Ada Colau va avançar ahir a la nit a La Séptima que el Front Ampli portarà al seu programa electoral una proposta per limitar les grans herències. La candidata a la Presidència del Govern va parlar de patrimonis de diversos milions d'euros i va deixar per a aquest dilluns la quantia a partir de la qual actuaria la mesura i la fórmula per aplicar-la. "Proposarem tocar les herències de les grans fortunes", va dir a 'La Última Hora', la vigília de la presentació del programa de la coalició.
Javier Ruiz li va preguntar si tributaria més qui rebés la casa dels seus pares i què passaria amb una herència de quatre, cinc o sis milions. Colau va descartar que el canvi afecti la majoria de les famílies i va remetre els detalls al ministre de Drets Socials, Pablo Bustinduy, encarregat d'explicar-los aquest dilluns. Ruiz va plantejar a més una qüestió que la proposta haurà de resoldre. Les comunitats autònomes poden fixar les seves pròpies bonificacions en successions i Madrid aplica una del 99% a les herències entre pares, fills i cònjuges.
Exclusiva: Ada Colau adelanta las novedades fiscales que presentarán mañana. #LaÚltimaHora15nov pic.twitter.com/ZfRacQ7FOp
— La Séptima TV (@la_septima_tv) November 15, 2026
La mesura se suma a l'impost sobre les grans fortunes que Colau va presentar a començaments de novembre, amb tipus del 2% per a patrimonis superiors al milió d'euros i del 3% per als que superin els 20 milions. Davant la pregunta de si els grans patrimonis podrien marxar del país, la candidata va sostenir que bona part d'aquesta riquesa es genera a Espanya, on aquestes empreses tenen la seva activitat i els seus clients. Va vincular la recaptació al reforç de la sanitat i l'educació públiques i a la millora de les pensions més baixes.
Un impost del 10% i un avís a Sánchez per l'habitatge
Ruiz li va posar un exemple que va permetre concretar a qui afectaria l'impost a l'acumulació d'habitatge. Si algú viu al seu pis, té una segona residència i hereta la casa dels seus pares, en queda fora. Colau va explicar que el gravamen seria del 10% del valor de l'immoble quan el lloguer superi el preu de referència. La proposta publicada per la coalició fixa el llindar per als particulars en el quart habitatge, sempre que el conjunt de les seves propietats superi els 800.000 euros, i preveu que les empreses quedin subjectes des de la primera. El lloguer assequible quedaria exempt.
Ada Colau explica el plan de vivienda de Frente Amplio en #LaÚltimaHora15nov. pic.twitter.com/2EzPig0axl
— La Séptima TV (@la_septima_tv) November 15, 2026
L'exalcaldessa va defensar també l'expropiació d'habitatges en mans de fons d'inversió per incorporar-les al parc públic i va sostenir que construir porta anys. Va posar com a exemple el que va fer el seu Ajuntament a Barcelona, on, segons va recordar, uns 1.600 habitatges privats van passar al lloguer social mitjançant el dret de tanteig i retracte, que permet al consistori adquirir immobles quan es posen a la venda. Va reivindicar així mateix la reserva del 30% per a habitatge protegit en determinades promocions i va retreure a l'alcalde socialista, Jaume Collboni, la falta d'inspeccions i sancions. El Sindicat de Llogateres va anunciar la setmana passada que portaria l'Ajuntament als tribunals per l'aplicació de la norma en el cas del fons Vandor.
La discussió es va traslladar al programa electoral del PSOE, presentat hores abans a Alcorcón. Pedro Sánchez va anunciar allà un impost progressiu als habitatges de grans tenidors que quedin fora del lloguer assequible o de l'ús residencial. Colau va celebrar que el president assumís aquesta línia, però li va retreure el temps que va trigar el seu Govern a regular els lloguers i li va demanar que reconegui el malestar dels qui segueixen tenint dificultats per arribar a final de mes. "Clarament és un suspens", va dir sobre el balanç en habitatge i justícia fiscal, alhora que va reivindicar el paper de les formacions que avui integren el Front Ampli en la pujada del salari mínim, la reforma laboral i l'ampliació de la dependència.
Colau defensa el seu "vot útil" i respon a Abascal
Colau va defensar la unitat de les 15 formacions del Front Ampli quan Ruiz li va preguntar per Gabriel Rufián i Irene Montero. Va recordar que durant les negociacions es va oferir a canviar el nom de la candidatura i a fer un pas al costat si una altra persona podia reunir més suports. Va donar per tancada aquella negociació i va rebutjar atribuir la divisió a qüestions personals. "Ens devem a la ciutadania", va sostenir abans de situar com a adversari electoral un possible Govern del PP amb la ultradreta de Vox.
Ada Colau explica por qué no ha habido unidad en la izquierda. #LaÚltimaHora15nov pic.twitter.com/3Oq6iYkXLS
— La Séptima TV (@la_septima_tv) November 15, 2026
La candidata es va mostrar convençuda que encara és possible una majoria progressista i va citar la mobilització que havia vist hores abans a Saragossa, on el Front Ampli disputa un escó amb Marina Rodríguez al capdavant de la seva llista. Preguntada per la capacitat del PSOE per concentrar el vot útil i per l'avanç d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) en els sondejos, va defensar que la seva papereta és "doblement útil". Al seu parer, pot contribuir a la investidura i donar força a la coalició per exigir canvis en habitatge. Colau va situar el seu espai al voltant del 9% en intenció de vot. L'últim preelectoral del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) donava al Front Ampli un 4,7% i entre set i onze escons en la seva pròpia marca, amb estimacions separades per a les seves aliances a la Comunitat Valenciana, Balears i Canàries.
Ruiz va recuperar també la carta que Colau va enviar a Sánchez, Feijóo i Abascal per demanar-los que es comprometessin a evitar l'ús vexatori de la intel·ligència artificial durant la campanya. La candidata va mantenir la seva petició i va defensar que el Congrés reguli l'ús d'aquestes eines per protegir els qui pateixen atacs amb imatges manipulades, inclosos els familiars dels candidats.
La resposta més dura va arribar quan el programa va emetre les declaracions de Santiago Abascal sobre l'assassinat de Covadonga a Astúries, que el líder de Vox va voler presentar com un cas de "violència religiosa". Colau li va retreure que utilitzi l'origen de l'agressor per desviar l'atenció de la violència masclista i va recordar que Vox qüestiona les polítiques d'igualtat i el dret a l'avortament. "El problema és la violència masclista i el que cal fer és erradicar la violència masclista", va respondre. I va afegir, amb la vista posada en les urnes, que "les dones posaran Abascal al seu lloc".
Contacte