Alberto Núñez Feijóo manté sota reserva les candidatures del PP per a les eleccions generals del 29 de novembre. Cayetana Álvarez de Toledo apareix com a possible número dos per Madrid i Xavier García Albiol figura entre les opcions per encapçalar Barcelona, mentre el partit retarda els anuncis i treballa amb les seves estructures territorials. L'elaboració de les llistes coincideix amb la possibilitat d'un acord amb la ultradreta Vox per concórrer junts al Senat en determinades circumscripcions, pendent de confirmació per ambdues formacions.
La direcció de campanya ja està definida. Miguel Tellado, secretari general del PP, estarà al capdavant, amb Marta Varela com a directora adjunta i Borja Sémper i Ester Muñoz com a portaveus. Alma Ezcurra coordina el programa electoral; Elías Bendodo, els estudis i la demoscòpia, i Luis de la Matta, la comunicació política. El comitè també inclou Mar Sánchez en la coordinació de mitjans i missatge, mentre Diego Calvo presideix el Comitè Electoral. Feijóo concentra així la preparació de les candidatures i l'estratègia de campanya en el seu equip de confiança.
Cayetana i Albiol, dues apostes encara per confirmar
La principal incògnita de Madrid és qui acompanyarà Feijóo en el segon lloc. 'Vozpópuli' situa Álvarez de Toledo com l'elecció del president i 'Artículo 14' recull que encapçala les quinieles, encara que Génova manté sense anunciar la decisió. La seva promoció suposaria un salt des de la sisena plaça que va ocupar el 2023, quan Marta Rivera de la Cruz va ser la número dos. Triar una de les veus més combatives del grup parlamentari reforçaria el perfil ideològic de la candidatura en un moment de competència electoral amb Vox. Ezcurra també ha aparegut entre les possibilitats per a Madrid i conserva un paper central en la preparació del programa.
A Barcelona, el nom d'Albiol segueix sobre la taula. L'alcalde de Badalona va ser preguntat per aquesta possibilitat el passat dijous, durant la reunió de la Junta Directiva Nacional, i va remetre la decisió a Feijóo. "Pugeu a la setena i li pregunteu a ell", va respondre, en referència al despatx del líder popular a Génova. La seva incorporació permetria al PP presentar un candidat amb projecció municipal i presència mediàtica, encara que queda pendent conèixer tant la decisió del partit com els plans del propi alcalde.
Una sortida confirmada és la de Beatriz Fanjul, que renuncia a repetir per Bizkaia malgrat que el PP li havia ofert continuar. "Tinc 35 anys i vull fer altres coses", ha explicat a Europa Press l'expresidenta de Noves Generacions. La direcció nacional sosté que havia comunicat la seva intenció de buscar noves experiències professionals abans de la convocatòria electoral. La seva marxa obre el relleu en una candidatura especialment important per a la representació del PP basc al Congrés, el nou cap de llista del qual segueix sense anunciar-se.
A Navarra, en canvi, la coalició amb Unió del Poble Navarrès ja ha rebut el suport del seu Consell Polític, amb un 93,5% de suport. UPN designarà el cap de llista al Congrés i el quart lloc, a més dels candidats primer i tercer al Senat. Els representants elegits a proposta de la formació navarresa s'incorporaran al Grup Mixt i conservaran autonomia de vot. L'acord permet concentrar suports que el 2023 van concórrer separats, però manté la identitat parlamentària d'UPN i evita que els seus futurs escons s'integrin automàticament en els grups del PP.
L'opció de Vox porta la batalla del Senat al Constitucional
La possibilitat d'una altra aliança electoral procedeix d'una informació publicada aquest dimecres per 'Vozpópuli'. Segons el mitjà, PP i la ultradreta Vox exploren candidatures conjuntes al Senat en algunes províncies, condicionades que prosperi la unió entre el PSOE i les forces del Front Ampli. L'objectiu seria protegir les seves opcions davant una concentració del vot progressista i aspirar conjuntament als tres cinquens de la Cambra Alta. Es tracta d'una operació encara oberta, sense un acord anunciat ni una relació pública de circumscripcions afectades.
L'incentiu és en el sistema d'elecció del Senat, on els ciutadans voten candidats concrets. A les províncies peninsulars s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot marcar fins a tres noms, fins i tot de diferents formacions. Quan els votants recolzen els tres candidats d'un mateix partit, és freqüent que la força més recolzada obtingui tres escons i la següent un. Una candidatura compartida busca concentrar aquests vots; el resultat depèn de quins siguin els candidats més votats i de com es distribueixin les preferències a cada territori.
Aconseguir els tres cinquens donaria al bloc que els reunís capacitat per acordar els quatre candidats al Tribunal Constitucional que correspon proposar al Senat, sense necessitar els vots d'altres grups per a aquesta proposta. Aquest llindar explica que la negociació vagi més enllà del control ordinari de la Cambra. La renovació ha de seguir els procediments constitucionals i els magistrats exerceixen les seves funcions amb independència. La llei estableix, a més, que continuen en els seus llocs fins que prenen possessió els seus successors, per la qual cosa el resultat electoral ha de traduir-se després en un procediment de renovació.
Génova preveu comunicar les seves candidatures durant la setmana que ve, segons la informació d'EFE, mentre segueixen obertes les decisions sobre noms i posicions. Els pactes de coalició tenen un termini més pròxim que les llistes. El divendres 16 d'octubre acaba el període per comunicar les aliances electorals; les candidatures al Congrés i al Senat es presenten entre el 21 i el 26. Una eventual coalició PP-Vox per a la Cambra Alta hauria de concretar-se dins del primer d'aquests terminis.
