Enrique Santiago demana retirar tropes espanyoles de l'est d'Europa després del cop de porta de 22 governs per Ceuta

Enrique Santiago ha portat la crisi de Ceuta fins al flanc est de l'OTAN. El portaveu parlamentari d'Izquierda Unida i diputat de Sumar ha demanat retirar les tropes espanyoles desplegades en cinc països europeus després que 22 governs comunitaris qüestionessin la política migratòria d'Espanya i relacionessin algunes decisions de l'Executiu amb l'entrada massiva des del Marroc.

Santiago ha assenyalat directament a Eslovàquia, Letònia, Lituània, Estònia i Romania. El dirigent d'IU considera que Espanya hauria de revisar la seva participació en les missions internacionals desenvolupades en aquests països i ha anunciat que presentarà una sol·licitud formal per portar el debat fins a les institucions.

"Els 'aliats' ens van atacar en lloc de defensar-nos", ha escrit el diputat. Santiago acusa aquests 22 governs, als quals qualifica de "trumpistes", d'abandonar Espanya davant l'"atac híbrid" sofert a Ceuta i respondre després amb retrets contra la regularització extraordinària de migrants aprovada pel Govern.

Els governs signants havien advertit que la regularització pot actuar com un "factor d'atracció". També van vincular la crisi de Ceuta amb la sentència del Tribunal Suprem que limita les devolucions immediates dels qui accedeixen a territori espanyol pel mar. Santiago interpreta aquesta carta com un atac polític contra Espanya en plena emergència fronterera.

Sumar eleva el seu xoc amb el PSOE

La proposta arriba quan Sumar manté una posició especialment incòmoda dins del Govern per la gestió migratòria. El soci minoritari ha reclamat reforçar l'acollida a Ceuta, protegir els menors i garantir l'accés individual a l'asil, enfront d'una resposta d'Interior marcada pel control de la frontera i els retorns acordats amb el Marroc.

Contingut relacionat

La crisi de Ceuta reobre la bretxa de l'esquerra amb Marlaska i Podem exigeix la seva dimissió

Movimiento Sumar també ha portat el cas davant les Nacions Unides. La formació va demanar al relator especial sobre els Drets Humans dels Migrants que examini la possible responsabilitat del Marroc en la sortida massiva i en la mort de desenes de persones que van intentar arribar a Ceuta nedant. El partit aprecia indicis d'una possible "facilitació activa" de les autoritats marroquines, una acusació de la qual el Govern ha evitat apropiar-se públicament.

La crisi ha reobert així una vella bretxa amb Fernando Grande-Marlaska. Els socis d'esquerres del PSOE ja van qüestionar les devolucions realitzades durant la crisi de Ceuta del 2021 i van exigir responsabilitats per la tragèdia de la tanca de Melilla del 2022. Sumar torna ara a pressionar des de dins del Consell de Ministres, mentre Podemos reclama obertament la dimissió del titular d'Interior.

La petició de Santiago afegeix un front relacionat amb Margarita Robles i la política exterior de l'Executiu. Espanya manté forces terrestres de l'OTAN a Letònia, Eslovàquia i Romania, amb contingents rotatoris destinats a reforçar la capacitat defensiva de l'Aliança després de la invasió russa d'Ucraïna. La presència a Estònia i Lituània està vinculada principalment a les missions de vigilància i policia aèria del Bàltic.

Espanya exerceix a més un paper rellevant en el dispositiu aliat i ha assumit responsabilitats de comandament a Eslovàquia. Una retirada afectaria compromisos acordats amb l'OTAN i hauria de ser decidida pel Govern, per la qual cosa la petició de Santiago no té per si sola capacitat per modificar els desplegaments.

La iniciativa encaixa amb la trajectòria històrica d'Izquierda Unida, nascuda al voltant de les mobilitzacions contra la permanència d'Espanya a l'OTAN i partidària d'abandonar l'Aliança Atlàntica. El següent pas serà comprovar quina fórmula parlamentària utilitza Santiago i si el PSOE accepta debatre la presència militar espanyola als països que van signar la carta contra Espanya.