El PSOE i Frente Amplio tenen prevista aquest diumenge una reunió per a negociar candidatures conjuntes al Senat en les eleccions generals del 29 de novembre, segons va avançar divendres 'Público'. La conversa arriba a cinc dies del tancament del termini per a comunicar coalicions i persegueix disputar al PP la majoria absoluta de la Cambra Alta. La fórmula que guanya terreny passa per acords territorials, adaptats a les circumscripcions on concentrar suports pot traduir-se en més escons.
Com va informar ElConstitucional.es divendres, Ferraz estudia "totes les alternatives i escenaris" per a millorar els seus resultats en ambdues cambres. El plantejament compta amb l'impuls ciutadà de la iniciativa Senadores y Senadores por la democracia, promoguda des d'àmbits com la cultura, el dret i el periodisme. Des de Movimiento Sumar, la seva colíder Verónica Martínez Barbero va confirmar aquell mateix dia en una entrevista a 'Malas Lenguas', de La 2, que estan "en contacte amb el Partit Socialista" per a avançar en aquesta direcció.
El punt de partida explica la importància de la negociació. El 2023, el PP va aconseguir 120 senadors d'elecció directa, enfront dels 72 del PSOE, un avantatge reforçat pels representants designats pels parlaments autonòmics, que també formen part de la Cambra. Els 'populars' han utilitzat la seva majoria per a impulsar comissions d'investigació sobre el Govern i l'entorn socialista, inclosa la compareixença de Pedro Sánchez del 30 d'octubre de 2025. Ferraz denuncia un ús "espurio" d'aquest poder parlamentari i busca reduir la capacitat del PP per a marcar l'activitat del Senat.
Pactes per territoris
En la majoria de províncies s'elegeixen quatre senadors i cada elector pot marcar fins a tres noms, fins i tot de partits diferents. Aquesta combinació sol afavorir un repartiment de tres escons per a la candidatura més recolzada i un per a la següent. Una diferència petita en vots pot convertir-se en un avantatge ampli en representació. Si una candidatura progressista aconsegueix invertir un resultat de tres senadors del PP i un de l'esquerra, podria passar a obtenir-ne tres i deixar els populars amb un. Per a aconseguir-ho, els votants haurien de donar suport als diferents candidats de l'aliança.
El demògraf Juan Antonio Fernández Cordón identifica 30 circumscripcions amb possibilitats de millorar el resultat de l'esquerra, a partir de les dades de 2023, en una anàlisi publicada per Economistas Frente a la Crisis. Entre elles figuren Astúries, València, Terol, Pontevedra, la Corunya i Madrid. El treball planteja reservar al PSOE tants candidats com senadors va obtenir en cada territori i repartir els possibles guanys entre socialistes i aliats. És una proposta per a negociar la composició de les candidatures, pendent d'acceptació pels partits. Els seus càlculs depenen de la mobilització progressista i del comportament dels electors, inclòs el possible vot útil de simpatitzants de Vox al PP. Els resultats anteriors ofereixen pistes per a pactar, mentre que el repartiment del 29N dependrà dels suports que cada candidatura aconsegueixi llavors.
Els promotors veuen més opcions d'acord a les Balears, Castella i Lleó, Astúries, Aragó i la Comunitat Valenciana, encara que les converses avancen a ritmes diferents. A les Balears, fonts de Més i del PSOE descriuen contactes que progressen a bon ritme. A Castella i Lleó, els impulsors de la iniciativa han mantingut reunions amb representants de Frente Amplio, mentre els socialistes eviten concretar públicament la seva posició. Dins de Compromís, Iniciativa reconeix contactes i transmet major optimisme; Més Compromís manté una actitud més cauta. Aquesta diferència interna condiciona la possibilitat de construir una proposta compartida amb el PSPV.
Fins divendres, a Astúries i Aragó no havien transcendit avenços similars. També queden dificultats en altres territoris. El BNG prefereix mantenir-se al marge de pactes amb forces estatals, mentre que Adelante Andalucía assegura que no ha rebut la proposta. La seva decisió de concórrer per separat al Congrés deixa oberta una negociació específica per al Senat, si les parts la plantegen. Catalunya i Euskadi presenten un altre escenari electoral, amb un pes decisiu de les forces nacionalistes i una presència del PP molt menor. El 2023, els populars no van obtenir cap senador d'elecció directa a les tres províncies basques, cosa que modifica les prioritats respecte a territoris on dominen el repartiment.
Precedents i terminis
La col·laboració entre socialistes i altres forces d'esquerra per al Senat té antecedents amb resultats diferents. El 2000, el PSOE de Joaquín Almunia i Izquierda Unida, dirigida per Paco Frutos, van pactar candidatures en 27 circumscripcions, sense impedir la majoria absoluta del PP de José María Aznar. L'Entesa Catalana de Progrés va oferir una experiència més favorable. El 2004 i 2008, l'aliança de PSC, ERC, ICV i EUiA va aconseguir dotze dels setze senadors elegits a Catalunya. Són precedents que mostren la importància de l'arrelament territorial i dels suports que cada acord aconsegueix reunir.
El 2023, una candidatura conjunta de socialistes i altres forces d'esquerra va guanyar l'escó de la circumscripció d'Eivissa i Formentera. Aquest exemple necessita una actualització per al 29N. Formentera elegirà per primera vegada un senador propi, separat del d'Eivissa, després de la reforma constitucional aprovada el maig de 2026. Les generals elegiran així 209 senadors directament, un més que el 2023. A les Balears, qualsevol acord s'haurà d'ajustar a aquesta nova distribució i a les particularitats de cada illa.
El PP ja ha reaccionat a l'acostament. El seu secretari general, Miguel Tellado, presenta la recerca d'aliats com un intent socialista de "salvar els mobles". El control del Senat afecta també decisions institucionals de llarg abast. La Cambra pot vetar lleis, encara que el Congrés disposa de mecanismes per aixecar aquest veto, i proposa quatre magistrats del Tribunal Constitucional per majoria de tres cinquenes parts. La negociació electoral persegueix canviar una correlació de forces que influeix tant en la tramitació legislativa com en nomenaments i comissions d'investigació.
Els partits tenen fins al divendres 16 d'octubre per comunicar les seves coalicions electorals i fins al dia 26 per presentar candidatures. La reunió prevista per a aquest diumenge ha de concretar l'abast territorial del possible pacte, les organitzacions participants i els criteris per escollir els seus representants. Els promotors plantegen que les decisions es treballin amb les estructures autonòmiques i provincials. En les circumscripcions on prosperi una aliança, quedarà pendent tancar els noms que apareixeran a la papereta del Senat.
