El president del Cabildo de Gran Canària, Antonio Morales, ha assenyalat aquest dilluns que el Govern central té l'“obligació” d'atendre la “falta d'efectius” que denuncien organitzacions i associacions de les persones que atenen els immigrants arribats a les costes de l'arxipèlag.
En un comunicat, Morales ha subratllat que hi ha urgències que “no admeten dilacions” en actuacions com el rescat d'una embarcació en perill, l'atenció als qui arriben a les costes o la necessitat de proporcionar una “acollida digna”, i ha sostingut que aquestes decisions no haurien de quedar condicionades pel calendari electoral.
Més enllà del recompte d'arribades
El president insular ha matisat que les últimes xifres d'arribada de migrants a l'arxipèlag expressen “la intensitat d'una situació que exigeix capacitat operativa, coordinació administrativa i decisions immediates”, alhora que ha demanat “mirar més enllà del recompte”.
En aquest context, ha advertit que convertir aquests números en una controvèrsia partidista, sense atendre les condicions en què es rep les persones, “suposaria desplaçar el debat des de les obligacions públiques cap a la disputa pel relat”. Morales ha insistit que Canàries pot respondre solidàriament, però “no ha de quedar obligada a respondre en solitari”.
“La disposició de les institucions insulars, dels equips professionals i de la societat no substitueix la responsabilitat de l'Estat. Tampoc converteix la proximitat geogràfica en un criteri suficient per a distribuir l'esforç d'acollida”, ha apuntat.
El Hierro, Lanzarote i els trasllats a altres illes
Morales ha indicat que les arribades a El Hierro i també a Lanzarote tenen conseqüències per a Gran Canària i Tenerife, i en alguns casos per a Fuerteventura, cap a on es realitzen trasllats posteriors. Per això, ha remarcat que no es tracta d'emergències insulars incomunicades, sinó d'una realitat compartida que requereix cooperació.
“La solidaritat entre illes constitueix una resposta imprescindible però té límits materials”, ha afirmat, abans d'afegir que la cooperació territorial necessita mitjans i planificació, perquè, en cas contrari, corre el risc de transformar-se en una exigència permanent de sacrifici per als qui es troben més a prop de l'emergència.
En aquesta línia, ha defensat que El Hierro “ha de ser compensada”, com ja s'ha acordat, amb ajudes socials, fiscals, empresarials i d'inversió pública.
Places disponibles fora de Canàries
El president del Cabildo de Gran Canària també ha al·ludit al fet que existeixen places disponibles en el Programa d'Acollida Humanitària fora de Canàries, mentre els recursos de l'arxipèlag suporten una pressió creixent. Al seu parer, la qüestió central és assegurar que aquest dispositiu pugui utilitzar-se mitjançant una coordinació eficaç.
Morales ha defensat que mantenir els trasllats no representa una concessió excepcional a les illes, sinó una forma de distribuir la resposta dins del territori estatal. En la seva opinió, l'objectiu no hauria de ser desplaçar persones “com si fossin una càrrega administrativa”, sinó organitzar itineraris d'atenció compatibles amb els seus drets i amb la capacitat dels serveis.
Per això, ha incidit en el fet que aquests trasllats requereixen previsió i continuïtat, i ha reclamat al Govern d'Espanya que atengui les advertències d'associacions, sindicats i personal que denuncien falta d'efectius i sobrecàrrega de feina.
Responsabilitat compartida amb la Unió Europea
Morales ha conclòs que escoltar els qui intervenen directament és una obligació ineludible, perquè la capacitat real d'un dispositiu no es mesura només per la seva existència formal, sinó per les seves condicions de funcionament. “Un servei pot estar operatiu i, al mateix temps, treballar sota una pressió difícil de sostenir. La professionalitat dels seus integrants no hauria d'utilitzar-se com a argument per a ajornar reforços”, ha postil·lat.
Finalment, ha apel·lat a la responsabilitat compartida del Govern espanyol i la Unió Europea amb Canàries, en una resposta que, segons ha exposat, ha de connectar rescat, acollida, trasllats, cooperació institucional i iniciatives diplomàtiques amb el Marroc, Gàmbia, el Senegal i Mauritània per a prevenir travessies perilloses i combatre xarxes criminals.
Contacte
