La Junta Electoral Central (JEC) ha rebutjat atendre les peticions de la ultradreta Vox per apartar de les eleccions generals del 29 de novembre tres candidats d'EH Bildu i promoure una investigació sobre la il·legalització de la coalició. L'organisme ha respost a la formació de Santiago Abascal que no té competències per adoptar aquestes mesures.
La decisió suposa un revés per a l'intent de Vox de portar a l'autoritat electoral la seva ofensiva contra l'esquerra abertzale en plena precampanya. La ultradreta havia assenyalat Floren Aoiz, Sonia Jacinto i Marije Fullaondo, als quals atribuïa suposats "delictes de sang", i demanava que fossin exclosos de les candidatures.
En el seu acord, adoptat aquest dijous, la JEC recorda que són les juntes electorals provincials les encarregades d'examinar les llistes i comprovar si els seus integrants reuneixen els requisits legals per ser elegits. Per tant, l'òrgan central no ha resolt sobre l'elegibilitat individual dels tres candidats; ha explicat que aquesta comprovació correspon a les juntes provincials.
La Junta afegeix que, si Vox discrepa de la decisió que adoptin aquests òrgans sobre la proclamació de les candidatures, podrà acudir a la via del recurs contenciós electoral. Les llistes estan sent examinades dins del procediment previ als comicis.
La JEC tampoc accepta la sol·licitud d'investigar una eventual il·legalització d'EH Bildu. Per a això remet Vox a la Llei de Partits, que reserva a una sala especial del Tribunal Suprem la declaració judicial d'il·legalitat i dissolució d'un partit i estableix qui pot impulsar aquest procediment. "La Junta Electoral Central no té competència per acordar l'obertura d'una investigació dirigida a la il·legalització d'un partit polític", conclou l'organisme, que afegeix que, si apreciés indicis de delicte, podria posar-los en coneixement de la Fiscalia.
Els candidats assenyalats per Vox i els seus processos judicials
Els tres dirigents als quals Vox volia apartar tenen trajectòries i antecedents judicials diferents. Les resolucions sobre ells no permeten presentar els seus casos com si fossin una mateixa condemna per delictes de sang, malgrat l'acusació utilitzada per la formació d'Abascal.
Floren Aoiz encapçala la candidatura d'EH Bildu al Senat per Navarra. Va ser condemnat el 1997 juntament amb altres membres de la Mesa Nacional d'Herri Batasuna per col·laboració amb banda armada, però el Tribunal Constitucional va anul·lar aquelles condemnes el 1999. Més tard, el 2014, va rebre una condemna d'un any i sis mesos per integració en organització terrorista en el cas de les 'herriko tabernas'.
Sonia Jacinto, candidata al Senat per Guipúscoa, va ser condemnada en el cas Bateragune, en el qual també va ser jutjat Arnaldo Otegi. No obstant això, el Tribunal Europeu de Drets Humans va concloure el 2018 que els acusats no havien estat jutjats per un tribunal imparcial. El Suprem va anul·lar la sentència i va acordar repetir el judici, però el Constitucional va impedir després una nova vista en considerar que ja s'havien complert les penes i no podien ser jutjats de nou pels mateixos fets.
Per la seva banda, Marije Fullaondo, elegida diputada per Biscaia el 2023, va ser condemnada a dos anys de presó i a una inhabilitació per a càrrec públic d'àmbit municipal per integració en organització terrorista, en relació amb la seva activitat a la Mesa Nacional de la il·legalitzada Batasuna. Fullaondo figura de nou com a número dos a la llista al Congrés per Biscaia, darrere d'Oskar Matute, segons les candidatures presentades per la coalició. El seu cas és l'únic dels tres assenyalats per Vox que afecta una candidatura a la Cambra Baixa; Aoiz i Jacinto concorren al Senat.
EH Bildu afronta el 29N amb sis diputats i opcions de créixer
L'ofensiva de la ultradreta Vox arriba en unes eleccions en què EH Bildu aspira a reforçar la seva representació al Congrés i a mantenir la seva capacitat d'influència en la política estatal. La coalició sobiranista va ser un dels suports parlamentaris que va permetre la investidura de Pedro Sánchez el 2023 i ha recolzat diferents mesures socials durant la legislatura.
En aquelles generals va obtenir sis diputats i 333.362 vots. Va aconseguir dos escons a Guipúscoa, dos més a Biscaia, un a Àlaba i un a Navarra. El creixement a Biscaia li va permetre sumar un representant respecte als anteriors comicis i superar el PNB en el total de diputats en incorporar l'escó navarrès.
Les perspectives per al 29N apunten a una contesa ajustada. Algunes enquestes situen EH Bildu al voltant de set escons, un més que el 2023, encara que altres projeccions la mantenen en sis. Es tracta d'estimacions subjectes al marge d'error i al repartiment en cada circumscripció, de manera que el creixement no està garantit.
La coalició afronta la cita amb una renovació de les seves llistes. Mertxe Aizpurua, Jon Iñarritu i Bel Pozueta no repeteixen com a candidats, mentre que Matute encapçala la llista al Congrés per Bizkaia, Mikel Otero la d'Àlaba i Oihana Etxebarrieta la de Guipúscoa.
El resultat d'EH Bildu serà rellevant per a la formació de majories després del 29N, especialment si PSOE i Frente Amplio necessiten de nou suports d'altres forces per a assolir la investidura. El seu pes dependrà tant dels escons que aconsegueixi com del repartiment entre el conjunt de partits i dels acords que puguin assolir-se després de les eleccions.
A Euskadi, la coalició també arriba a aquesta cita després d'haver obtingut 27 escons en les eleccions autonòmiques de 2024, els mateixos que el PNB, encara que els jeltzales van aconseguir més vots i van conservar el Govern basc mitjançant el seu acord amb el PSE-EE. A Navarra, EH Bildu manté la seva representació pròpia i aspira a conservar el diputat aconseguit el 2023.
