El president del Govern, Pedro Sánchez, ha dut a terme aquest dimecres la seva compareixença per defensar davant el Congrés la seva negativa cap a la guerra de l'Iran i per explicar el pla anticrisi -aprovat divendres passat- que conté 80 mesures i que suposarà 5.000 milions d'euros per solucionar les conseqüències econòmiques i socials de l'ofensiva militar. Aquesta intervenció es produeix un dia abans que la resta de formacions voti la convalidació o derogació dels decrets del Govern. En aquest sentit, ha assenyalat Aznar de portar Espanya a la guerra de l'Iraq perquè "volia que Bush el convidés a un cigar".
Així, el president de l'Executiu, ha començat les seves declaracions reiterant el seu "no a la guerra", lloant les manifestacions del 2003 contra el govern de José María Aznar quan va portar Espanya al conflicte militar a l'Iraq. "Més de 3 milions de ciutadans van sortir a manifestar-se amb un missatge rotund i senzill: 'no a la guerra' ", ha sentenciat, mentre ha acusat l'expresident Aznar de portar Espanya a la guerra de l'Iraq per "sentir-se important" i perquè "volia que Bush el convidés a un cigar". I, ha insistit que l'expresident ‘popular’ era conscient que els espanyols “no volien anar a la guerra i ens va arrossegar”.
Així mateix, ha comparat: “En lloc de l'Iraq tenim l'Iran”. No osbtant ha recalcat que l'Iran és "un país dues vegades més poblat, amb un gran pes en l'economia global" i que posseeix "més força militar amb tecnologies molt avançades".
Sánchez ha continuat criticant el sentit de la guerra que han començat Trump i Netanyahu: "Tot això per a què? A l'Iran han canviat un Jamenei per un altre Jamenei encara pitjor, perquè és igual de dictatorial però més sanguinari que el seu pare. I a més aquest sí que és partidari de desenvolupar armes nuclears. Resumint: un desastre absolut".
Sobre el pla anticrisi ha afirmat: "Nosaltres no triem les crisis, però sí com hi responem. Protegint la gent. No deixant ningú enrere. Aquesta és la lògica del Pla de Resposta a la Guerra de l'Iran.
Nosaltres no triem les crisis, però sí com hi responem. Protegint la gent. No deixant ningú enrere.
— Pedro Sánchez (@sanchezcastejon) March 25, 2026
Aquesta és la lògica del Pla de Resposta a la Guerra de l'Iran.
Durant la guerra de l'Iraq, el Govern d'Aznar no va fer res. Absolutament res. pic.twitter.com/S1jrAtNEar
Les condicions dels grups per donar suport als decrets
El Govern de Pedro Sánchez haurà d'atendre les condicions que li estan posant les formacions polítiques, si vol dur a terme el seu pla anticrisi, ja que aquest dijous, es durà a terme la votació dels decrets per frenar les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Orient Mitjà, per a la seva convalidació o derogació, en el cas que l'Executiu no compti amb prou suports.
En aquest context, Junts ha confirmat que votarà a favor del pla sempre que el Govern doni suport a la seva iniciativa per suprimir l'IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros anuals.
Per la seva banda, Podemos ha anunciat que s'abstindrà en la votació. El partit liderat per Ione Belarra ja havia avançat que no donaria suport al decret si el president no anunciava la sortida d'Espanya de l'OTAN. L'eurodiputada Irene Montero va reiterar aquest cap de setmana que la formació només donaria suport a les mesures si s'amplien les ajudes amb topalls als preus dels aliments i els combustibles, a més d'insistir en la sortida de l'Aliança Atlàntica.
Coalició Canària també ha fixat les seves condicions. La seva diputada Cristina Valido considera que el pla té un impacte “insuficient” per a la “vulnerable economia canària” i ha reclamat que el Govern garanteixi una compensació financera per a l'arxipèlag, en considerar que el decret està “pensat per a la realitat peninsular” i no té en compte la singularitat fiscal de les Canàries.
Així mateix, el Partit Popular ha condicionat el seu suport al fet que l'Executiu inclogui noves mesures, entre elles la deflactació de la tarifa de l'IRPF. Al seu parer, el decret actual es queda “curt” i existeix “marge” per desplegar més suports dirigits a les famílies i a les rendes mitjanes.
