La jutgessa Pepa Tarodo ha tancat la investigació del 'cas Azud' i ha situat 38 persones a un pas del banc dels acusats per una extensa trama de presumpta corrupció relacionada amb adjudicacions públiques i operacions urbanístiques a València i altres municipis de la Comunitat Valenciana. Entre els investigats apareixen quatre familiars de la morta Rita Barberá i diversos dels principals responsables polítics de l'Ajuntament durant els seus anys com a alcaldessa.
La titular de la plaça 13 de la Secció d'Instrucció del Tribunal d'Instància de València ha dictat un acte de procediment abreujat de 314 pàgines. Aquesta decisió obre la fase prèvia a un eventual judici i suposa que la magistrada aprecia indicis suficients perquè les acusacions concretin els delictes i les penes que reclamaran.
En la llista figuren José María Corbín, cunyat de Barberá, i les seves tres filles, nebodes de l'exalcaldessa. També estan processats Alfonso Grau, vicealcalde i home fort del govern municipal del PP; dues de les seves filles i els seus gendres; l'antic regidor d'Urbanisme Jorge Bellver; l'empresari Jaime Febrer; l'exportaveu socialista Rafael Rubio; l'advocat vinculat al PSPV José Luis Vera; funcionaris municipals i nombrosos empresaris.
La investigació abasta contractes i decisions adoptades entre 1999 i 2013, encara que el nucli principal se situa durant la última dècada del mandat de Barberá, que va governar València entre 1991 i 2015. La causa va començar el 2016 després que l'Agència Tributària traslladés a la Fiscalia informació sobre els elevats ingressos del despatx de Corbín i la seva difícil correspondència amb l'activitat professional declarada.
L'"empara personal" de l'Alcaldia
La resolució col·loca Corbín, Grau i Febrer en el centre d'una "veritable associació amb finalitats delictives". La jutgessa sosté que els tres van participar en operacions immobiliàries relacionades amb l'Ajuntament i amb l'empresa pública Actuacions Urbanes Municipals (Aumsa), dins d'un sistema que els permetia "manipular les adjudicacions d'obra o contractes amb total llibertat".
Grau exercia, segons la magistrada, un "control total" sobre l'Ajuntament. Corbín podia accedir a regidors, funcionaris i departaments municipals gràcies al seu parentiu amb l'alcaldessa i al lloc de la seva esposa, María Asunción Barberá, com a cap del gabinet d'Alcaldia. La jutgessa considera que aquest "empara personal" va convertir l'advocat en un intermediari capaç d'aconseguir contractes per a determinades empreses a canvi de comissions.
La interlocutòria calcula que Corbín va rebre 3.609.696 euros en presumptes mossegades procedents d'empreses adjudicatàries. Els pagaments es canalitzaven a través del seu despatx o mitjançant societats interposades i es cobrien amb contractes d'assessorament que la investigació considera ficticis. Entre 2005 i 2017, Corbín Abogados va declarar ingressos superiors a cinc milions d'euros, malgrat comptar amb tres o quatre treballadors i unes despeses de 681.784 euros.
L'evolució del negoci també va cridar l'atenció dels investigadors. El 2007, el despatx va declarar una xifra de negoci d'1,2 milions. El 2015, l'any en què Barberá va perdre l'Alcaldia, va caure fins a poc més de 40.000 euros. Prop del 80% dels seus ingressos hauria procedit de comissions vinculades a sis grups empresarials beneficiats per decisions o contractes públics, d'acord amb la resolució.
Part d'aquests diners hauria acabat en el patrimoni familiar. La jutgessa recull el pagament en efectiu de 172.000 euros per reformar el xalet de Corbín a Xàbia, una residència en la qual també estiuejava Barberá. També situa dins d'una possible operació de blanqueig els 360.000 euros que l'advocat va atribuir a unes paperetes premiades de la Loteria de Nadal.
Dues de les seves filles van rebre posteriorment donacions de 150.000 euros per comprar els seus habitatges i la casa d'una tercera hauria estat adquirida amb fons procedents de les comissions investigades. La magistrada precisa que les tres filles no van participar en les activitats atribuïdes al seu pare, encara que sosté que se'n van beneficiar econòmicament.
La interlocutòria també esmenta regals lliurats a Rita Barberá entre 2001 i 2007 per un valor conjunt de 7.651 euros. En la relació apareixen bosses i articles de Louis Vuitton, lots nadalencs, una maleta i una ampolla de vi Pingus valorada en 1.520 euros. La jutgessa considera que aquests obsequis superaven àmpliament qualsevol ús de cortesia.
Barberá va morir el 2016 i no pot quedar sotmesa a responsabilitat penal en aquesta causa. La resolució, però, examina el funcionament de l'Ajuntament que va dirigir i afirma que la seva posició hauria facilitat l'activitat del seu cunyat. En un dels seus passatges sosté que l'exalcaldessa "propiciava" els pagaments al despatx de Corbín vinculats a determinades adjudicacions públiques.
Alfonso Grau apareix relacionat amb almenys vuit operacions presumptament corruptes. La instructora li atribueix al voltant de dos milions d'euros en comissions i un increment patrimonial d'origen il·lícit xifrat en 802.924 euros. Part dels diners haurien estat ocultats mitjançant ingressos en efectiu, amortitzacions anticipades de préstecs, adquisicions immobiliàries i comptes gestionats per familiars.
La trama també va arribar al PSPV
El 'cas Azud' va nàixer al voltant del govern municipal del PP, encara que la instrucció també ha trobat ramificacions en l'oposició socialista d'aquells anys. La jutgessa processa l'exportaveu del PSPV a l'Ajuntament i exsubdelegat del Govern Rafael Rubio, la seva esposa i l'advocat José Luis Vera.
Rubio hauria rebut des del 2002 regals de l'empresari Jaime Febrer i, segons l'acte, va acabar arribant a un pacte amb la trama després de denunciar públicament una operació urbanística. La magistrada sosté que l'acord perseguia que rebaixés la seva tasca de fiscalització. En els comptes compartits amb la seva dona es van detectar 197.256 euros repartits en 77 ingressos en efectiu, generalment per sota dels límits que podien activar controls bancaris.
A José Luis Vera se li atribueix el paper d'intermediari davant administracions governades pel PSPV i davant l'empresa pública Acuamed. Les societats de Febrer li van pagar més d'un milió d'euros, segons la investigació. La resolució recull a més l'abonament de 484.480 euros en despeses electorals del PSPV durant les campanyes del 2007 i 2008 mitjançant una empresa interposada. Part d'aquesta branca va ser arxivada per prescripció i perquè el delicte específic de finançament il·legal de partits encara no estava vigent.
Les operacions investigades inclouen el contracte municipal de sanejament, l'adjudicació de parcel·les públiques, promocions d'habitatge protegit d'Aumsa, el denominat 'cas Col·legis' i plans urbanístics a Xixona, Burjassot, Benicàssim i la Vila Joiosa. Un informe de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil va xifrar en més de 7,1 milions d'euros les comissions investigades en el conjunt de la causa.
Compromís ha demanat una "rotunda condemna" per als responsables i que els diners públics siguen recuperats. El PSPV ha reclamat la retirada dels honors concedits a Barberá, entre ells el seu nom al Pont de les Flors, en considerar que la resolució retrata el funcionament del seu govern municipal.
La Fiscalia i la resta de les acusacions disposen ara de deu dies per a sol·licitar l'obertura del juí oral i presentar els seus escrits, demanar el sobreseïment o reclamar diligències complementàries. Els 38 investigats mantenen la presumpció d'innocència i poden recórrer l'acte mitjançant reforma en tres dies o apel·lació en cinc.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
