El mes de juliol passat Begoña Gómez va canviar la seva defensa, encomanant a l'expert en Tribunal del Jurat, Jaime Campaner, després de comprovar que l'obsessiva instrucció del jutge Peinado estava incorregiblement orientada cap a aquest tipus de procediment. L'elecció d'un advocat processalista, i no un penalista, deixa clar que l'estratègia de defensa de Gómez no està tant a desmuntar l'acusació amb proves de descàrrec sinó a aconseguir la nul·litat del procediment en la seva totalitat sobre la base de defectes processals. No obstant això, fins ara cap d'aquests intents ha estat eficaç. El jutge Peinado ha estat recolzat, excepte algunes reprimendes, per l'Audiència Provincial de Madrid, que li ha permès continuar els seus excessos fins a les vigílies de la seva jubilació forçosa.
La defensa de Gómez ha apuntat a nombroses irregularitats en aquesta fase final de la instrucció, però la clau sembla trobar-se en l'escrit d'acusació de la plataforma ultra ‘Hazte Oír’. Aquest document només pot qualificar-se, i sent molt generosos, com una autèntica potineria jurídica. Els errors s'amunteguen en les seves pàgines: mencions a testimonis en fase d'instrucció que no poden arribar al coneixement del Jurat, extractes tergiversats d'informes de la UCO, actuacions que resolen qüestions processals com a arguments materials. En definitiva, una amanida de disbarats processals que, no obstant això, el jutge Peinado va donar per bona abans d'emetre l'acte d'obertura de judici oral, donant per finalitzada la instrucció.
Arribats a aquest punt, l'estratègia actual de Begoña Gómez se centra a evitar la celebració de judici oral davant el Tribunal del Jurat. Això suposaria una sèrie de sessions que, tal com exigeix la Constitució i la Llei d'Enjudiciament Criminal (LECrim), se celebraria de forma pública, i acabarien omplint hores i hores de retransmissions en directe de l'esposa del President del Govern davant un Tribunal, amb el cost polític i personal que això suposaria.
Ja conscients que l'obertura de judici oral és inevitable, l'última oportunitat per aturar el procediment, fins i tot abans de la conformació del Jurat, es troba en les qüestions prèvies. Això suposa plantejar a l'òrgan enjudiciador, és a dir, un altre jutge que ja no seria Peinado, la concurrència de circumstàncies que impedeixen la continuació del procés. En el cas de la Llei Orgànica del Tribunal del Jurat (LOTJ), tot apunta que es recolzaria en l'art. 36, que reconeix com una d'aquestes causes la falta d'inclusió de fets justiciables en l'escrit d'acusació.
Plantejades aquestes qüestions a l'inici de la primera sessió, es resolen, per regla general, de forma oral i immediata, llevat que el Magistrat-President consideri que la qüestió revesteix complexitat suficient per requerir un breu termini de reflexió, la qual cosa sembla procedent en aquest cas ja que hauria d'examinar en detall l'escrit d'acusació per comprovar si concorre el defecte al·legat. Qüestió diferent és que la peresa sigui més forta i opti per una interpretació elàstica de la LECrim, limitant-se a repetir la contestació que ja va donar Peinado en aquest assumpte al final de la seva instrucció. Això últim seria vergonyós encara que, tristament, a ningú sorprendria.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
