Pedro Sánchez ha acusat aquest diumenge la dreta d'intentar bloquejar el vot d'uns 400.000 descendents d'espanyols exiliats durant el franquisme i ha demanat al Tribunal Suprem que freni el que va qualificar com un “intent d'atropellament”.
El president del Govern va llançar la petició en un míting a Ponferrada i va situar en el centre del xoc l'anomenada llei de nets, una via que, segons el seu plantejament, podria permetre a aquest col·lectiu acollir-se al dret de vot. Sánchez va sostenir a més que aquests ciutadans ja van participar en diverses eleccions des de 2023.
“Des d'aquí demano al Tribunal Suprem que freni aquest intent d'atropellament de Feijóo i Abascal perquè en una democràcia el dret al vot no es prohibeix, es garanteix”, va afirmar Sánchez, en un missatge dirigit a la cúpula de PP i Vox. La frase va elevar el to de l'acte, encara que no va aclarir per si sola quina decisió concreta hauria d'adoptar ara l'alt tribunal.
El líder socialista va defensar la participació d'aquests descendents i va contraposar la seva situació amb la dels “nets del règim franquista”, en plantejar la pregunta de si uns podran votar mentre altres no. Aquesta comparació, no obstant això, forma part de la seva acusació política i no substitueix cap pronunciament institucional sobre el cens o el procediment electoral.
Sánchez emmarca el xoc com una pugna entre avanços i reacció
Durant la seva intervenció, el president va apel·lar a la “força de la gent” per a sostenir un Executiu progressista enfront d'un eventual govern de PP i Vox, al qual va descriure com un projecte de “reacció, retallades i molt rancor”.
També va afirmar que “fa olor de naftalina” el projecte d'Abascal i Feijóo i va reclamar “quatre anys més d'avanços i menys insults” per part de la dreta i la ultradreta. Ara com ara, el conflicte queda obert entre la denúncia política i l'eventual resposta del Tribunal Suprem.
