El PSOE estudia concórrer a les eleccions generals del pròxim 29 de novembre amb una candidatura conjunta de les formacions d'esquerra al Senat per intentar arrabassar al Partit Popular la majoria absoluta que manté a la Cambra Alta. La possibilitat continua oberta i forma part de les alternatives que els socialistes estan valorant després de l'avançament electoral anunciat per Pedro Sánchez.
Fonts de Ferraz reconeixen a 'Europa Press' que el partit analitza "totes les alternatives i escenaris" amb l'objectiu d'obtenir un resultat favorable tant al Congrés dels Diputats com al Senat. L'eventual aliança permetria concentrar suports de diferents forces progressistes a les eleccions a la Cambra Alta, encara que encara no s'ha confirmat quins partits podrien integrar-la ni com s'articularia la candidatura.
La decisió s'ha de prendre en un termini reduït. Els socialistes disposen fins al 16 d'octubre per formalitzar les coalicions electorals, segons el calendari previst per als comicis del 29N. Mentrestant, l'espai polític situat a l'esquerra del PSOE continua sense definir per complet les seves candidatures i l'esquema d'aliances amb el qual concorrerà a les urnes.
El PSOE busca una fórmula per disputar al PP el control del Senat
La majoria absoluta del PP al Senat s'ha convertit en un dels elements que condicionen l'estratègia electoral socialista. Durant l'actual legislatura, els populars han utilitzat la seva posició dominant a la Cambra Alta per impulsar diferents comissions d'investigació sobre assumptes que afecten el PSOE i el Govern.
Des de Ferraz, segons l'agència de notícies, retreuen als populars l'ús "espurio" d'aquesta majoria parlamentària, en considerar que han aprofitat el seu control del Senat per promoure iniciatives de fiscalització política sobre els socialistes. Entre les actuacions impulsades pel PP figuren les compareixences relacionades amb les investigacions sobre presumpta corrupció vinculades a l'entorn socialista. Els populars han cridat a declarar l'exministre José Luis Ábalos, el seu antic assessor Koldo García i l'exsecretari d'Organització del PSOE Santos Cerdán.
El mateix Pedro Sánchez també va comparèixer davant una comissió d'investigació del Senat el 30 d'octubre de 2025. Aquestes iniciatives han alimentat l'enfrontament entre tots dos partits a la Cambra Alta, on el PP disposa d'una posició que li permet impulsar investigacions i marcar bona part de l'activitat parlamentària.
La possibilitat d'una candidatura conjunta de l'esquerra respon, en aquest context, a la recerca de fórmules electorals que permetin als socialistes competir per una composició distinta del Senat després de les eleccions generals.
L'esquerra encara ha de tancar les seves aliances per al 29N
L'eventual llista unitària planteja, no obstant això, diverses incògnites. El PSOE no ha confirmat quines formacions podrien sumar-se a la iniciativa ni si existeix ja algun tipus de negociació avançada per a configurar una candidatura comuna. El panorama de l'esquerra continua obert de cara als comicis. Les distintes forces polítiques han de resoldre tant la elecció dels seus candidats com les possibles aliances amb les quals tractaran de maximitzar la seva representació parlamentària.
La decisió socialista també estarà condicionada pels terminis electorals. El 16 d'octubre constitueix la data límit assenyalada per a presentar les coalicions, per la qual cosa Ferraz disposa de tot just una setmana per a avaluar les distintes opcions i determinar si concorrerà en solitari o explorarà una fórmula compartida amb altres formacions.
Per ara, el PSOE manté obertes totes les possibilitats i evita donar per tancada una candidatura conjunta. L'estratègia definitiva dependrà de les converses polítiques i de la valoració que faci la direcció socialista sobre quina fórmula pot afavorir els seus resultats en les dues cambres.
