La convocatòria d'una vaga general per a aquest dimecres 11 de novembre a Espanya ha obert una sèrie de dubtes sobre l'abast del dret de vaga, el funcionament dels serveis mínims i les conseqüències laborals per a aquells que decideixin secundar-la. La mobilització ha estat registrada per Comissions Obreres (CCOO), Unió General de Treballadors (UGT), juntament amb CGT, CNT, Unió d'Actors i Actrius, CO.BAS, la Intersindical i la Confederació de Sindicats de Llogateres.
A la vaga estan cridats a participar tots els treballadors, de tots els sectors productius i àmbits laborals, amb una excepció concreta: Ceuta, els treballadors de la qual han quedat exclosos de la convocatòria per la situació anòmala que encara viu la ciutat autònoma arran de la crisi migratòria.
L'empresa no pot sancionar per exercir un dret fonamental
La participació en una vaga general constitueix l'exercici d'un dret fonamental, per la qual cosa l'empresa no pot sancionar, acomiadar ni adoptar represàlies contra un treballador únicament per secundar-la. L'exercici del dret, en aquest cas, està protegit i no pot convertir-se en motiu de càstig laboral.
Quin descompte s'aplica a la nòmina
Secundar la vaga té conseqüències econòmiques. Segons recorda Legálitas, al treballador se li descomptarà de la nòmina la part corresponent a la jornada no treballada, tant del salari base com dels complements i plusos, a més de la part proporcional de les pagues extraordinàries quan arribi el moment del seu càlcul.
La participació també afecta la cotització, ja que el treballador en vaga passa a una situació especial a la Seguretat Social, sense obligació de cotitzar durant aquest període.
No és obligatori avisar l'empresa abans de fer vaga
Els treballadors no tenen obligació de comunicar prèviament a les seves empreses si tenen intenció de secundar la vaga, ni tampoc han de justificar els motius pels quals decideixen participar. N'hi ha prou amb exercir aquest dret durant la jornada convocada.
Aquesta protecció també s'estén a les preguntes que puguin realitzar els responsables de l'empresa. Si un cap pregunta a un empleat si té previst anar a treballar, aquest no està obligat a revelar la seva decisió. La companyia tampoc pot utilitzar preguntes, pressions o amenaces per intentar dissuadir la plantilla de participar en la mobilització.
Per tant, expressions com "necessito saber si vindràs" o advertències sobre possibles conseqüències posteriors no poden convertir-se en mecanismes d'intimidació. El dret a vaga és individual i el seu exercici no depèn de comunicar anticipadament la decisió a l'empresa.
Quan s'apliquen els serveis mínims
Els serveis mínims només procedeixen quan la vaga afecta serveis essencials per a la comunitat, tant si es tracta d'empreses públiques com privades. El seu establiment correspon a l'autoritat governativa competent, que els fixa mitjançant una resolució.
Quan una activitat és essencial, l'empresa pot designar nominalment els empleats que hauran de complir aquests serveis mínims, i els treballadors designats estan legalment obligats a anar al seu lloc i a realitzar les tasques fixades.
Què passa si un treballador arriba tard o no pot accedir
Si com a conseqüència de la vaga un treballador arriba tard o no pot accedir al seu centre de treball, ha de comunicar la incidència de forma ràpida a l'empresa. En la mesura del possible, la companyia ha d'oferir teletreball a aquells que vulguin exercir el seu dret a treballar o facilitar la recuperació d'aquesta jornada.
Poden fer vaga els treballadors que teletreballen?
Els empleats que treballen des de casa també tenen dret a secundar la vaga general. El fet de desenvolupar la seva activitat a distància no limita ni modifica el seu dret a participar en la mobilització, ja que la vaga implica deixar de prestar serveis durant el període convocat, independentment del lloc des del qual es treballi.
D'aquesta manera, aquells que decideixin sumar-se a l'aturada no hauran de connectar-se a les seves plataformes laborals, atendre trucades professionals, respondre correus electrònics ni realitzar tasques relacionades amb el seu lloc durant la jornada de vaga.
L'empresa no pot amenaçar ni prendre represàlies contra els vaguistes
L'exercici legítim del dret a vaga no pot convertir-se en motiu d'acomiadament, sanció o empitjorament de les condicions laborals. Les empreses tampoc poden utilitzar advertències sobre possibles conseqüències futures per intentar impedir que els seus empleats participin en la convocatòria.
En cas de rebre amenaces, pressions o comunicacions intimidatòries, els treballadors poden conservar missatges, correus electrònics i qualsevol altra prova que permeti acreditar el que ha passat. També poden denunciar possibles represàlies si, després de secundar la vaga, pateixen canvis perjudicials en les seves condicions laborals o mesures disciplinàries relacionades amb la seva participació.
No es poden fer hores extra ni substituir els vaguistes
Durant la jornada de vaga no es poden realitzar hores extraordinàries, ni substituir els treballadors que la secundin, ni assumir les tasques que corresponen a una persona que hagi decidit participar en l'aturada.
Les reclamacions dels sindicats
Les organitzacions convocants reclamen als poders públics mesures per garantir l'accés a un habitatge digne i adequat i, al mateix temps, demanen que els treballadors recuperin poder adquisitiu mitjançant l'increment dels salaris. A més, exigeixen a la patronal que s'assegui a negociar un nou marc salarial que permeti fer front a l'augment del cost de vida.
Contacte