Pedro Sánchez ha recuperat aquest dissabte el "No a la guerra" davant el 'Guernica' de Picasso per reivindicar la seva política exterior i defensar que Espanya ha mantingut els seus principis malgrat les pressions internacionals. En un vídeo publicat a les seves xarxes socials, el president del Govern i candidat del PSOE a les eleccions del 29 de novembre vincula el rebuig als conflictes bèl·lics, la denúncia del genocidi a Gaza i la seva oposició a l'objectiu del 5% de despesa de l'OTAN.
"Quan uns apostaven per les bombes, nosaltres vam dir no a la guerra", afirma Sánchez. El dirigent socialista també reivindica la seva negativa a sacrificar recursos de l'Estat del benestar per augmentar la inversió militar. "Quan molts van guardar silenci, nosaltres vam denunciar el genocidi del poble palestí a Gaza", afegeix.
El vídeo mostra el president caminant pel Museu Reina Sofia fins a aturar-se davant el quadre de Picasso, en el qual diu veure les conseqüències que "la barbàrie s'imposa a la raó". Des d'aquest escenari defensa que cap guerra és inevitable, que cap vida val menys que una altra i que mirar cap a un altre costat mai hauria de ser una opció.
Durante estos años, España ha defendido en el mundo el sentir de su gente: que ninguna guerra es inevitable, que ninguna vida vale menos que otra.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) October 24, 2026
Los mismos principios. En todos los conflictos. Sin dobles raseros. pic.twitter.com/b2J1uHCYjf
En el text que acompanya la publicació, Sánchez resumeix el seu balanç amb "els mateixos principis" en tots els conflictes i "sense dobles rasers". El missatge porta la política exterior a la precampanya i ofereix al PSOE un argument per disputar el vot progressista, en relacionar les decisions internacionals amb la defensa dels serveis públics.
Què exigeix l'OTAN i quant va augmentar Espanya la seva inversió en Defensa
La referència al 5% remet al compromís aprovat pels aliats en la cimera de la Haia del juny de 2025. L'acord fixa aquest objectiu per al 2035 i el divideix entre almenys un 3,5% del PIB per a defensa i fins a un 1,5% per a àmbits relacionats amb la seguretat, com infraestructures, xarxes i preparació civil. El text preveu revisar la trajectòria de despesa el 2029.
El Govern espanyol va defensar llavors que podia complir les capacitats exigides per l'Aliança amb un 2,1% del PIB. Sánchez presenta aquesta posició com una forma de preservar la despesa social, tot i que el seu Executiu també havia aprovat augmentar la inversió militar. L'abril de 2025 va anunciar un pla de 10.471 milions d'euros addicionals per assolir aquest mateix any el 2% del PIB en seguretat i defensa.
El balanç espanyol inclou també el suport militar a Ucraïna enfront de la invasió russa. Per al 2026, el Govern va comprometre altres 1.000 milions d'euros d'assistència bilateral, una aportació que Margarita Robles va reafirmar a l'abril. La posició que reivindica Sánchez combina així la defensa del país envaït amb l'oposició a altres intervencions militars i a elevar la despesa fins a l'objectiu acordat per l'OTAN.
Gaza i l'Iran donen context a un missatge amb arrels en el "No a la guerra" del 2003
La consigna que utilitza Sánchez conserva una forta càrrega política a Espanya des de les mobilitzacions contra la invasió de l'Iraq el 2003. El president va tornar a emprar-la el 4 de març d'aquest any, després dels atacs dels Estats Units i Israel contra l'Iran i de la resposta iraniana contra països de la regió. En aquella declaració va demanar aturar les hostilitats i va defensar el dret internacional i la protecció de la població civil.
En el cas palestí, el seu balanç inclou decisions diplomàtiques i comercials. Espanya va reconèixer l'Estat de Palestina el 28 de maig de 2024 i va aprovar el setembre de 2025 un decret amb restriccions a les transferències d'armament amb Israel i mesures contra els productes dels assentaments en territori palestí ocupat. La norma preveu autoritzacions excepcionals del Consell de Ministres per a determinades transferències de material.
El vídeo concentra aquestes posicions en una apel·lació als valors i a la convivència. "Juntos somos más fuertes", sosté Sánchez, que acaba recorrent a "la luz de nuestros valores" enfront dels moments més foscos. La peça presenta la seva actuació internacional com a part de la identitat política amb què concorre al 29N i situa la protecció de les persones en el centre del seu missatge electoral.
L'escenari triat remet a una matança concreta. Picasso va pintar el 'Guernica' el 1937, després que la Legió Còndor alemanya i l'aviació italiana bombardegessin la localitat basca el 26 d'abril, en suport a l'exèrcit franquista. L'obra es va realitzar per al pavelló de la República espanyola a l'Exposició Internacional de París d'aquell any.
