El Govern ha concedit aquest dimarts un indult parcial a Laura Borràs que evitarà la seva entrada a presó. El Consell de Ministres ha commutat la pena de quatre anys, sis mesos i un dia de presó imposada a l'expresidenta del Parlament per una altra de dos anys.
La mesura afecta únicament la pena privativa de llibertat. Borràs manté la multa de 36.000 euros i les inhabilitacions per exercir càrrecs públics imposades en la sentència, que sumaven tretze anys pels delictes de prevaricació administrativa i falsedat documental.
L'Executiu ha seguit el criteri del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que va condemnar l'antiga dirigent de Junts i va demanar després reduir la seva estada a presó. Els magistrats van considerar que l'ingrés a la presó resultava "desproporcionat i excessiu" enfront del dany causat i van entendre que la inhabilitació ja oferia una resposta penal suficient.
Setze mesos esperant la decisió del Govern
La possibilitat de l'indult estava sobre la taula des de la primera sentència del TSJC, dictada el març de 2023. El procediment va quedar pendent fins que el Tribunal Suprem va confirmar la condemna el febrer de 2025. El tribunal català va formalitzar la petició de la mesura de gràcia el 28 de març d'aquell mateix any i va suspendre l'entrada a presó de Borràs mentre el Govern prenia una decisió.
Des de llavors han transcorregut setze mesos. L'expedient romania en mans del Ministeri de Justícia després que la Fiscalia Superior de Catalunya presentés el juny de 2025 un informe contrari al perdó. El Ministeri Públic va qualificar l'indult com una mesura "absolutament injustificada i arbitrària" i va defensar el compliment íntegre de la pena.
La fiscal també va retreure a Borràs que continués presentant-se com a víctima de "lawfare" i que no hagués mostrat penediment. El Govern ha optat finalment per assumir el plantejament del tribunal sentenciador, que havia descartat la necessitat de mantenir una pena superior a dos anys de presó.
18 contractes adjudicats a un amic
La condemna està relacionada amb l'etapa de Borràs al capdavant de la Institució de les Lletres Catalanes entre 2013 i 2018. La Justícia va considerar provat que va fraccionar irregularment 18 contractes menors, valorats en 335.700 euros, per adjudicar-los directament a un amic informàtic i evitar els procediments de contractació pública.
La causa va provocar la seva suspensió com a presidenta del Parlament el juliol del 2022 i la posterior retirada del seu escó. El Tribunal Suprem va confirmar la condemna i va rebutjar aplicar-li la Llei d'Amnistia en concloure que els fets constituïen corrupció i no tenien relació amb el 'procés' independentista.
L'indult haurà de publicar-se ara al Butlletí Oficial de l'Estat. El TSJC executarà llavors la nova pena de dos anys de presó, la rebaixa sol·licitada per la mateixa Sala perquè Laura Borràs no ingressi a la presó.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
