La Unidad Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil ha situat el PNV en el marc del 'cas Leire Díez', una investigació sobre presumptes maniobres per influir en decisions judicials i en la concessió d'ajudes públiques. Segons un informe al qual ha tingut accés 'EFE', els agents recullen l'interès de l'aleshores president del partit, Andoni Ortúzar, en una operació vinculada a Tubos Reunidos.
El document ha estat remès al jutge Santiago Pedraz, que instrueix la causa, en la qual s'analitzen presumptes actuacions per condicionar l'aprovació d'ajudes de la SEPI, entre elles un préstec de 112,9 milions d'euros a la companyia industrial.
La Fiscalia Anticorrupció sosté que el grup denominat Hirurok —integrat presumptament per Leire Díez, l'expresident de la SEPI Vicente Fernández i l'empresari Antxon Alonso— hauria realitzat "accions tendents a l'atorgament" de l'ajuda pública, per la qual haurien cobrat 114.950 euros a través de Mediaciones Martínez.
La UCO considera que aquestes factures serien "mendaces", en entendre que els pagaments respondrien en realitat a gestions per facilitar la concessió del préstec a Tubos Reunidos.
L'informe afegeix que el grup investigat hauria contactat amb "algun membre del Partit Nacionalista Basc", cosa que podria haver contribuït al desbloqueig de l'operació. A més, es recull que, després de la concessió del préstec, es va demanar informar a "Sabin Etxea", seu del PNV, sobre el resultat de les gestions.
Entre la documentació figura també una reunió el 2024 entre Cerdán, Leire Díez i directius de Tubos Reunidos a la seu del PSOE a Ferraz, així com referències a noves gestions per reestructurar el deute de la companyia el 2025, segons recull EFE.
El jutge Pedraz arranca els interrogatoris del 'cas Leire Díez'
La investigació del 'cas Leire Díez' entra aquesta setmana en una nova fase. El jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz ha programat prop d'una vintena de compareixences que arrenquen aquest dimarts i que es prolongaran durant les pròximes setmanes amb testimonis i investigats vinculats a la causa.
Les primeres declaracions aniran a càrrec de dos responsables de la Guàrdia Civil: el general que dirigeix la Prefectura del cos i el comandant Juan Manuel Barco Mostazo, actual secretari en funcions del Director Adjunt Operatiu (DAO). Ambdós compareixeran com a testimonis per aclarir diversos aspectes relacionats amb l'obertura d'una informació reservada sobre presumptes filtracions en el marc del cas Koldo.
L'agenda judicial continuarà al llarg de la setmana amb noves compareixences de comandaments de la Guàrdia Civil. Entre els citats per al divendres figuren diversos responsables de primer nivell de l'institut armat, entre ells l'excap de la Unitat Central Operativa (UCO), Rafael Yuste; el responsable de la Policia Judicial, Alfonso Alberto López Malo, que va alertar públicament d'una campanya de descrèdit contra la UCO; i el general al capdavant de l'Estat Major de la Guàrdia Civil.
La causa tracta d'aclarir les actuacions de l'exmilitant socialista Leire Díez, a qui s'atribueixen gestions dirigides a promoure investigacions sobre membres de la UCO. Segons les recerques, aquests moviments haurien inclòs contactes amb la directora general de la Guàrdia Civil, Mercedes González.
Les declaracions previstes continuaran el dijous amb la compareixença de Jacobo Teijelo, un dels advocats investigats en el procediment. Teijelo exerceix a més la defensa de Santos Cerdán en el cas Koldo. Dies després, el 14 de juliol, està citada la lletrada Leticia de la Hoz, defensora de Koldo García i també investigada en aquesta causa.
Entre les compareixences més esperades figura la de la presidenta del PSOE, Cristina Narbona, convocada per al pròxim 10 de juliol dins d'una ronda d'interrogatoris amb la qual el magistrat pretén aclarir l'abast dels contactes i actuacions que es troben sota investigació.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
