Pedro Sánchez acudirà a les eleccions generals del 29 de novembre amb onze ministres en les candidatures del PSOE, segons les propostes conegudes fins aquest dimecres. La principal novetat està a Madrid, on Margarita Robles recupera el número dos que ja va ocupar el 2016. La titular de Defensa acompanyarà el president per davant de Félix Bolaños, que manté el tercer lloc, i Fernando Grande-Marlaska, que passa d'encapçalar Cadis a ocupar la cinquena posició en la candidatura madrilenya.
La configuració de les llistes permet al PSOE portar la gestió del Govern a la campanya i repartir els seus principals responsables per circumscripcions decisives. Combina ministres amb una llarga trajectòria a l'Executiu, dirigents territorials i noves incorporacions de la direcció socialista. Les candidatures avancen en les federacions, encara que encara han de superar la revisió de la Comissió Federal de Llistes i la ratificació del Comitè Federal.
Robles torna amb Sánchez en la batalla per Madrid
El Comitè Regional del PSOE-M ha aprovat aquest dimecres la candidatura encapçalada per Sánchez. Robles substitueix com a segona Teresa Ribera, que va ocupar aquest lloc el 2023 i avui és vicepresidenta executiva de la Comissió Europea. Bolaños, ministre de Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, repeteix com a tercer. Entre ell i el titular d'Interior figura Pilar Sánchez Acera, secretària d'Organització dels socialistes madrilenys.
L'elecció de Robles coincideix amb unes dades del Centre d'Investigacions Sociològiques que afavoreixen el seu perfil electoral. El baròmetre publicat aquest dimecres li concedeix un 5,15 sobre deu i un grau de coneixement del 86,2%, el més gran entre els ministres. És l'única dels onze integrants del Govern inclosos en aquestes propostes que aprova. La seva presència ofereix al PSOE una figura recognoscible i ben valorada per competir per suports més enllà del seu electorat habitual.
El contrast apareix en el cinquè lloc. Grande-Marlaska obté la pitjor valoració ministerial, un 3,60, mentre Carlos Cuerpo encapçala la classificació amb un 5,52 però ha declinat concórrer a les generals. La selecció combina, per tant, valoració ciutadana, experiència i responsabilitats polítiques. Les notes del CIS aporten informació sobre la imatge dels ministres, encara que no equivalen al suport que rebran les candidatures en cada província.
La llista madrilenya incorpora també Manuela Villa com a sisena i Rafael Simancas com a setè. Els segueixen Aránzazu Figueroa, secretària general de Joventuts Socialistes d'Espanya; Borja Cabezón, adjunt a la Secretaria d'Organització federal, i Lorena Morales, responsable d'Igualtat del PSOE-M. La presència de Figueroa i, en el lloc dotze, d'Elena Arafat amplia l'espai dels perfils joves en una candidatura que concentra bona part del pes institucional i orgànic del partit.
Albares canvia a Cadis i el Govern es reparteix per Espanya
Un dels moviments amb major significat territorial és el trasllat de José Manuel Albares a Cadis, on substituirà Marlaska com a cap de llista. El ministre d'Exteriors deixa la cinquena plaça que va ocupar per Madrid el 2023. La seva candidatura permet als socialistes defensar en el territori l'acord sobre Gibraltar, amb conseqüències directes per als treballadors transfronterers i l'activitat econòmica del Camp de Gibraltar.
A Valladolid repetirà Óscar Puente com a número u, acompanyat per Ana Redondo com a segona. Els responsables de Transports i Igualtat compartiran candidatura a la seva província, malgrat que Puente figura entre els ministres pitjor valorats al CIS, amb un 4,15. A Barcelona, el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, encapçalarà la llista del PSC, amb Eva Granados, secretària d'Estat de Cooperació Internacional, com a número dos. Montse Mínguez tornarà a liderar Lleida.
A València, la candidatura reuneix Pilar Bernabé, Arcadi España i Rebeca Torró, en aquest ordre. La delegada del Govern i secretària d'Igualtat del PSOE encapçala una llista en la qual el ministre d'Hisenda ocupa la segona plaça i la secretària d'Organització federal, la tercera. L'aposta combina la projecció pública de Bernabé després de la DANA de 2024 amb dos responsables centrals de la política econòmica i de la direcció del partit.
Completen el desplegament ministerial Elma Saiz per Navarra, Milagros Tolón per Toledo i Isabel Rodríguez per Ciudad Real. La portaveu del Govern i ministra d'Inclusió encapçalarà la candidatura navarresa, mentre les titulars d'Educació i Habitatge lideraran les seves respectives províncies. A Castella-la Manxa, la proposta de Tolón per davant de Sergio Gutiérrez suposa un acostament entre Ferraz i la federació d'Emiliano García-Page després de les diferències que va provocar l'ordre d'aquesta llista el 2023.
Cinc ministres queden fora i el Senat segueix pendent dels pactes
Diana Morant, Óscar López i Ángel Víctor Torres han optat per centrar-se en les eleccions autonòmiques de maig de 2027, a la Comunitat Valenciana, Madrid i Canàries. Tampoc hi concorreran Cuerpo ni Luis Planas, que ha comunicat la seva decisió de deixar la candidatura per Còrdova per concentrar-se en les negociacions europees de la política agrícola i pesquera. La participació de la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, roman sense confirmar.
Fora del Consell de Ministres, Alfonso Rodríguez Gómez de Celis encapçala la proposta per Sevilla, seguit de María del Carmen Castilla i Francisco Toscano. La documentació sevillana situa al Senat Rosario Andújar, Antonio Gutiérrez Limones i Eva Patricia Bueno. Entre les altres candidatures conegudes figuren Francina Armengol per les Balears, Adriana Lastra per Astúries, Gabriel Cruz per Huelva i Anabel Mateos per Almeria.
A Madrid, el PSOE ha aprovat per al Senat Antonio Hernando, Leticia Correas i José Luis García Sánchez. Tots tres pertanyen a l'espai socialista i la documentació presentada recull una proposta pròpia del partit. La negociació amb el Frente Amplio, iniciada diumenge per explorar candidatures conjuntas en determinades circumscripcions, segueix pendent d'una confirmació pública dels seus resultats. Un eventual pacte a Madrid exigiria concretar com s'adapta aquesta proposta; la seva aprovació interna, per si sola, resulta insuficient per donar les converses per concloses.
L'objectiu d'aquests contactes és concentrar suports progressistes per disputar al PP la seva majoria a la Cambra Alta, una negociació diferent de la composició de les llistes al Congrés. El calendari deixa poc marge. Aquest divendres 16 acaba el termini per comunicar les coalicions electorals i es reuneix la Comissió Federal de Llistes del PSOE. El dissabte 17, el Comitè Federal extraordinari de Fuenlabrada haurà de ratificar les candidatures socialistes.
