Dos agents de la Policía Nacional ferits durant els disturbis vinculats a Tsunami Democràtic a la plaça Urquinaona de Barcelona han portat el Ministerio del Interior davant l'Audiencia Nacional després que se'ls negués el reconeixement com a víctimes del terrorisme. Ambdós funcionaris van patir greus lesions durant els altercats registrats l'octubre de 2019, en una nit marcada per enfrontaments violents, llançament de llambordes, còctels molotov i objectes contundents contra les forces de seguretat.
Un dels policies va quedar incapacitat de forma permanent després de patir una fractura oberta al braç per l'impacte d'una llamborda llançada des d'altura, mentre que el segon arrossega seqüeles psicològiques i estrès posttraumàtic des d'aquella intervenció. La defensa dels agents, exercida per Fuster-Fabra Abogados y Statera Legal, ha presentat un recurs contenciós administratiu contra la resolució del Ministerio del Interior i contra la decisió de la Dirección General de Apoyo a Víctimas del Terrorismo, que va rebutjar concedir-los aquesta condició jurídica.
Tanmateix, el procediment s'enfronta a un important obstacle judicial: tant el Tribunal Supremo com la mateixa Audiencia Nacional van arxivar la causa relacionada amb Tsunami Democràtic en apreciar nul·litat processal en la investigació. Les resolucions judicials van deixar sense efecte la tesi terrorista que va impulsar en el seu moment el magistrat Manuel García Castellón, per la qual cosa jurídicament no existeix actualment una causa oberta que defineixi la plataforma independentista com a organització terrorista.
L'arxivament va arribar després que es considerés que el jutge instructor va prorrogar la investigació fora de termini, una actuació que va invalidar part del procediment i va provocar el tancament de la causa sense entrar en el fons penal dels fets. Precisament per això, diverses veus jurídiques consideren complicat sostenir ara que els agents puguin ser reconeguts oficialment com a víctimes del terrorisme, en no existir una resolució ferma que qualifiqui aquells disturbis sota aquest delicte.
Tot i així, la representació legal dels policies sosté que el recurs busca revisar si l'actuació de l'Administració es va ajustar a dret i defensa que la violència patida pels agents durant les protestes encaixa en els supòsits previstos en la legislació de víctimes del terrorisme.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
