El PSOE i els partits del Front Ampli van tancar ahir a la nit un acord per a presentar candidatures conjuntes al Senat en les eleccions generals del 29 de novembre. L'aliança, denominada Senat de Progrés, busca concentrar els suports de l'esquerra per a disputar al PP la majoria absoluta de la Cambra Alta. El pacte va arribar pocs minuts abans que vencés el termini per a registrar coalicions, després de setmanes de converses i de la pressió d'una iniciativa ciutadana que reclamava una papereta compartida.
La secretària d'Organització del PSOE, Rebeca Torró, va presentar l'acord com una resposta a aquesta demanda d'unitat. "Us hem escoltat, hem entès el vostre missatge", va afirmar, abans d'agrair l'esforç de les organitzacions participants. Els socialistes van difondre també un vídeo amb l'anunci i un missatge que resumeix el seu objectiu electoral. "Anem a la recerca d'un Senat de Progrés".
Un acuerdo histórico a la altura del momento que vivimos.
— PSOE (@PSOE) October 16, 2026
Vamos a por un SENADO DE PROGRESO. pic.twitter.com/51CvPlnJDp
El Frente Amplio va defensar la cooperació per a construir una majoria progressista i recuperar el paper constitucional de la institució. La plataforma Senadores y Senadores por la Democracia, que havia impulsat l'acostament, va celebrar que els partits haguessin atès la petició. "Aquest acord neix de la societat civil", va destacar en agrair la feina per fer-ho possible.
L'abast territorial del pacte
L'aliança reuneix el PSOE, Izquierda Unida, Movimiento Sumar, Más Madrid, Compromís, Chunta Aragonesista i Batzarre, amb un abast previst al voltant de quaranta províncies i una aplicació que s'haurà de concretar territorialment. Les converses entre Torró i el secretari general del PCE i diputat de Sumar, Enrique Santiago, van ser determinants per tancar l'entesa abans de la mitjanit.
Al pacte s'hi afegeixen els acords específics a les Balears i La Gomera. A les illes balears, la cooperació inclou els socialistes, Més, IU i Movimiento Sumar. Catalunya queda fora de l'acord estatal, al qual tampoc s'han incorporat els Comuns, mentre que a les Canàries l'entesa amb el PSOE se circumscriu a La Gomera. Podemos tampoc forma part de l'aliança estatal, tot i que les seves bases havien donat suport a la cooperació al Senat amb el bloc progressista a Menorca, Eivissa i Formentera.
La fórmula negociada a les circumscripcions provincials passa per combinar dos candidats socialistes amb un tercer de les forces aliades, amb adaptacions segons el territori. A la Comunitat Valenciana, el repartiment contempla que aquest tercer lloc correspongui a Més-Compromís a Alacant, a Iniciativa del Poble Valencià a València i a Esquerra Unida a Castelló. L'acord polític deixa encara feina per endavant per concretar els noms i completar les candidatures.
La cooperació al Senat es va tancar la mateixa nit en què va fracassar l'acord estatal entre Frente Amplio i Podemos per al Congrés. Les candidatures unitàries de les Canàries i la Comunitat Valenciana van quedar com les principals excepcions a aquesta divisió. L'entesa amb el PSOE permet, almenys a la Cambra Alta, coordinar organitzacions que competiran entre si pels vots per a la Cambra Baixa.
Una suma que pot canviar els escons
L'incentiu electoral és especialment fort per la forma d'elegir els senadors. A les províncies peninsulars es reparteixen quatre escons i cada elector pot marcar fins a tres candidats, fins i tot de partits diferents. Habitualment, la força més votada obté tres representants i la segona n'aconsegueix un. Concentrar el vot progressista pot invertir aquest repartiment i permetre que l'esquerra passi d'un a tres senadors en una província. Cada canvi d'aquest tipus suposaria dos escons addicionals per als seus candidats i dos menys per als seus adversaris, encara que dependrà del suport efectiu que rebin els noms de la llista.
Un informe intern del PSOE, avançat per 'elDiario.es', calculava fins a 40 senadors més amb una candidatura unitària. La simulació, elaborada amb estimacions provincials de principis d'octubre, dibuixava 150 representants progressistes en sumar els elegits a les urnes i els ja designats per les autonomies, per sobre de la majoria absoluta. Aquell escenari incloïa també Podem i una convergència territorial més àmplia. El resultat del pacte finalment tancat dependrà d'on s'apliqui, de la participació i de quant vot aconsegueixi reunir cada candidatura.
La disputa té conseqüències per a la pròxima legislatura. El Senat pot esmenar i vetar lleis, encara que el Congrés disposa de mecanismes per aixecar aquests vetos. També proposa quatre magistrats del Tribunal Constitucional, per a la qual cosa necessita una majoria de tres cinquenes parts, superior a l'absoluta. El PP perdria capacitat per actuar en solitari a la Cambra si deixa de controlar aquesta majoria. En el còmput final influiran, a més, els senadors designats pels parlaments autonòmics, que no es renoven mitjançant aquestes eleccions generals.
La cooperació té un precedent en el pacte de PSOE i IU del 2000, quan Joaquín Almunia i Francisco Frutos van acordar coordinar candidatures per al Senat. A les províncies previstes, els socialistes presentarien dos candidats i IU un, mantenint candidatures independents i sol·licitant conjuntament el vot per als tres. El PP va acabar aquelles eleccions amb 127 senadors d'elecció directa. Ara, els partits hauran de completar les llistes del nou acord durant el termini de presentació de candidatures, entre el 21 i el 26 d'octubre.
