El Ple del Senat ha aprovat aquest dimecres la reforma de la Llei Orgànica General Penitenciària 1/1979, una modificació amb la qual es reconeix a efectes legals el caràcter d'agents de l'autoritat als funcionaris d'Institucions Penitenciàries, una reivindicació que els sindicats reclamaven des de fa anys i que ha tirat endavant gràcies a un acord entre PSOE i PP.
A la pràctica, aquest reconeixement suposa una major protecció jurídica per als funcionaris de presons quan exerceixen les seves funcions. A més, la reforma contempla mesures com la presumpció de veracitat en determinades actuacions i el dret a rebre una indemnització pels danys personals o materials que puguin patir durant el servei, sempre que no hi hagi hagut dol, culpa o negligència greu.
El text, que també havia estat acordat amb el PNV al Congrés, ha rebut un suport majoritari a la Cambra Alta, per la qual cosa queda aprovat de forma definitiva i serà remès al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) per a la seva entrada en vigor. La modificació respon així a una de les principals reivindicacions dels sindicats penitenciaris, que durant anys han reclamat un major reconeixement jurídic de les funcions que exerceixen els treballadors de les presons.
Què canvia per als funcionaris de presons
La reforma incorpora diverses de les demandes traslladades pels sindicats de l'àmbit penitenciari, entre elles la possibilitat de rebre indemnització per danys personals o materials, la presumpció de veracitat, l'obligació de comptar amb formació específica teòrica i pràctica, i garanties de seguretat equiparables a les del personal laboral.
Amb aquesta modificació, el legislador dona resposta a una reclamació que les organitzacions sindicals qualifiquen d'històrica, en un context en què el personal de presons ha denunciat de forma reiterada situacions de risc i inseguretat als centres penitenciaris. A més, l'Administració haurà de "rescabalar econòmicament" els funcionaris quan "pateixin danys personals o materials en acte o amb ocasió del servei", sempre que no hi hagi hagut dol, culpa o negligència greu per part seva.
PSOE i PP celebren el consens assolit
Tant el PSOE com el Partit Popular han mostrat la seva satisfacció pel consens assolit a partir de la proposició registrada pels socialistes, en entendre que respon a una demanda llargament sostinguda pels treballadors penitenciaris.
L'aprovació definitiva al Senat culmina així un procés parlamentari que ha comptat amb el suport de diferents formacions i que, segons les parts implicades, reforça el principi d'autoritat dins de les presons. El reconeixement legal dels funcionaris com a agents de l'autoritat suposa un canvi en el marc jurídic que regula la seva activitat professional i pretén reforçar la protecció dels treballadors durant l'acompliment de les seves funcions.
CSIF parla de negociacions discretes i intenses
La Central Sindical Independent i de Funcionaris (CSIF) també ha valorat de forma positiva l'aprovació definitiva, en considerar que és “el resultat directe de discretes, intenses i complexes negociacions” que, segons sosté, han estat encaminades a bastir ponts entre PP i PSOE.
En el seu comunicat, CSIF ha subratllat que aquest reconeixement constitueix “una reivindicació històrica” i l'ha assumit com “un triomf”, tenint en compte, a més, “el context de violència i inseguretat creixent que pateix el personal d'Institucions Penitenciàries a les presons”.
