El món de la interpretació acomiada Francesc Garrido amb profunda sorpresa i consternació. L'actor català ha mort aquest dilluns 31 d'agost als 56 anys després de patir un problema cardíac. Garrido deixa enrere una extensa trajectòria de més de tres dècades en cinema, televisió i teatre, amb alguns dels seus treballs més reconeguts en sèries com Sé quién eres, Gran Reserva i La novia gitana.
Nascut a Barcelona i vinculat des dels seus primers anys al teatre, Garrido va començar la seva carrera sobre els escenaris el 1990. La seva popularitat va créixer posteriorment gràcies a la televisió catalana, especialment amb Estació d'enllaç, abans de fer el salt al cinema i participar en pel·lícules com La ciudad de los prodigios i Smoking Room. Precisament per Smoking Room, Garrido va rebre el 2002 el premi al millor actor al Festival de Màlaga. A partir de llavors va anar construint una carrera marcada per la varietat de registres i per la seva presència tant en grans produccions com en projectes més lligats al cinema d'autor.
Entre els seus treballs televisius també figuren Isabel, El tiempo entre costuras, Jaguar, Los artistas, Clanes i Los sin nombre. Un dels seus últims grans personatges va ser a La novia gitana, adaptació de les novel·les de Carmen Mola, on va participar en les seves tres temporades. També tenia pendent d'estrena Sira, continuació de la sèrie protagonitzada per Adriana Ugarte.
Una carrera lligada al cinema, el teatre i la televisió
La consagració de Garrido com a intèrpret va arribar de la mà d'una carrera que mai va voler limitar-se a un únic format. L'actor va treballar amb directors i equips molt diferents i va mantenir durant anys una estreta relació amb el teatre, una disciplina que sempre va reivindicar com una de les seves grans passions.
En una entrevista concedida a El Periódico, explicava que trobava la motivació precisament en enfrontar-se a cada nou personatge: "A mi encara m'excita jugar a aquest rotllo, agafar el personatge que t'ha caigut i pensar com t'ho muntes". Per a Garrido, cada paper suposava tornar a enfrontar-se al mateix procés creatiu, independentment de la seva mida o repercussió.
També va reflexionar en diverses ocasions sobre la naturalesa canviant de la professió i sobre com havia evolucionat la seva percepció de la indústria amb el pas dels anys. "El que sí que ha canviat és veure com són les costures de la professió, com és la indústria, com es mou la cultura en general", va assegurar el 2020. La seva filosofia passava per mantenir-se vinculat a projectes que li permetessin continuar explorant des de la interpretació. "Jo sempre m'he vist més còmode arrambat a una cosa creativa", va afirmar llavors.
Un intèrpret allunyat dels focus
Garrido va mantenir durant tota la seva carrera un perfil discret fora dels escenaris i els rodatges. En una entrevista amb Diez Minutos sí que va parlar de la seva faceta familiar i va explicar que tenia una filla. També va recordar que la seva vocació artística va estar marcada pel seu pare, mort quan ell tenia deu anys.
L'actor va evocar especialment les sessions de cinema a les quals acudia amb ell els diumenges a Barcelona. Entre aquelles pel·lícules va destacar La hija de Ryan, protagonitzada per Robert Mitchum, com un dels records que més el van marcar durant la seva infància. A més de la interpretació, Garrido tenia altres passions allunyades dels focus, entre elles la cuina. Durant anys va treballar alguns caps de setmana en un restaurant de Barcelona al costat d'un oncle seu i va mantenir també un vincle especial amb Gelida, localitat catalana a la qual estava molt unit.
La seva mort deixa així una trajectòria extensa i diversa, construïda durant més de 35 anys i en la qual Francesc Garrido va transitar pel teatre, el cinema i la televisió sense renunciar mai a la dimensió artesanal del seu ofici.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.