La seguretat de desenes de responsables polítics autonòmics ha quedat greument compromesa després de la infiltració massiva de dades personals d'alts càrrecs d'almenys 15 comunitats autònomes, entre ells els presidents Isabel Díaz Ayuso (Madrid), Juanma Moreno (Andalusia) i María Guardiola (Extremadura), segons ha avançat Eldiario.es.
La informació, publicada en fòrums i repositoris digitals vinculats a la ciberdelinqüència, inclou dades altament sensibles com ara números de telèfon mòbil, adreces particulars, correus electrònics personals, documents d'identitat i, en alguns casos, informació bancària i de subministraments.
Un atac coordinat i d'ampli abast
Fonts especialitzades en ciberseguretat apunten que no es tracta d'una única bretxa puntual, sinó d'una recopilació de dades procedents de diferents bases de dades prèviament vulnerades, reunides i difoses de forma conjunta en el que es coneix com un atac de doxxing.
L'autor o autors de la filtració actuen sota un àlies i han acompanyat la publicació amb missatges de caràcter ideològic, assegurant que hi haurà noves entregues amb més informació en els pròxims dies, cosa que ha elevat l'alerta entre els cossos de seguretat de l'Estat.
Quines dades s'han difós?
El material filtrat varia segons l'afectat, però en molts casos conté:
-
Telèfons mòbils personals
-
Adreces de domicili
-
Correus electrònics privats
-
DNI o altres documents identificatius
-
Dades bancàries parcials
-
Informació sobre vehicles o subministraments de la llar
Experts adverteixen que aquest tipus d'informació pot ser utilitzada per a assetjament, amenaces, estafes, suplantació d'identitat o campanyes coordinades d'hostigament, tant contra els càrrecs públics com contra els seus familiars.
Investigació policial en marxa
La Policia Nacional ha obert una investigació per identificar els responsables i determinar l'origen exacte de la filtració. No es descarta que el cas pugui acabar a l'Audiència Nacional, com ja va ocórrer amb anteriors episodis similars que van afectar membres del Govern central i que van ser analitzats com a possibles delictes greus contra la seguretat institucional.
Algunes fonts policials assenyalen que el cas podria tenir connexions amb altres filtracions recents vinculades a protestes polítiques i a la difusió de dades de responsables de l'àmbit del transport després de l'accident ferroviari d'Adamuz.
Preocupació institucional i silenci oficial
Per ara, cap de les comunitats afectades ha emès comunicats detallats, encara que fonts properes a diversos governs autonòmics reconeixen una creixent preocupació per la seguretat personal dels càrrecs i la necessitat de reforçar els protocols digitals.
Des de l'àmbit jurídic es recorda que la difusió d'aquest tipus d'informació pot constituir delictes contra la protecció de dades, la intimitat personal i la seguretat, amb penes que poden incloure presó.
