La ultradreta Vox vol aprofitar la negociació amb el PP per assegurar-se un grup parlamentari propi al Senat i guanyar protagonisme a Catalunya. Són les dues principals condicions que els de Santiago Abascal han posat sobre la taula per retirar candidatures en províncies on amb prou feines tenen possibilitats d'aconseguir representació i facilitar així la concentració del vot de la dreta.
La formació ultra busca una compensació per apartar-se d'unes eleccions en les quals no va obtenir cap senador per elecció directa el juliol de 2023. L'acord permetria als populars competir amb més força enfront de les candidatures conjuntes del PSOE i els seus socis d'esquerra, mentre Vox aspira a sortir del Grup Mixt i obtenir més autonomia política, finançament i personal.
Alberto Núñez Feijóo ha confirmat aquest divendres a la 'Cadena SER' que va parlar amb Abascal dimecres passat i que existeixen converses. També ha assenyalat que la possibilitat que el PP renunciés a presentar-se en alguna província ha estat sobre la taula, encara que ha qualificat de desactualitzada la informació sobre una retirada en dues circumscripcions. "No hi ha res tancat", ha insistit, a tres dies que acabi el termini per presentar les candidatures del 29 de novembre.
El sistema electoral explica l'interès d'ambdós partits. A les circumscripcions provincials peninsulars s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot marcar fins a tres candidats, fins i tot de formacions diferents. La concentració del vot sol afavorir que l'opció més recolzada aconsegueixi tres escons i la segona, un. Una retirada de Vox podria beneficiar el PP en províncies disputades amb l'esquerra, però els ultres volen convertir aquesta ajuda en més poder institucional per al seu partit.
El grup propi donaria a Vox més diners i autonomia amb ajuda del PP
El reglament exigeix deu senadors per constituir un grup parlamentari, encara que permet conservar-lo durant la legislatura mentre mantingui almenys sis. Aquesta diferència obre la porta a una cessió temporal de representants populars perquè Vox assoleixi el mínim inicial i pugui continuar després amb menys integrants.
Los d'Abascal compten ara amb tres senadors de designació autonòmica, dos per Andalusia i un per Extremadura, després del cessament dels representants d'Aragó i la Comunitat Valenciana en dissoldre's la Cambra. Si recuperessin aquests dos llocs i n'afegissin un altre, n'assolirien sis, que podrien completar inicialment amb quatre senadors prestats pel PP. És una de les fórmules de la negociació, pendent encara d'un acord i de la seva posterior tramitació parlamentària.
El guany econòmic seria concret. Segons les quanties publicades pel Senat per a aquesta legislatura, cada grup rep una part fixa de 15.732 euros mensuals i una altra de 1.966,50 euros per senador. Un grup de sis integrants disposa de 27.531 euros al mes, equivalents a 330.372 euros a l'any. La ultradreta Vox tindria així una estructura pròpia per gestionar els seus recursos i defensar les seves posicions, sense compartir l'organització del Mixt amb altres forces.
El pacte també afecta l'equilibri institucional. Assolir tres cinquenes parts del Senat permetria al bloc de PP i Vox aprovar les propostes de quatre magistrats del Tribunal Constitucional sense necessitar els vots del PSOE, sempre dins del procediment legal d'elecció. La Constitució reserva a la Cambra Alta aquesta proposta i exigeix aquesta majoria qualificada. La negociació sobre les llistes pot condicionar, per tant, decisions que van més enllà del repartiment immediat d'escons.
Catalunya i Ceuta compliquen el repartiment que reclama Abascal
L'exigència territorial resulta més difícil per al PP. Vox vol que les renúncies siguin recíproques i que els 'populars' li deixin protagonisme on considera que pot competir millor. Catalunya concentra aquesta disputa. Les quatre províncies catalanes són les circumscripcions en les quals el PP mai ha obtingut un senador per elecció directa. Girona figura entre els escenaris d'una possible retirada popular, encara que continua sent una hipòtesi i les opcions d'aconseguir escó són reduïdes per a ambdós partits.
Cedir Barcelona tindria un cost polític major per a Feijóo, que acaba de situar Xavier García Albiol al capdavant de la seva candidatura al Congrés per aquesta província. PP i Vox competeixen també per la primacia de la dreta a Catalunya, on els ultres van superar els populars en les autonòmiques del 2021, amb onze diputats enfront de tres, i el PP els va avançar el 2024, amb quinze enfront d'onze. L'absència d'Aliança Catalana en les generals afegeix una disputa per part del seu electorat, sense que aquest vot pugui donar-se per transferit automàticament a cap formació.
El càlcul canvia a Múrcia i Almeria. Si el PP quedés primer i Vox segon, com apunten els escenaris que manegen en la negociació, ambdós podrien repartir-se els quatre senadors sense retirar les seves candidatures, amb tres per als populars i un per als ultres. Ceuta presenta una altra dificultat, perquè el PP va obtenir allà els dos escons el 2023 i una eventual cessió a Vox suposaria renunciar a una posició que ja controla. Els d'Abascal sí que van aconseguir un senador ceutí el novembre del 2019.
Abascal vol reforçar la seva presència a Ceuta i ha col·locat el dirigent local Juan Sergio Redondo com a número tres de la llista al Congrés per Madrid. La pressió de Vox sobre Juan Jesús Vivas inclou que trenqui qualsevol entesa amb el PSOE i pacti amb la ultradreta, malgrat el temor del president ceutí per les conseqüències per a la convivència. La relació arrossega l'enfrontament del 2021, quan l'abstenció del PP va permetre que l'Assemblea declarés Abascal persona non grata després de la crisi fronterera d'aquell any.
