La nova pel·lícula La fiera , dirigida per Salvador Calvo (Adú), s'estrena a Espanya aquest divendres 6 de febrer de 2026 amb un repartiment encapçalat per Carlos Cuevas (Merlí), Miguel Bernardeau (Élite) i Miguel Ángel Silvestre (Velvet). Inspirada en fets reals, narra la història d'un grup de pioners del salt BASE amb vestit d'ales a Espanya, units per la seva passió per aquest esport extrem i per la profunda camaraderia que sorgeix entre ells.
Basada en la vida de saltadors com Carlos Suárez i els seus companys,La fiera explora no només l'emoció del salt des d'enormes altures, sinó també el dolor que acompanya els qui han perdut éssers estimats en aquestes pràctiques. La defunció de Suárez durant un salt des d'un globus aerostàtic —accident que va ocórrer mentre es rodava part de la pel·lícula i que va marcar profundament l'equip — ha infós un tractament especialment respectuós i humà a la història. Tant Bernardeau, que interpreta Armando del Rey (l'últim membre amb vida del trio protagonista), com Cuevas i Silvestre han destacat la importància de reflectir amb fidelitat i sensibilitat les vides i motivacions d'aquestes persones.
La pel·lícula aborda temes universals com l'amistat, la llibertat d'elegir un estil de vida contra les expectatives dels altres i el dilema moral de dedicar la vida a una passió que comporta riscos inherents. A més del component físic i visual de l'esport extrem,La fiera planteja un debat ètic i emocional de fons. “Una de les grans preguntes de la pel·lícula és si som lliures del nostre temps i de les nostres decisions quan tenim gent al nostre càrrec”, reflexiona Carlos Cuevas, que subratlla aquesta pràctica basada en “decisions individuals”, però les conseqüències de les quals “tenen alguna cosa de col·lectiu sense el qual no s'entén”. En la mateixa línia, Miguel Bernardeau apunta que el conflicte canvia segons les circumstàncies personals de cadascú: “No és el mateix tenir fills que no tenir-los, o tenir parella. L'interessant és en els acords que cadascú estableix amb la seva gent propera”. Una tensió que Miguel Ángel Silvestre resumeix com el xoc entre “fer el que realment em demana el cos o fer el que els altres necessiten que faci”, i que travessa tota la pel·lícula com una reflexió sobre llibertat, responsabilitat i vincles.
A través de seqüències espectaculars i una narrativa centrada en la connexió humana entre els protagonistes, La fiera pretén traslladar al públic la intensitat emocional d'aquells que han abraçat el límit entre la vida i la mort i la força dels vincles que els sostenen