Els governs autonòmics del Partido Popular han obert aquest dijous la porta a portar els decrets d’habitatge als tribunals si el Congrés els convalida aquest divendres. Castella i Lleó ha anunciat que els recorrerà, mentre altres comunitats estudien els seus pròxims passos. Les seves principals objeccions són el repartiment de competències, les obligacions que recaurien sobre les autonomies i la "inseguretat jurídica" que atribueixen a les normes.
La posició més concreta l’ha fixada l’Executiu d’Alfonso Fernández Mañueco. El seu portaveu i conseller d’Economia i Hisenda, Carlos Fernández Carriedo, ha anunciat que la Junta prepara els recursos perquè considera que els decrets envaeixen competències autonòmiques i perjudiquen Castella i Lleó. La seva presentació queda condicionada al fet que les mesures superin la votació parlamentària.
Carriedo ha retret al Govern una "exclusió total" de les comunitats durant l’elaboració dels textos. Entre les obligacions que qüestiona figura que l’Administració autonòmica hagi d’assumir pagaments del lloguer en determinades situacions d’impagament. També ha criticat la successió de normes que modifiquen les condicions dels contractes en dies consecutius, un argument que comparteix la direcció nacional del PP.
Des de Gènova donen suport que els seus governs autonòmics acudeixin a la Justícia en defensa de les seves competències, segons fonts 'populars' citades per Europa Press. L’avís afegeix una possible impugnació judicial al rebuig parlamentari que ja va anunciar Alberto Núñez Feijóo. Per ara, altres autonomies prefereixen conèixer el resultat del Congrés abans de concretar actuacions.
Els presidents del PP qüestionen els efectes sobre el lloguer
El president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno, ha acusat l’Executiu de generar inseguretat amb uns decrets que "potser no duren ni hores". També ha retret a Sánchez un "ús electoralista" de l’habitatge després de les protestes i ha defensat les famílies que destinen els seus estalvis a comprar una propietat per llogar-la.
A Galícia, el president de la Xunta, Alfonso Rueda, ha qüestionat que el Govern centri el seu discurs en els grans fons quan, segons sosté, la majoria dels arrendadors són petits propietaris. Ha denunciat que els textos els traslladen càrregues i ha reclamat diàleg amb les autonomies. Davant de les mesures estatals, reivindica augmentar la construcció d’habitatges.
La presidenta de les Balears, Marga Prohens, també ha advertit que carregar sobre els propietaris la vulnerabilitat dels inquilins reduirà l'oferta. El plantejament comú d'aquests executius és que la protecció social ha d'acompanyar-se de garanties per als arrendadors i d'actuacions que incrementin el nombre d'habitatges disponibles.
La presidenta madrilenya, Isabel Díaz Ayuso, ha presentat les mesures com un greuge a 28 milions de propietaris, als quals, segons ha dit, se'ls tracta com a "sensevergonya". Ha demanat respecte per "la guardiola de la classe mitjana" i ha defensat que puguin llogar els seus immobles o deixar-los als seus fills. El seu argument barreja els qui viuen a casa seva amb els qui l'arrenden, situacions diferents davant les pròrrogues de lloguer que discuteix el Congrés. Madrid encara no ha anunciat un recurs concret.
El Ministeri d'Habitatge defensa el rigor del text
La ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, ha anticipat que hi haurà recursos, però ha defensat la preparació jurídica de les mesures. "No tinc por perquè és un text que ha estat treballat amb rigor", ha afirmat aquest dijous en una entrevista a 'Hoy por Hoy', de la Cadena SER.
Rodríguez ha qüestionat que "governs autonòmics o partits polítics com el PP reiteradament recorren tot el que és bo per a la gent". La seva intervenció s'ha produït al matí, abans que diverses autonomies concretessin les seves advertències, dins de la defensa del paquet aprovat dimarts pel Consell de Ministres.
La ministra també ha assenyalat la negativa d'Ayuso a declarar zones tensades, una eina de la Llei d'Habitatge per contenir els lloguers. Ha explicat que el nou decret impedirà actualitzar les rendes que superin l'índex estatal de referència encara que la comunitat no hagi declarat aquesta zona. A més, ha rebutjat que protegir els inquilins provoqui necessàriament una retirada d'habitatges i ha reconegut que algunes mesures necessitaran desenvolupament reglamentari.
L'alternativa del PP se centra a construir un milió d'habitatges durant una legislatura, reformar la Llei del Sòl per agilitzar tràmits i reforçar la protecció dels propietaris amb la seva proposta contra l'ocupació. El partit també planteja rebaixes fiscals per facilitar la compra, especialment als joves, i ajudes per rehabilitar immobles. Es tracta dels seus compromisos si arriba al Govern.
La votació d’aquest divendres decidirà quines mesures continuen vigents. El primer decret reuneix la protecció davant dels desnonaments fins al 2030, les pròrrogues extraordinàries de dos anys per a determinats lloguers, límits a les compres especulatives i incentius fiscals. El segon regula la renovació automàtica dels contractes i les indemnitzacions quan el propietari els resol sense una causa prevista a la norma.
El PNV donarà suport al primer text i rebutjarà el segon, que no té prou suports. Podemos donarà suport a tots dos. Junts té convocada la seva direcció a les 21.00 hores per decidir el seu vot, del qual depèn la convalidació del paquet principal. Sánchez ha demanat aquesta tarda als grups que deixin de banda les confrontacions partidistes i l’aprovin per una qüestió de "pura humanitat".
