Des del dret al vot fins a la igualtat laboral, passant per l'educació i la independència…Al llarg de la història, nombroses dones van alçar la veu quan fer-ho suposava un risc personal i social. Amb les seves idees, el seu activisme i la seva valentia, van establir les bases d'un moviment que va transformar lleis, mentalitats i estructures de poder, el FEMINISME. No només van reclamar drets, també van obrir camins per a les generacions futures. El seu llegat continua present en cada avanç cap a la igualtat. Recordar-les és entendre d'on ve la lluita feminista i entendre per què continua sent necessària.
Moltes van ser qüestionades, silenciades o perseguides. Tanmateix, van persistir. Gràcies a elles, el feminisme es va consolidar com un moviment global. Cinc noms que no només van fer història, sinó que la van canviar:
Olympe de Gouges (1748–1793)
Autora de la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana (1791), un dels textos fundacionals del feminisme modern en denunciar que la Revolució Francesa excloïa les dones dels drets proclamats per als homes. “La dona neix lliure i gaudeix igual que l'home dels drets”.
Va defensar la igualtat civil i política, el dret al divorci i l'abolició de l'esclavitud; va ser guillotinada per les seves idees, cosa que la va convertir en símbol de la primera onada feminista.
Mary Wollstonecraft (1759–1797)
Filòsofa i escriptora anglesa, considerada una de les primeres teòriques del feminisme amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona (1792), on va defensar que l'educació igualitària era la base per a la llibertat femenina.
Va criticar que les dones fossin educades per agradar i no per pensar, anticipant debats centrals del feminisme il·lustrat i liberal.
Simone de Beauvoir (1908–1986)
Filòsofa existencialista francesa; el seu llibre El segon sexe (1949) és clau del feminisme de la segona onada, en formular la idea que “no es neix dona, s'arriba a ser-ho”, distingint sexe biològic i construcció social.
Les seves anàlisis sobre opressió, maternitat, treball i sexualitat van impulsar els moviments feministes dels anys 60 i 70 a Europa i Amèrica.
Clara Campoamor (1888–1972)
Advocada i política espanyola que va liderar la conquesta del sufragi femení a la Segona República: la seva intervenció a les Corts el 1931 va aconseguir que el dret al vot de les dones s'inclogués a la Constitució.
També va impulsar reformes sobre divorci, igualtat jurídica de fills i filles i educació obligatòria per a les nenes, convertint-se en referent històric del feminisme a Espanya.
Gloria Jean Watkins "bell hooks" (1952–2021)
Filòsofa i escriptora estatunidenca que va revolucionar el feminisme amb el seu enfocament interseccional, integrant raça, classe i gènere en obres com Feminism Theory: From Margin to Center (1984).
Abans: Feminisme majoritàriament blanc i de classe mitjana.