Més de 3.200 immigrants han arribat a Canàries en 39 caiucs i pasteres durant els cinc primers dies de novembre, una xifra que ha encès les alarmes en diversos serveis d'assistència, perquè s'aproxima a ritmes que no es veien a la Ruta Canària des dels mesos rècord de 2023 i 2024.
El repunt arriba després d'un octubre en el qual ja s'havia trencat la tendència a la baixa observada des de principis de 2025. Només el mes passat van ser rescatades 6.164 persones, el 46 % de l'acumulat de l'any, i els últims dies apunten, segons les dades disponibles, a un canvi especialment visible al Senegal, d'on procedeixen ara la majoria dels caiucs que arriben a El Hierro.
El Hierro concentra la major pressió i obliga a activar derivacions
Segons un recompte dels serveis d'emergència al qual ha tingut accés EFE, amb xifres provisionals perquè encara hi havia rescats en marxa a les 18:30 hores, a El Hierro han arribat en aquests cinc dies 2.300 persones en 26 caiucs, entre elles 307 menors, inclosos onze nadons.
Davant aquesta allau, la Delegació del Govern ha noliejat diversos ferris per alleujar els recursos de primera acollida a l'illa, que compta amb uns 11.000 habitants i que ja va patir un fort impacte en els pics d'arribades de 2023 i 2024.
Llavors, la situació es va anar alleujant amb el trasllat, en un o dos dies, i en ocasions en tot just unes hores, dels nouvinguts a recursos d'acollida de Tenerife, primer, i de Gran Canària, després, des d'on eren redistribuïts més tard a centres humanitaris de la península.
El delegat del Govern a Canàries, Anselmo Pestana, ha confirmat que aquesta rotació està de nou en marxa, perquè els recursos de Canàries són limitats i no convé saturar-los davant la previsió de noves arribades. Aquest dijous, Pestana ha reconegut que la creixent afluència de caiucs a El Hierro està "tensionant" alguns recursos de l'illa, encara que ha defensat que el sistema funciona amb normalitat gràcies a les derivacions.
Sindicats policials i Salvament Marítim avisen d'esgotament
Els sindicats policials Jupol, SUP i UFP han difós una visió distinta de la situació i han advertit que els agents desplegats a El Hierro estan "al límit". Fonts sindicals de Salvament Marítim han traslladat una percepció similar: a l'illa hi ha vaixells de rescat suficients, però les tripulacions estan esgotades, amb jornades en les quals amb prou feines descansen i amb torns de guàrdia de rotació d'un mes.
Lanzarote, segona illa amb més rescats i un canvi en les pneumàtiques
Després d'El Hierro, l'illa que més arribades concentra en el que va de mes és Lanzarote, amb 435 persones rescatades, entre elles almenys 76 menors. En aquest cas, es tracta d'immigrants que parteixen des de la franja de costa del sud del Marroc compresa entre Agadir i Tan-Tan, sobretot en llanxes pneumàtiques.
També a Lanzarote s'aprecia un canvi des d'aquest estiu: les màfies que operen al sud marroquí estan embarcant més de cent persones per pneumàtica, una cosa mai vista en aquesta zona de l'Atlàntic. Aquest dilluns va ser rescatada una embarcació amb 134 ocupants, dos d'ells ja morts, després de tres dies de travessia.
Aquesta xifra duplica el passatge que habitualment portaven les pneumàtiques amb immigrants a la zona de Lanzarote i Fuerteventura, que solien transportar entre 60 i 70 persones, i eleva el risc que la llanxa es desfaci en plena navegació per la sobrecàrrega de persones i combustible.
Darrere de Lanzarote apareixen Gran Canària, amb 224 persones rescatades des de l'1 de novembre, Tenerife, amb 175, i La Gomera, amb 80.
Clavijo demana mesures urgents des de Guadalupe
El president de Canàries, Fernando Clavijo, ha reaccionat a aquesta situació des de Guadalupe, territori francès al Carib, on participa en la reunió de les Regions Ultraperifèriques de la Unió Europea (UE). Allà ha traslladat la seva preocupació al vicepresident de la Comissió, Raffaele Fitto.
Clavijo ha tornat a dirigir-se al president del Govern, Pedro Sánchez, per demanar-li que es convoqui amb urgència una reunió de coordinació i l'ha instat a activar noves mesures i recursos. El cap de l'Executiu canari ha advertit que la situació "empitjorarà" en els pròxims mesos, perquè les rutes migratòries del nord d'Àfrica cap a Europa "s'han tancat" i perquè les "expectatives positives" que va generar en la població del Senegal el canvi de Govern de 2024 "no han estat satisfetes".