Una candidatura conjunta del PSOE, el Frente Amplio i Podem podria canviar la majoria del Senat el 29N. Un informe intern amb el qual treballen els socialistes calcula que concórrer units permetria obtenir 40 escons més que fer-ho per separat i assolir 150 representants, per sobre dels 134 necessaris per a la majoria absoluta. El document, al qual ha accedit 'elDiario.es', aporta un incentiu electoral concret a unes negociacions que avancen per territoris i continuen pendents de tancar.
Pedro Sánchez ha donat suport públicament a aquesta possibilitat aquest dijous, en arribar a Brussel·les. "Volem guanyar el Senat", ha afirmat, abans d'assenyalar que "totes les opcions són damunt la taula", inclosa la concurrència amb altres forces d'esquerres. El president ha defensat també el respecte a les decisions dels partits situats a l'esquerra del PSOE, que afronten les seves pròpies converses per a les candidatures al Congrés.
L'elecció de la Cambra Alta afavoreix especialment la concentració de suports. En les circumscripcions provincials s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot marcar fins a tres candidats, fins i tot de diferents formacions. Quan el vot es concentra en els noms d'una mateixa candidatura, és freqüent que la força més recolzada aconsegueixi tres representants i la següent, un. Un acord permet que els votants de partits diferents donin suport als mateixos candidats, encara que mantinguin paperetes diferents per al Congrés.
Els números de la unitat
L'estudi parteix d'estimacions provincials elaborades amb sondejos dels dies 7 i 8 d'octubre. En l'escenari de candidatures separades atribueix 96 senadors electes al PP, 89 al PSOE, sis a la ultradreta_ Vox i tres a la coalició UPN-PP a Navarra, a més de vuit a ERC. En incorporar els representants designats pels parlaments autonòmics, la dreta i la ultradreta assolirien conjuntament 134 escons, just la majoria absoluta, enfront dels 110 que l'informe assigna a l'espai progressista que estudia l'aliança.
La candidatura comuna elevaria la seva representació a 129 senadors elegits a les urnes i 150 en afegir els de designació autonòmica. Els 40 llocs de diferència corresponen, per tant, a la comparació entre presentar-se junts o separats dins d'aquesta mateixa projecció. La Cambra resultant tindria 267 integrants, un més que fins ara, perquè Formentera elegirà per primera vegada un senador propi, separat del d'Eivissa, després de la reforma constitucional aprovada enguany.
El document contempla també una transferència de suports incompleta. Si l'aliança retingués el 70% dels vots que els seus partits obtinguessin per al Congrés, assoliria 141 senadors, d'ells 120 electes, i conservaria la majoria absoluta. És una simulació interna del PSOE el resultat de la qual depèn de les seves estimacions de vot i de com responguin els electors als candidats compartits. Els pactes que acabin tancant-se i el seu abast territorial determinaran quina part d'aquest escenari arriba a posar-se a prova.
L'avantatge es repartiria per nombroses circumscripcions. En onze províncies, passar d'un a tres senadors aportaria 22 escons més. El càlcul afegeix avenços en desfer nou repartiments de dos representants per bloc, set actes més a Mallorca, La Rioja, Navarra, Sòria, Lleida, la Corunya i Almeria, i la possibilitat de conservar Eivissa i Formentera enfront del PP. L'aliança seria la més votada en 45 de les 60 circumscripcions. L'estudi situa a més oportunitats de guanyar escons amb variacions inferiors a un punt de vot a La Rioja, Gipuzkoa, Navarra, Múrcia i Zamora.
Pactes oberts en ambdós blocs
Les converses al Senat permeten acords diferents en cada territori, de manera que una discrepància provincial pot conviure amb pactes en altres llocs. Els contactes han avançat entre els socialistes catalans i els Comuns, i els interlocutors del Frente Amplio descriuen major disposició a les Balears, les Canàries, Extremadura, Madrid i la Comunitat Valenciana. Galícia i Castella-la Manxa presenten més dificultats. A Eivissa ja s'ha anunciat la candidatura de Juanjo Ferrer, recolzada per PSOE, Ara Eivissa, Esquerra Unida i Sumar, amb el suport de Podemos.
Aquesta entesa coincideix amb els primers avenços de la unitat per al Congrés. Nueva Canarias, Podemos, IU i Movimiento Sumar han acordat concórrer com a Unidad del Pueblo Canario, mentre Ara Més, Sumar i Esquerra Unida han assolit a les Balears un preacord pendent de ratificació, encara sense els morats. L'exemple canari ofereix una fórmula de cooperació territorial en una jornada marcada també pel xoc entre Podemos i IU sobre les condicions per pactar fora de Madrid i Barcelona. Les aliances al Senat obren una altra via per ampliar la representació d'aquestes forces i disputar la majoria a PP i Vox.
La dreta també estudia com respondre a una concentració del vot progressista. PP i la ultradreta Vox exploren candidatures conjuntes en determinades circumscripcions, una possibilitat que ja ha recollit 'ElConstitucional.es' i que continua sense un acord anunciat. L'operació estaria condicionada al fet que prosperi l'aliança de les esquerres i buscaria reforçar les seves opcions d'assolir els tres cinquens de la Cambra. El termini per comunicar coalicions acaba aquest divendres 16 d'octubre, abans de la presentació de les candidatures completes.
L'abast institucional d'aquesta majoria exigeix distingir els llindars. La majoria absoluta permet aprovar vetos a les lleis, que el Congrés pot aixecar mitjançant el procediment constitucional. Per proposar els quatre magistrats del Tribunal Constitucional que corresponen al Senat calen tres cinquens dels seus membres, equivalents a 161 vots en una Cambra de 267 integrants. Aquest requisit obliga a reunir suports addicionals quan un bloc supera la majoria absoluta, però queda per sota d'aquesta xifra.
