Troballa experimental sense precedents
Investigadores del Centre Nacional d'Investigacions Oncològiques (CNIO) han presentat a Madrid un estudi que mostra com una teràpia basada en tres fàrmacs inhibidors indueix la regressió completa i duradora de l'adenocarcinoma ductal de pàncrees —el tipus més comú i agressiu de càncer de pàncrees— en ratolins modificats genèticament, sense efectes secundaris importants i amb una resposta que va perdurar més de 250 dies en animals lliures de malaltia.
El treball, finançat per la Fundació Cris Contra el Càncer i publicat a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences (PNAS), combina tres compostos —daraxonrasib, afatinib i SD36— que actuen de forma simultània sobre mecanismes clau del tumor, aconseguint evitar l'aparició de resistències i “obrir el camí al disseny de noves teràpies que podrien millorar la supervivència de pacients humans”.
Una estratègia que ataca múltiples objectius
La triple teràpia té com a objectiu interrompre el funcionament de proteïnes essencials per al creixement i resistència del tumor, com KRAS, EGFR i STAT3, que actuen com a motors del desenvolupament i propagació cel·lular maligna.
Fins ara, aquestes aproximacions combinades no s'havien aconseguit amb èxit complet en adenocarcinomes ductals de pàncrees, un càncer que en humans presenta una supervivència a cinc anys inferior al 5 % i del qual es diagnostiquen més de 10.300 nous casos a l'any a Espanya.
Límits i passos cap a assajos clínics
Malgrat l'impacte dels resultats en models animals, els mateixos investigadors subratllen que encara no és possible iniciar assajos clínics en humans sense completar passos essencials en investigació preclínica.
Entre els reptes hi ha ampliar l'estudi a altres models genètics de ratolí que representin diferents subtipus tumorals, així com incorporar un major nombre de mostres tumorals humanes i estudiar metàstasis, cosa que permetria identificar quins pacients podrien beneficiar-se d'aquesta teràpia o de variants adaptades de la mateixa.
Així mateix, encara que un dels inhibidors ja podria estar aprovat per a certes indicacions el 2026 o el 2027, encara falten avenços perquè la combinació completa pugui arribar a assajos clínics segurs.
Una fita en recerca oncològica
El director del Grup d'Oncologia Experimental del CNIO, Mariano Barbacid, ha destacat que aquests resultats, tot i ser encara preliminars per a ús humà, suposen un avenç significatiu cap al desenvolupament de tractaments efectius contra el càncer de pàncrees, un tumor especialment difícil de tractar a causa de la seva resistència i diagnòstic tardà.
La investigació reforça la necessitat de continuar apostant per teràpies combinades i col·laboracions científiques internacionals, així com per una major implicació de metges i especialistes a aportar mostres i dades que permetin fer evolucionar aquests progressos cap a aplicacions clíniques.