L'exclusiva que ha publicat aquest dilluns ElConstitucional.es, el dia de l'arrencada d'aquest nou diari que lluita contra la desinformació i per la veritat -molesti a qui molesti-, ho deixa clar. Això d'Ayuso amb la sanitat no és, en absolut, aquesta “cooperació públicoprivada” de la qual tant ella com tot el seu Executiu madrileny fan gala sistemàticament. No. És negoci. I així ho veu tant ella, la presidenta de la Comunitat de Madrid, com una família, la seva, que ha viscut -en bona part- del negoci sanitari.
En aquest context, tal com vam publicar a ElConstitucional.es, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, manté al seu immoble de 90 metres quadrats, situat a Chamberí -i que figura a la declaració de béns presentada per la pròpia Ayuso-, la seu social de l'empresa Ayuso Lahoz, S.L. que té per objecte social “el comerç interior i exterior, explotació, distribució d'aparells i material fungible i consumibles d'equipament mèdic”.
Així, tal com ha pogut certificar el diari que dirigeixo, a través d'un informe elaborat per la consultora Axesor a data 10 de gener del 2026, la líder de l'Executiu madrileny manté en la seva nua propietat el domicili social d'una empresa amb “indicis d'inactivitat” -com es desprèn de l'informe- però sí amb obligacions tributàries i participada per familiars directes
El fet que Díaz Ayuso mantingui el 2026 l'empresa Ayuso Lahoz, S.L. registrada al seu domicili de Chamberí contrasta amb el tancament -a finals del 2023- de Sismédica S.L., una societat limitada que, com va publicar ElPlural.com, es dedicava al lloguer de béns immobiliaris i de la qual la presidenta de la Comunitat de Madrid posseïa el 50% de l'empresa juntament amb el seu germà Tomás Díaz Ayuso, que posseïa l'altre 50%.
Certament, per ser honestos amb la veritat, que la mandatària madrilenya tingui al seu domicili la seu social d'una empresa dedicada a la venda de material sanitari no representa, de per si, un fet il·legal ni, conseqüentment, delictiu. Però és evident que sí demostra quina és la seva concepció de la sanitat. I és la de negoci. Que, a més, no amaga. Sense dissimulació ho mostra.
Per tant, la presidenta de la Comunitat de Madrid no veu la sanitat com aquesta “cooperació públic-privada” que tant exalça i que, ull, jo defenso. Crec sincerament que el públic ha de col·laborar amb el privat per millorar aquest servei públic. I això és legítim: la millora del públic introduint l’‘expertise’ del món privat. El que no és legítim és convertir el públic, el de tots i totes, en un cortijo del privat. En un negoci. Els resultats negatius del qual ja s’han vist, com a exemple recent, a l’Hospital públic de Torrejón de gestió privada, en què el conseller delegat de l’empresa gestora –se sent en un àudio–, va demanar als alts càrrecs de l’hospital que prioritzessin els pacients més rendibles per millorar els beneficis econòmics de l’empresa.
