El pacte entre el PSOE i el Frente Amplio per a les eleccions del 29 de novembre comença a concretar el seu repartiment de candidatures. Els socialistes ocuparan el 70% dels llocs i encapçalaran totes les llistes conjuntes al Senat, mentre que el 30% restant correspondrà a l'esquerra alternativa i els seus aliats territorials, segons ha avançat 'elDiario.es'. L'acord permetrà a l'espai liderat per Ada Colau disputar una representació que difícilment aconseguiria presentant-se per separat.
Fonts del Frente Amplio consultades per 'ElConstitucional.es' expliquen que la majoria dels segons llocs correspondran al seu espai, amb excepcions allà on els socialistes volen conservar les posicions que ja els van donar representació. A Galícia, aquestes fonts situen aquest repartiment a les quatre províncies, excepte canvis d'última hora. També apunten a la seva extensió per Andalusia, encara que aquesta previsió està pendent del tancament definitiu de les candidatures.
El PSOE conservarà pràcticament tots els llocs que va aconseguir convertir en escons el 2023. Les excepcions conegudes són el segon candidat per València, que correspondrà a Compromís, i el segon per Navarra, reservat al Frente Amplio, amb el nom encara per determinar. El repartiment protegeix així la representació prèvia dels socialistes i concentra bona part de les possibilitats dels seus socis a les places que pugui guanyar la candidatura unitària.
Els segons llocs dependran de l'avanç de l'aliança
La importància de l'acord s'entén pel sistema electoral del Senat. A les circumscripcions provincials s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot marcar fins a tres candidats, fins i tot de formacions diferents. Obtenen l'acta les persones més votades. El suport conjunt als tres noms d'una candidatura sol permetre que la força guanyadora aconsegueixi tres escons i la segona es quedi amb un.
Amb l'esquema de dos candidats socialistes i un del Frente Amplio, una victòria de l'aliança podria traduir-se en dues actes per al PSOE i una per als seus socis. Si la candidatura aconsegueix un únic senador, les opcions de l'esquerra alternativa es redueixen considerablement. El 30% dels llocs pactats representa, per tant, una oportunitat electoral el resultat de la qual dependrà del vot a cada candidat.
El punt de partida mostra per què tots dos espais tenen interès a concentrar suports. El 2023, el PP va obtenir 120 senadors electes i el PSOE, 72, mentre que Sumar va quedar sense representació amb les seves candidatures pròpies. Un informe intern socialista va calcular que una llista unitària podria guanyar fins a 40 escons respecte a la concurrència per separat. Aquella estimació contemplava una unitat més àmplia, amb Podem, per la qual cosa els seus resultats s'han de distingir de l'abast de l'acord finalment registrat.
Aquest càlcul situava entre els territoris amb possibilitats de fer un tomb a Madrid, Màlaga, Terol, Burgos o Valladolid. Però les negociacions entre PP i Vox per evitar la divisió del vot de la dreta poden retallar l'avantatge de l'aliança progressista. L'eventual retirada de candidats ultres en favor dels populars alteraria precisament la competència per aquests tres escons que sol aconseguir la candidatura més recolzada.
El PSOE rebrà el 95% de les subvencions electorals
El repartiment econòmic és encara més favorable als socialistes que el de les candidatures. El PSOE rebrà el 95% de les subvencions electorals de la coalició estatal i la resta dels seus integrants es distribuirà el 5%. El document estableix a més que les aportacions a les despeses electorals es tornaran respectant les quantitats abonades per cada formació. Per a aquests comicis es preveuen 21.167,64 euros per senador elegit i 32 cèntims per cada vot rebut per un candidat que obtingui acta.
Les Balears compten amb acords propis i diferències entre illes. A Mallorca, el pressupost de campanya i les subvencions es repartiran al 70% per al PSIB i al 30% per a Més, sense participació econòmica per a Movimiento Sumar ni Esquerra Unida. A Eivissa, el repartiment reserva un 60% als socialistes i un 10% a cadascun dels altres quatre socis, Sumar, IU, Podem i Ara Eivissa.
A Formentera, que elegirà per primera vegada un senador separat d'Eivissa, el PSOE i Gent per Formentera rebran un 47% cadascun i Movimiento Sumar, el 6% restant. Podem també participa en l'acord de Menorca, juntament amb els socialistes, Més per Menorca i IU. La seva presència en aquestes aliances insulars introdueix una excepció territorial a la seva absència de la coalició estatal.
El pacte estatal reuneix el PSOE, IU, Movimiento Sumar, Más Madrid, Compromís, Chunta Aragonesista i Batzarre sota la denominació 'Senado de Progreso'. Una comissió paritària coordinarà el seu funcionament i resoldrà els conflictes mitjançant decisions vinculants, a més de proposar el programa i les candidatures que hagin aprovat prèviament les direccions dels partits. El termini per presentar les llistes davant les juntes electorals provincials acaba el dilluns 26 d'octubre.
