El Frente Amplio concorrerà al Congrés en 51 de les 52 circumscripcions de les eleccions generals del 29 de novembre, amb Terol com a única excepció. La coalició encapçalada per Ada Colau descarta estendre la retirada de candidatures a altres províncies per afavorir la concentració del vot en el PSOE i manté la seva aposta per una representació pròpia, mitjançant les seves llistes i les aliances territorials que ha tancat.
La decisió arriba aquest dilluns, quan acaba el termini per registrar les candidatures, després de diversos dies de discrepàncies sobre com afrontar unes eleccions marcades per la separació entre Frente Amplio i Podemos. Les 52 circumscripcions del Congrés corresponen a les 50 províncies i a Ceuta i Melilla, que elegeixen un diputat cadascuna.
El portaveu de campanya, Pablo Bustinduy, ha defensat que l'espai serà una alternativa al "llarg i ample del país" i ha reivindicat la seva aspiració a convertir-se en el "factor sorpresa i decisiu" del 29N. L'habitatge, els salaris i les pensions centren la proposta amb la qual l'aliança d'Izquierda Unida, Movimiento Sumar, Más Madrid i els comuns pretén recuperar suports.
Amb aquesta decisió queda tancada la possibilitat de generalitzar les retirades en favor del PSOE que alguns dirigents havien plantejat per a les províncies amb menys diputats. L'entesa entre tots dos espais es manté al Senat, on han acordat candidatures conjuntes en més de 40 circumscripcions sota la marca Senado de Progreso. Per al Congrés, la coalició de Colau conserva la seva pròpia oferta electoral.
La unitat amb Podemos queda limitada a Canàries, la Comunitat Valenciana i les Balears. En les dues primeres comparteix candidatura amb forces com Nueva Canarias i Compromís. La novetat balear es va tancar diumenge, quan Podemos va acordar incorporar a la seva coordinadora autonòmica, Lucía Muñoz, com a número tres i independent en la llista d'Ara Més-Front Ampli, encapçalada per Carme Gomila.
A Catalunya, Podemos participa en les candidatures d'ERC, que competiran amb els comuns integrats en el Frente Amplio. A Andalusia, la presència d'Adelante Andalucía afegeix una altra candidatura a la disputa per l'electorat situat a l'esquerra del PSOE. Els acords territorials han reduït la fragmentació en alguns llocs, mentre la negociació estatal acaba sense una llista compartida entre Colau i Irene Montero.
Terol deixa oberta la ferida
L'excepció de Terol procedeix de la decisió anunciada per Chunta Aragonesista el 21 d'octubre, amb l'argument d'evitar la dispersió del vot i facilitar una majoria progressista. La província elegeix tres diputats, que el 2023 es van repartir entre el PP, amb dos, i el PSOE, amb un. CHA va optar per concentrar els seus esforços al Congrés a Saragossa i Osca.
Izquierda Unida va rebutjar aquesta retirada i va estudiar com mantenir una candidatura. Finalment, el 23 d'octubre va reconèixer que les alternatives jurídiques examinades depenien de CHA dins de la coalició registrada. La seva coordinadora aragonesa, Marta Abengochea, va mantenir la discrepància política, però va confirmar que respectaria l'acord subscrit i el compliria "amb lleialtat i responsabilitat".
El conflicte enfronta dos criteris sobre la utilitat de presentar-se. Chunta prioritza concentrar suports en una província on resulta especialment difícil aconseguir un escó per a una força petita. IU defensa mantenir una opció pròpia per als treballadors i el medi rural, també en territoris castigats per la despoblació i la pèrdua de serveis públics. La retirada afecta el Frente Amplio; Podemos manté la seva previsió de concórrer per separat a Terol.
A Saragossa, la candidatura estarà encapçalada per Marina Rodríguez, de CHA, i Jesús García Usón, d'IU. Rodríguez ha reivindicat l'objectiu de "portar la veu de l'Aragó a Madrid", mentre Usón ha situat entre les seves prioritats l'habitatge, els salaris i el reforç dels serveis públics. La llista integra també Movimiento Sumar, Partido Verde i Recortes Cero i aspira a conservar la representació obtinguda per Sumar el 2023.
Els escons que decideix la divisió
Madrid i Barcelona concentren les millors perspectives de representació, afavorides per la mida de les seves circumscripcions, amb 38 i 32 diputats en joc. El desglossament provincial de Sigma Dos publicat el 20 d'octubre situava el Frente Amplio en quatre escons per Madrid i tres per Barcelona, a més d'un a Sevilla, un a les Balears i una possibilitat d'entrar a Saragossa. Aquest mapa correspon a entrevistes de l'1 al 14 d'octubre, anteriors al tancament de les aliances. A les províncies petites, superar el 3% legal permet participar en el repartiment, però aconseguir un diputat exigeix normalment un percentatge bastant major.
El sondeig nacional de Sigma Dos publicat aquest dilluns per a 'El Mundo' atribueix al Frente Amplio un 7,4% i entre 10 i 12 diputats, amb Compromís comptabilitzat a part, entre dos i tres, i Podem amb un. Es basa en 3.122 entrevistes realitzades del 8 al 22 d'octubre. La seva actualització territorial apunta a millores de l'espai a Madrid, la Corunya, Saragossa i Las Palmas, mentre Sevilla apareix com una plaça més difícil enfront de l'avanç de la ultradreta Vox. Aquesta distribució mostra que uns canvis petits de vot poden decidir l'entrada o la pèrdua de representació.
Les estimacions varien de forma important entre enquestadores. SocioMétrica per a 'El Español', publicada entre diumenge i aquest dilluns, situa el Frente Amplio en sis diputats, amb dos a Catalunya, i assigna tres per separat al Front Valencià. Tampoc concedeix representació a Unidad del Pueblo Canario. A les Balears, la incorporació de Podem canvia a més l'escenari sobre el qual es van elaborar els sondejos anteriors. Per això, les dades permeten identificar les candidatures més ben situades i les places disputades, sense convertir la unitat territorial en una garantia d'escó ni sumar resultats d'aliances diferents com si totes les enquestes les agrupessin igual.
Una anàlisi de la 'Cadena SER', basat en 3.000 simulacions, va calcular un cost d'entre quatre i vuit diputats per la separació de Frente Amplio i Podem en dos de cada tres escenaris. Assenyalava especialment Biscaia, la Corunya, Madrid, Astúries i Pontevedra. El càlcul suposa que una candidatura conjunta conservaria exactament els vots d'ambdues forces, una hipòtesi que depèn del comportament dels seus electors. Es va publicar el 24 d'octubre, abans de l'acord de Podem amb Ara Més-Front Ampli a les Balears.
