El 23 de febrer de 2026 es complien 45 anys de l'intent de cop d'estat de l'extinent Antonio Tejero, dia en què el president del Govern, Pedro Sánchez, anunciava que aquest dimarts s'aprova al Consell de Ministres, la desclassificació de documents del 23F.
Mai abans no s'havia produït aquest fet, tant els governs del Partido Popular com els del Partido Socialista, s'havien negat sempre a revelar aquests arxius. Però, com funciona una desclassificació?
El 22 de juliol de 2025 va ser aprovat el Projecte de Llei d'Informació Classificada pel Consell de Ministres, el qual substitueix l'antiga Llei de Secrets Oficials de 1968. Aquesta nova normativa es va fer a conseqüència de les crítiques que va rebre l'antiga llei pel Comitè de Drets Humans de l'ONU, els objectius clau del qual inclouen evitar la sobreclassificació, garantir la interoperabilitat internacional i prohibir la classificació d'arxius que apuntin a algun tipus de violacions de drets humans.
La Llei d'Informació Classificada introdueix la “desclassificació automàtica”. Això significa que els documents secrets deixen de ser secrets automàticament quan passa un temps determinat per la llei. No cal que ningú ho demani ni que es faci una revisió prèvia per treure'ls l'etiqueta de “classificat”, llevat que hi hagi una raó justificada per la qual encara puguin suposar un risc per a la seguretat nacional. Aquesta norma s'aplica tant als documents nous com als antics, fins i tot als que van ser classificats abans que existís aquesta llei. La finalitat és evitar que hi hagi secrets eterns i facilitar que, amb el temps, la ciutadania pugui conèixer fets històrics amb més transparència.
Així, la llei fixa un temps màxim durant el qual poden continuar sent confidencials. En aquest sentit, s'avalua la confidencialitat dels documents i se'n fixa la desclassificació. Alt Secret (al voltant de 50 anys), Secret (40 anys), Confidencial (entorn de 7–10 anys) i Restringit (termini més curt, normalment diversos anys).
