Pedro Sánchez demana apostar "tot al vermell" i el Front Ampli discuteix fins on pot cedir per a frenar la dreta. La crida del PSOE al vot útil ha obert una disputa sobre la retirada de candidatures al Congrés en determinades províncies, amb Izquierda Unida entre els qui més s'hi oposen. La discussió arriba després del fracàs de l'acord estatal amb Podemos i amb les enquestes situant el PP i la ultradreta Vox per damunt de la majoria absoluta.
Fonts del Front Ampli consultades aquesta setmana per 'ElConstitucional.es' confirmen propostes per a concentrar el vot i incorporar independents de l'espai a les llistes socialistes a Galícia, Euskadi i nou províncies més. Són Càceres, Badajoz, Huelva, Jaén, Lleó, Salamanca, Albacete, Ciudad Real i La Rioja. El plantejament afecta la presència territorial d'una coalició acabada de presentar com a alternativa al PSOE.
"Qui digui que no hi ha converses menteix", sostenen fonts de l'espai, que descriuen tensió interna i diferències entre IU federal i algunes organitzacions territorials. Entre les possibilitats que s'han discutit figura que IU mantingui candidatures allà on el Front Ampli renunciï a presentar-se, una sortida la viabilitat de la qual depèn dels acords electorals subscrits. A Terol, aquesta opció ha acabat xocant amb el pacte signat amb Chunta Aragonesista.
Els contactes que descriuen aquestes fonts continuen sense traduir-se en un acord tancat per al Congrés. Les direccions del PSOE i del Front Ampli neguen públicament estar negociant-ho. La secretària d'Organització socialista, Rebeca Torró, va atribuir dijous la controvèrsia a "malentesos" i va sostenir que les converses s'havien limitat al Senat, on sí que hi concorreran junts.
IU defensa la seva papereta i Terol exposa els límits de la retirada
El debat es va fer públic dimarts, quan Emilio Delgado va parlar a 'La noche en 24 horas' de converses per a optimitzar els resultats electorals. El Front Ampli va aclarir després que es referia al Senat. Antonio Maíllo ha defensat igualment que l'entesa amb el PSOE es limita a la Cambra Alta, mentre Ernest Urtasun va reivindicar dijous competir en totes les províncies, deixant l'explicació de possibles excepcions a les organitzacions implicades.
La resistència també s'ha expressat des dels territoris. Lander Martínez, de Sumar Mugimendua, va assegurar dijous que el Front Ampli es presentarà a les tres circumscripcions basques. IU Aragó va respondre a l'argument del vot útil amb un missatge explícit. "No hi ha vots inútils i Terol no és una província de segona", va publicar, defensant que els electors puguin triar una candidatura que representi les seves posicions.
🔻 No hay votos inútiles y #Teruel no es una provincia de segunda.
— IU Aragón🔻✳️ (@iu_aragon) October 22, 2026
La democracia no consiste en adaptar nuestro voto a la ley electoral, sino en representar la pluralidad de la ciudadanía.
🎙️ Marta Abengochea en La Rebotica de la SER. @RadioZaragozahttps://t.co/m53X3Jt8us pic.twitter.com/CxBxNIXcQ9
El divendres, Marta Abengochea va admetre que IU Aragó no ha trobat una via jurídica per a concórrer a Terol sense que CHA canviï de posició. L'acord de coalició atribueix al partit aragonesista la decisió sobre les circumscripcions en les quals presentar-se. La coordinadora aragonesa manté el seu desacord amb la retirada i ha descartat demanar el vot per a una altra formació.
La renúncia tampoc concentra automàticament tota l'esquerra alternativa en el PSOE. Podem manté la seva intenció de presentar-se a Terol i reclama el suport d'aquests electors. Per a IU, desaparèixer de la papereta suposa a més perdre presència pròpia en una província on té organització i responsabilitats municipals, mentre una altra formació continua competint per aquest mateix espai.
Les xifres de Terol permeten mesurar la dificultat. El 2023, el PP va obtenir dos diputats amb 26.586 vots i el PSOE, un amb 22.226. Sumar va reunir 4.126. La suma socialista i de Sumar hauria assolit 26.352 vots, encara 234 per sota del PP, mantenint el mateix repartiment. Per a superar els populars haurien calgut altres 235 vots, fins i tot traslladant tots els suports d'aquella coalició.
Sis províncies mostren on la suma hauria restat escons a PP i la ultradreta Vox
Per a comprovar l'abast de la proposta, aquest diari ha recalculat el repartiment amb els resultats definitius de 2023 publicats per la Junta Electoral Central. L'exercici suma al PSOE els vots de Sumar, manté els de les altres candidatures i aplica la fórmula D'Hondt. És una comparació retrospectiva. Aquella Sumar incloïa Podem i els seus vots no poden atribuir-se íntegrament al Front Ampli actual.
En les nou províncies assenyalades fora de Galícia i Euskadi, que reparteixen quaranta diputats, la suma hauria canviat quatre resultats. A Badajoz, Huelva i Jaén hauria desplaçat Vox; a Salamanca, el tercer diputat del PP. Lugo i Ourense ofereixen altres dos casos on reunir els suports socialistes i de Sumar hauria reduït la representació popular.
Jaén mostra fins a quin punt importa la transferència real. Hauria calgut traslladar pràcticament tot el vot de Sumar per a prendre-li el diputat a la ultradreta Vox. Amb un 80% no n'hi hauria hagut prou. A Badajoz, en canvi, el canvi s'hauria produït amb una mica més d'una quarta part. Retirar una llista pot resultar decisiu amb moviments molt diferents segons la província.
A Càceres, Lleó, Albacete i La Rioja s'hauria mantingut l'empat a dos diputats entre PP i PSOE. Ciudad Real hauria conservat dos populars, dos socialistes i un de Vox. La concentració hauria augmentat els vots de la candidatura socialista sense reduir els escons de la dreta. Un canvi en els suports del 29N pot alterar aquests comptes, però exigeix analitzar de nou cada circumscripció.
Les enquestes i el mapa territorial compliquen el "tot al PSOE"
La mitjana de DatosRTVE, en la seva actualització de divendres, situava el PP en el 31,5% i 135 diputats, el PSOE en el 26,8% i 106, i Vox en el 18,7% i 65. Els dos partits de la dreta sumarien 200 escons, enfront dels 176 de la majoria absoluta. La mitjana pondera els sondejos recents i inclou el CIS, les estimacions del qual són més favorables als socialistes que les de la resta de les principals cases.
L'enquesta d'IMOP per a 'El Confidencial', publicada també divendres, oferia un escenari una mica menys favorable per a la dreta, amb 195 diputats entre PP i Vox. Situava el PSOE en el 27,1% i el Frente Amplio en el 8,9%, ambdós per damunt de la seva mesura anterior. Aquesta evolució permet a l'espai de Colau defensar que encara pot recuperar suports. Els percentatges nacionals, per si sols, no determinen on una retirada canviaria l'últim diputat.
Galícia obliga a distingir entre guanyar representació socialista i reduir la de la dreta. A la Corunya, la suma completa de 2023 hauria deixat el PP amb els seus quatre diputats i hauria expulsat el BNG, passant la candidatura conjunta de PSOE i Sumar a ocupar els altres quatre. A Pontevedra hauria conservat els quatre escons que ambdues forces van aconseguir per separat; si només la meitat del vot de Sumar hagués passat al PSOE i la resta s'hagués abstingut, el PP hauria guanyat un quart diputat.
A Euskadi, la suma tampoc hauria restat cap representant al PP. A Bizkaia hauria conservat els tres que PSOE i Sumar van aconseguir per separat. A Àlaba hauria desplaçat el PNB, mantenint el diputat popular; a Guipúscoa també hauria guanyat terreny als nacionalistes bascos, en una província on PP i Vox no van obtenir representació. La composició d'una possible majoria d'investidura afegeix així una altra dimensió al càlcul.
La disputa afecta també els electors que volen frenar PP i Vox i, alhora, mantenir una força amb capacitat per pressionar el PSOE des de la seva esquerra. La seva resposta pot ser votar socialista, triar una altra candidatura o abstenir-se, amb efectes diferents sobre el repartiment. Els partits tenen fins aquest dilluns 26 d'octubre per presentar les seves llistes. A Terol, IU Aragó manté fins a aquest termini la seva petició que CHA reconsideri la retirada.
