Ja n'hi ha prou de confondre-ho tot amb Iran, Israel, Donald Trump, Netanyahu, Sánchez o Feijóo. Posem les coses clares.
Punt u: la teocràcia fonamentalista de l'Iran, que sotmet la seva població civil, és injustificable. No té defensa possible.
Punt dos: tampoc no es pot justificar que un país com els Estats Units o Israel —i, per tant, els seus dirigents, Donald Trump i Netanyahu— se saltin el dret internacional. No és acceptable que, sota el pretext de democratitzar un país, es cometin crims de guerra o es vulnerin les normes que regeixen la comunitat internacional. Tampoc no és admissible que un Estat intervingui en un altre i miri de neutralitzar el seu líder mitjançant un magnicidi, per molt rebutjable que sigui el seu règim.
No es poden traspassar les barreres de l'Estat de Dret internacional en nom de suposats objectius democratitzadors. És evident que darrere dels atacs d'Israel i els Estats Units sobre l'Iran hi ha interessos polítics i econòmics.
En el pla polític, Donald Trump travessa una pèrdua de suports als Estats Units, en un context de dificultats econòmiques. Desviar l'atenció cap a un conflicte exterior, apel·lant al nacionalisme, pot servir per reforçar la seva posició interna.
En el pla econòmic, també és evident l'interès estratègic per una regió clau per al flux mundial de petroli. El control d'aquesta zona té conseqüències directes en els mercats energètics i, per tant, en l'economia global.
Res d'això no es pot normalitzar ni aplaudir. Cap país, sigui quin sigui, pot utilitzar la comunitat internacional o la població civil com a dany col·lateral per obtenir beneficis polítics o econòmics. Fins i tot encara que l'objectiu declarat fos democratitzar un país, no seria legítim vulnerar el dret internacional, que és la base mínima de convivència entre Estats i l'instrument per evitar guerres i conflictes.
A més, el conflicte entre Israel i l'Iran ja té dimensions i conseqüències globals. Afecta Europa, Espanya i també els Estats Units. L'encariment del dièsel i la gasolina, derivat de les tensions sobre el subministrament de petroli, és una mostra clara. També ho són les amenaces de l'Iran contra països que puguin donar suport als Estats Units a través de les seves bases militars, cosa que posa en risc la seguretat de diferents Estats.
Espanya no té per què implicar-se en una estratègia que respon a interessos que no són els seus. No ha de posar en risc la seva pròpia seguretat. En aquest sentit, és raonable limitar l'ús de les bases de Rota i Morón per a operacions militars vinculades a aquest conflicte, si es considera que no respon a l'interès nacional.
Això no hauria de ser una qüestió ideològica, ni de dretes ni d'esquerres, sinó de sentit comú. No es pot justificar ni una teocràcia que vulnera drets fonamentals ni la violació del dret internacional en nom de suposats fins superiors. Si l'ordre internacional existeix, és precisament per evitar que els conflictes es resolguin al marge de les normes.
Deixem de barrejar-ho tot. Ni una cosa ni l'altra són defensables. Posem les coses al seu lloc.
