El primer judici del 'cas Lezo' ha començat aquest dilluns a l'Audiència Nacional, una dècada després que s'obrissin les diligències i gairebé 25 anys després de l'operació que es troba sota sospita. El tribunal examina la compra del 75% de l'empresa colombiana Inassa per part del Canal de Isabel II, aprovada el 2001 durant el Govern madrileny d'Alberto Ruiz-Gallardón.
La demora ja condiciona el fons del procés. Abans d'escoltar testimonis o examinar les operacions econòmiques, els advocats de 19 acusats han reclamat que el judici s'anul·li perquè consideren prescrit el delicte de malversació. La Fiscalia Anticorrupció rebutja aquest càlcul i sosté que encara pot exigir-se responsabilitat penal.
Des que el Consell de Govern va autoritzar la compra, la Comunitat de Madrid ha tingut altres cinc presidents: Esperanza Aguirre, Ignacio González, Cristina Cifuentes, Ángel Garrido i Isabel Díaz Ayuso. El primer judici per aquella adquisició ha arribat quan tots els responsables polítics d'aquesta etapa porten dècades allunyats dels seus càrrecs.
L'escrit d'acusació va arribar a incloure 22 persones. Entre els qui afronten la vista figuren els exconsellers de Gallardón Pedro Calvo Poch i Juan Bravo Rivera, antics membres del Consell d'Administració del Canal, a més de l'exgerent de l'empresa pública i expresident de la Cambra de Comptes madrilenya Arturo Canalda, diversos tècnics, gestors i intermediaris relacionats amb l'operació. Tots conserven la presumpció d'innocència.
Una compra indirecta i fins a 29 milions de sobrepreu
El Canal de Isabel II va iniciar el 2001 la seva expansió per Amèrica Llatina mitjançant l'adquisició d'Inassa. L'operació es va articular a través de Canal Extensia, participada per l'empresa pública madrilenya i la valenciana Tecvasa, i de la societat panamenya Aguas de América, que posseïa les accions de la companyia colombiana.
Tot i que l'autorització es va concedir per comprar directament el 75% d'Inassa, el Canal va acabar adquirint la societat panamenya que controlava aquesta participació i altres actius que tampoc havien estat valorats inicialment. El jutge instructor Manuel García-Castellón va descriure el 2020 una operació "plagada d'il·licituds" i executada de manera diferent a l'aprovada.
La compra es va tancar per 73 milions de dòlars. Anticorrupció calcula que es va pagar un sobrepreu indegut d'entre 19.066.500 i 29.013.109 euros amb càrrec a les arques públiques i sense una justificació que beneficiés el Canal. La Fiscalia sosté que almenys 9,1 milions van acabar en mans de cinc acusats vinculats a Aguas de Barcelona i copropietaris de la societat panamenya. El destí final de la resta continua sense estar aclarit.
El Ministeri Públic demana penes d'entre sis i set anys de presó per malversació agreujada, a més d'inhabilitacions i la devolució conjunta al Canal del perjudici ocasionat. Les defenses neguen les acusacions i reclamen que el procediment acabi abans d'entrar a valorar les proves.
El seu argument es basa en el termini de prescripció de 15 anys. Els advocats situen la suposada comissió del delicte el 14 de novembre de 2001, quan el Consell d'Administració del Canal va autoritzar l'operació. La fiscal pren com a referència el 20 de febrer de 2002, data fixada per complir les obligacions derivades de la compravenda. Uns mesos de diferència poden decidir si arriba a celebrar-se un judici esperat durant una dècada.
Les etapes de Gallardón, Aguirre i Ignacio González
La peça que acaba d'arribar a la banqueta es remunta al Govern d'Alberto Ruiz-Gallardón, que va aprovar la compra d'Inassa el 29 de novembre de 2001. Les ramificacions posteriors del 'cas Lezo' arriben a l'etapa d'Esperanza Aguirre, quan Ignacio González va ser vicepresident autonòmic i va presidir el Canal de Isabel II entre 2003 i 2012.
González va succeir després Aguirre al capdavant de la Comunitat de Madrid i va governar fins al 2015. L'operació va esclatar públicament l'abril de 2017 amb la seva detenció, quan va passar al voltant de sis mesos en presó preventiva. L'antic número dos d'Aguirre encara no ha estat jutjat, malgrat convertir-se fa nou anys en el principal rostre polític de la macrocausa.
El jutge va arxivar el 2019 aquesta primera peça contra González, per la qual cosa l'expresident madrileny roman fora de la banqueta que ara examina la compra d'Inassa. La seva primera vista començarà el 13 d'octubre i abordarà l'adjudicació i gestió del camp de golf del Canal. Anticorrupció sol·licita per a ell vuit anys de presó i 19 d'inhabilitació.
La macrocausa va arribar a dividir-se en vuit peces. González afrontarà dos judicis més el 2027 per l'adquisició de l'empresa brasilera Emissao i pel contracte del tren Móstoles-Navalcarnero, assenyalats per al 12 de gener i el 28 de juny. El judici d'Inassa continuarà mentrestant en sessions de matí i tarda fins al pròxim 8 d'octubre.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
