Ada Colau ha proposat a Pedro Sánchez, Alberto Núñez Feijóo i Santiago Abascal un compromís per a deixar fora de la campanya els usos humiliants de la intel·ligència artificial. La candidata de Frente Amplio a la Presidència del Govern ha enviat una carta als altres tres candidats en la qual reclama responsabilitat davant la difusió de vídeos que imiten rostres i veus per a atacar l'adversari. "No necessitem humiliar i mentir per a convèncer", sosté.
La iniciativa arriba en una precampanya marcada pels muntatges del PP i de la ultradreta Vox. Colau demana un acord per a "no usar i no promocionar l'ús vexatori de la IA", tant contra els rivals polítics com de forma general. També compromet expressament la seva coalició a evitar aquesta pràctica, encara que altres organitzacions hi recorrin.
La seva advertència connecta el comportament dels partits amb situacions que afecten els qui pateixen la violència digital. "Com els direm als nostres fills i filles que no utilitzin la IA per a suplantar identitats dels seus companys quan això es converteix en un ús comú en campanya electoral?", pregunta en la carta.
A continuació es refereix a les falsificacions sexuals, conegudes com a deepfakes, que utilitzen la imatge de persones reals. "Com se sentiran les dones humiliades pels deepfakes de contingut sexual quan vegin que els seus líders polítics usen tècniques similars per a insultar-se?", planteja. Colau posa el focus en l'exemple que transmeten els dirigents quan converteixen la manipulació d'identitats en una eina habitual de propaganda.
L'exalcaldessa de Barcelona defensa una campanya basada en idees i admet "confrontacions fins i tot dures en el to". La seva proposta exigeix que els partits assumeixin límits compartits abans del 29 de novembre. Frente Amplio, afirma, rebutja entrar en una escalada en la qual el que fan els adversaris serveixi per a justificar que els altres ho repeteixin i ho augmentin.
Els muntatges del PP i la ultradreta Vox que creuen els límits
El debat ja ha tingut exemples concrets. El PP va difondre un vídeo que recreava amb IA a Begoña Gómez, esposa del president del Govern, i a diferents càrrecs i excàrrecs socialistes, atribuint-los falses confessions sobre delictes i conductes irregulars. El PSOE va anunciar que estudiava accions legals contra aquesta publicació, que responia al missatge de Sánchez reivindicant-se com a "esquerrà".
Els populars van defensar el muntatge al·legant que s'advertia de la seva elaboració amb intel·ligència artificial. El portaveu del PP, Borja Sémper, va sostenir que "no em preocupa que s'utilitzi la intel·ligència artificial", mentre la portaveu parlamentària, Ester Muñoz, va presentar l'estratègia com una resposta als seus adversaris, jugant "amb les mateixes armes".
La ultradreta Vox també va publicar una seqüència artificial en la qual Sánchez es treia el rostre com una màscara i donava pas a altres personatges. La carta de Colau planteja renunciar a aquesta competició de muntatges i insults, amb un compromís que dirigeix també al candidat socialista. La petició arriba abans de l'inici formal de la campanya, previst per al 13 de novembre.
Què exigeix ja la llei?
Colau reclama a més regular específicament l'ús electoral de la intel·ligència artificial. La seva proposta afegeix un compromís polític de renúncia a la humiliació a unes obligacions europees de transparència que ja estan vigents. Des del 2 d'agost de 2026, l'article 50 del Reglament d'Intel·ligència Artificial exigeix advertir quan es difonen imatges, àudios o vídeos manipulats que constitueixen un deepfake.
La norma contempla les obres clarament artístiques, satíriques o de ficció i permet adaptar l'avís per preservar-ne el gaudi, mantenint l'obligació d'informar sobre la manipulació. Identificar un vídeo com a artificial i respectar els drets de les persones afectades són exigències diferents. La legalitat de cada contingut depèn també del que representa, del seu context i de la seva possible lesió de l'honor o de la pròpia imatge.
A Espanya, la Llei Orgànica 1/1982 protegeix aquests drets i contempla la caricatura de personatges públics conforme als usos socials. També considera intromissió il·legítima l'atribució de fets que lesionin la dignitat i menyscabin la fama d'una persona. Quan s'acredita aquesta vulneració, permet reclamar-ne el cessament i una indemnització, inclòs el dany moral i tenint en compte la difusió assolida.
