El Tribunal Suprem ha rebutjat aquest dimarts aplicar la llei d'amnistia a l'expresident català Carles Puigdemont pel delicte de malversació vinculat al procés independentista, malgrat la recent sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que va avalar la mesura de gràcia.
En un acte signat pel magistrat instructor Pablo Llarena -al qual ha tingut accés ‘Europa Press’-, l'alt tribunal desestima la petició de Puigdemont i manté vigent l'ordre nacional de detenció contra ell, en entendre que concorre un “propòsit d'obtenir un benefici personal de caràcter patrimonial” que exclou expressament la malversació de l'àmbit de l'amnistia.
El jutge recorda que ja el juliol de 2024, quan va entrar en vigor l'amnistia del ‘procés’, va denegar la seva aplicació a la malversació per dos motius: primer, l'existència d'un benefici personal patrimonial; i segon, la consideració que els fets afectaven els interessos financers de la Unió Europea. Ara, després de la sentència del TJUE coneguda el juliol de 2026, Llarena reconeix que el segon argument ja no pot sostenir-se, perquè el tribunal europeu ha descartat que la secessió d'una part del territori nacional impliqui, per si mateixa, una afectació als interessos financers de la UE.
No obstant això, el magistrat manté intacte el primer fonament: la interpretació que els acusats del ‘procés’ van obtenir un benefici patrimonial personal en finançar amb fons públics el referèndum de l'1-O, cosa que els va permetre estalviar una despesa que haurien hagut d'assumir amb recursos propis. Segons l'acte, aquest “estalvi patrimonial” encaixa en l'exclusió de l'amnistia prevista per a la malversació quan hi ha propòsit d'obtenir un avantatge patrimonial personal, encara que no hi hagi un enriquiment.
La llei d'amnistia i la interpretació restrictiva del Suprem
La Llei Orgànica 1/2024 d'amnistia per al ‘procés’ va entrar en vigor el maig de 2024 i des de la seva aprovació va generar un intens debat jurídic sobre el seu abast, especialment en els delictes de malversació. L'abril de 2025, la Sala Penal del Suprem ja va fixar una lectura restrictiva: l'amnistia no cobreix la malversació quan el responsable públic disposa de fons com si fossin propis i obté un avantatge patrimonial, activa (enriquiment) o passiva (estalvi de despesa), ni quan hi ha afectació a interessos financers de la UE.
Aquesta doctrina va ser la que va aplicar Llarena el juliol de 2024 per excloure Puigdemont i altres exconsellers de l'amnistia, argumentant que l'ús de diners públics per al referèndum il·legal va suposar un benefici personal patrimonial i una potencial afectació a fons europeus. Des de llavors, diverses defenses han recorregut aquesta interpretació davant el Tribunal Constitucional, que encara no s'ha pronunciat de forma definitiva sobre el fons de la qüestió.
La decisió del TJUE: què va dir i què no va dir sobre l'amnistia
El passat 16 de juliol de 2026, el TJUE va emetre una sentència prejudicial que va avalar la compatibilitat de la llei d'amnistia espanyola amb el Dret de la UE, sempre que no s'apliqui a conductes que afectin els interessos financers europeus. El tribunal amb seu a Luxemburg va precisar que el Tractat de Funcionament de la UE no impedeix l'amnistia quan els actes objecte del procediment es refereixen a fons que no procedeixen del pressupost comunitari ni hi estan destinats.
Aquest pronunciament va obligar el Tribunal de Comptes i ara el Suprem a revisar el segon argument d'exclusió de l'amnistia: la suposada afectació als interessos financers de la UE derivada de la secessió. No obstant això, el TJUE no es va pronunciar sobre la interpretació espanyola del “benefici personal patrimonial”, que continua sent un criteri intern de la llei d'amnistia i que és el que ara usa Llarena per mantenir el veto a Puigdemont.
