El Congrés dels Diputats debatre aquest dimarts una proposició de llei presentada pel PP i UPN que vol modificar el Codi Penal per imposar la presó permanent revisable a un assassí que hagi fet desaparèixer el cos de la víctima, per a un acusat que no faciliti el parador d'un cos o per a casos de reincidència.
La proposta que vol dur a terme la modificació de l'article 140, ja ha estat plantejada en legislatures anteriors, per donar resposta al “dolor afegit” que pateixen les famílies de les víctimes per l'ocultament del cadàver. Aquesta iniciativa la va impulsar, Marisol Burón Flores, mare de Marta Calvo, -jove assassinada el cos de la qual no ha aparegut- i va ser recolzada al seu torn per les famílies de Diana Quer i Marta del Castillo.
Des de les formacions impulsores, exposen que quan un acusat es nega a donar a conèixer el parador de les restes de la víctima, busca provocar en els familiars, “un dany concret i específic”. Així mateix, sostenen que emprar presó permanent revisable actuaria com un mecanisme de “prevenció”, i, defensen que per als ciutadans és sorprenent “veure casos en què un delinqüent ja condemnat per assassinat en el passat torna a cometre tal delicte en trobar-se de nou en llibertat".
Presó permanent revisable a Espanya
La presó permanent revisable (PPR) és la pena màxima a Espanya, introduïda el 2015 per a delictes d'extrema gravetat, com assassinats de menors o persones vulnerables, crims múltiples, homicidis després d'agressió sexual, terrorisme o delictes contra la humanitat. Es tracta d'una pena indefinida, però revisable després de 25-35 anys si es considera que el condemnat té pronòstic de reinserció i pot accedir al tercer grau penitenciari.
Fins al març de 2026, es registren al voltant de 57 condemnes fermes (algunes revocades), principalment per parricidis o feminicidis en casos de vulnerabilitat. D'aquests, 45 són homes i 11 dones, repartits per diferents comunitats com la Comunitat Valenciana (10) i Andalusia (7).
Entre els casos més destacats de presó permanent revisable a Espanya es troba David Oubel, condemnat el 2017 per assassinar les seves filles de 4 i 9 anys a Moraña; el 2019, José Enrique Abuín, ‘El Chicle’, va ser condemnat per l'assassinat de la menor Diana Quer; aquell mateix any Ana Julia Quezada es va convertir en la primera dona condemnada, després de matar el fill de la seva parella, Gabriel Cruz; el 2021, Norbert Feher, ‘Ígor el Ruso’, va ser condemnat per un triple assassinat.
