De Terol a El Ejido, passant per Mallorca, la ultradreta Vox ha dedicat les últimes 24 hores a defensar les expulsions d'immigrants com una de les seves grans promeses per a les eleccions generals del 29 de novembre. Santiago Abascal i l'eurodiputat Jorge Buxadé van reivindicar dijous la "remigració" i la "prioritat nacional". Aquest divendres, la candidata per Almeria, Rocío de Meer, ha portat el missatge a les sales d'espera i a les urgències per prometre que els espanyols deixaran de ser "els últims de la cua".
A Terol, Abascal va demanar repatriar les persones en situació irregular, deportar estrangers que delinqueixen i aplicar la "remigració" als qui, segons ell, cobren ajudes que necessiten els espanyols. En el mateix acte, el vicepresident del Govern d'Aragó, Alejandro Nolasco, va presumir d'haver traslladat l'anomenada "prioritat nacional" a convocatòries d'ajudes a les famílies i va defensar estendre-la a l'habitatge. A Palmanova, Buxadé va reclamar "deportar com si no hi hagués un demà" i va proposar restringir l'accés a prestacions per afavorir la sortida d'estrangers.
La promesa té límits concrets. La Llei d'Estrangeria exigeix un expedient i una resolució motivada per a les expulsions que regula el seu article 57, i la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea prohibeix les expulsions col·lectives. Cobrar una prestació a la qual es té dret no figura entre les causes d'expulsió previstes en aquest article.
Les xifres enfront del relat de la "invasió"
De Meer ha assegurat que des de l'arribada de Pedro Sánchez al Govern han entrat a Espanya 7,8 milions d'immigrants, sense identificar la font ni explicar què inclou en aquest càlcul. Ha utilitzat aquesta xifra per parlar d'una "invasió migratòria". L'Institut Nacional d'Estadística (INE) comptabilitza els canvis de residència des de i cap a l'estranger, mentre que Interior registra per separat les arribades irregulars detectades. En l'últim balanç, fins al 31 d'octubre, Interior va comptabilitzar 32.942 entrades irregulars, un 8,9% més que en el mateix període de 2025, sense incloure les arribades a Ceuta del 30 i 31 de juliol. Són recomptes diferents.
Les llistes d'espera que cita De Meer sí que tenen xifres. Al tancament de 2025, Andalusia registrava una espera mitjana de 136 dies per a una primera consulta amb l'especialista, enfront dels 102 de mitjana nacional. L'organització i la planificació dels serveis sanitaris andalusos corresponen a la Junta. La candidata de Vox no ha aportat dades que vinculin aquesta demora amb la immigració.
I en el mateix municipi que Vox ha triat per a la seva compareixença, més de la meitat dels contractes registrats el 2025 es van signar amb persones de nacionalitat estrangera. Van ser 22.424 contractes a El Ejido, segons l'Institut d'Estadística i Cartografia d'Andalusia. En el conjunt d'Espanya, la Seguretat Social va tancar l'octubre amb prop de 3,7 milions d'afiliats estrangers, el 16,4% del total i gairebé 600.000 més que un any abans.
L'ideòleg de les expulsions mira a Espanya
El terme que Vox ha convertit en eix de la seva precampanya té recorregut en la ultradreta europea. Un dels seus principals promotors, l'austríac Martin Sellner, ha anunciat en una entrevista amb 'El País' que vol obrir a Espanya una seu del seu Institut per a la Remigració. La seva proposta inclou retirar la ciutadania a persones nacionalitzades a les quals consideri insuficientment assimilades.
Sellner assegura que manté contactes amb Vox, encara que no identifica els seus interlocutors. Sí que assenyala que De Meer va participar al maig en la cimera que va organitzar a Porto. Ara prepara un informe que vol compartir amb partits espanyols i en el qual planteja expulsions dirigides principalment a persones d'origen africà i llatinoamericà.
