erigit en aquestes últimes setmanes en el referent més solvent del PSOE en aquests temps convulsos.
'Armat' només amb les seves xarxes socials, ja sigui en defensa dels esquitxats pels casos de corrupció, les seves crítiques al PP per la gestió de les seves comunitats autònomes en els salvatges incendis d'aquests dies o el seu permanent 'marcatge' als successius escàndols que envolten la presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, Puente s'ha convertit en el més eficaç divulgador de l'argumentari socialista i en l'esperança dels milers de candidats del PSOE que exigeixen plantar batalla al PP i a la ultradreta Vox amb el seu mateix llenguatge i 'decibels'.
Algun, fins i tot, interpreten el protagonisme de l'exalcalde de Valladolid com una mena de "posicionament" davant un hipotètic escenari d'un PSOE sense Pedro Sánchez. Però, més enllà d'especulacions, la veritat és que Ferraz afronta un cicle electoral decisiu per al seu futur sense perfils polítics amb experiència en eleccions. Puente la té, i de sobres.
Els dirigents que el reclamen per a més altes responsabilitats recorden la seva intervenció al Congrés en la fallida investidura d'Alberto Núñez Feijóo. El seu discurs a la tribuna va suposar, segons les fonts citades, un "pujada d'adrenalina" per al PSOE. I el mateix Puente ha reconegut que des d'aquell moment es va convertir en la "bèstia negra" de la dreta. Com ha dit ell mateix aquesta setmana: dels "fachatrolls".
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.