El cas que investiga les activitats de Leire Díez entra aquest dimarts en una nova fase amb la declaració davant l'Audiència Nacional del comandant de la Guàrdia Civil Rubén Villalba. El comandament, que figura com a investigat en el cas Koldo, compareixerà com a testimoni davant el jutge Santiago Pedraz en una jornada marcada per noves diligències.
Segons el relat que Villalba va traslladar als investigadors a finals de maig, va mantenir diverses trobades amb Díez durant la primavera de 2025 en què l'exmilitant socialista hauria presumit de comptar amb contactes d'alt nivell dins de l'Executiu. En aquestes converses, va assegurar disposar d'influència suficient per intervenir en decisions rellevants relacionades amb l'estructura de comandament de la Guàrdia Civil.
El comandant va sostenir a més que va rebre propostes per millorar la seva situació professional i recuperar prestigi institucional. Entre elles, la possibilitat d'incorporar-se com a assessor de la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González, una oferta que, segons la seva versió, estava vinculada a l'obtenció d'informació sensible sobre la Unitat Central Operativa (UCO).
L'agenda judicial d'aquest dimarts inclou així mateix les declaracions de Patricia Isabel Espinar, cofundadora del mitjà Crónica Libre, per qüestions relacionades amb contractes del PSOE, i de Francisco Ortega, antic escorta i extreballador de Correus que va acompanyar Díez en algunes de les seves trobades amb Villalba. Ortega exercia funcions a l'Ambaixada d'Espanya a Veneçuela quan es va produir la imputació del comandant en el cas Koldo.
Rebutjada la nul·litat de la causa
El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha desestimat la sol·licitud presentada per Leire Díez amb la qual pretenia deixar sense efecte part de les actuacions judicials del procediment en què figura com a investigada per suposades actuacions dirigides a interferir en recerques amb repercussió política per al PSOE i l'Executiu.
L'exmilitant socialista reclamava que es declarés invàlida l'operació policial duta a terme el passat 10 de desembre, així com el material intervingut durant aquella actuació, inclosos telèfons mòbils, dispositius electrònics i diversa documentació. A més, sol·licitava que quedessin anul·lades les investigacions desenvolupades posteriorment a partir d'aquestes proves.
La seva representació legal defensava que l'actuació dels agents mancava de justificació suficient i sostenia que no concorrien circumstàncies que fessin necessària una detenció, alhora que al·legava possibles vulneracions de drets durant el procediment.
No obstant això, el magistrat ha rebutjat examinar el contingut d'aquestes al·legacions en entendre que la petició va ser presentada una vegada expirats els terminis legals establerts. En la seva resolució, considera a més que aquest tipus de recurs no pot emprar-se per a tornar a debatre qüestions que ja han estat abordades i resoltes durant la fase d'instrucció.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
