El Tribunal Suprem ha aplicat per primera vegada la llei d'amnistia des de la seva entrada en vigor. La Sala Penal ha dictat quatre interlocutòries que extingeixen la possible responsabilitat de vuit persones acusades o condemnades per delictes de desobediència i desordres públics relacionats amb el procés.
La decisió afecta l'expresident del Parlament Roger Torrent, a tres altres antics membres de la Mesa de la Cambra catalana, a l'exalcalde de Sabadell Maties Serracant i a tres participants en les protestes d'octubre de 2019 contra la sentència als líders independentistes.
Els magistrats havien esperat el pronunciament del Tribunal de Justícia de la Unió Europea abans de resoldre. Una vegada conegut l'aval de Luxemburg a la norma, la Sala considera aclarits els obstacles que mantenien paralitzats aquests procediments.
Les resolucions de Torrent i la Mesa del Parlament
Roger Torrent, Josep Costa, Eusebi Campdepadrós i Adriana Delgado van ser jutjats per permetre la tramitació de diverses resolucions parlamentàries favorables a l'autodeterminació i contràries a la monarquia durant els mesos d'octubre i novembre de 2019.
L'acusació sostenia que els quatre membres de la Mesa havien desobeït els advertiments del Tribunal Constitucional. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya els va absoldre el 2022 en considerar que aquells advertiments permetien diferents interpretacions i mancaven d'un mandat prou clar i específic.
La Fiscalia va recórrer l'absolució davant el Suprem, per la qual cosa la sentència encara mancava de fermesa. La Sala Penal declara ara que els fets encaixen dins l'àmbit de l'amnistia i que els recursos pendents han quedat sense objecte. "Procedeix declarar amnistiats els fets que van resultar objecte del procediment", recull la interlocutòria. La resolució extingeix qualsevol responsabilitat que pogués derivar-se per als quatre antics integrants de la Mesa i tanca definitivament la seva causa.
La llei permet aplicar l'amnistia durant qualsevol fase del procediment, fins i tot quan existeix un recurs contra una sentència absolutòria. Aquest és el precepte utilitzat pel Suprem per acabar el procés obert contra Torrent, Costa, Campdepadrós i Delgado.
L'exalcalde que va facilitar els locals de l'1-O
Un altre dels actes beneficia Maties Serracant, exalcalde de Sabadell. El dirigent municipal va ser condemnat per desobediència greu després de facilitar instal·lacions públiques per a la celebració del referèndum de l'1 d'octubre de 2017. Serracant va signar diversos decrets per permetre que els locals municipals fossin utilitzats durant la votació malgrat les resolucions que havien suspès la consulta. La condemna incloïa una multa de 1.800 euros i una inhabilitació de quatre mesos per exercir un càrrec públic.
El Suprem considera que aquests fets van ser executats dins del marc temporal i material cobert per la llei. L'amnistia extingeix la condemna i elimina les conseqüències penals vinculades a la seva participació en l'organització del referèndum.
Pedres, ampolles i barricades durant les protestes
Els altres tres beneficiaris van ser condemnats per la seva participació en els disturbis ocorreguts després de la sentència del 'procés' l'octubre de 2019. Dos d'ells van rebre penes d'un any i mig de presó per llançar pedres durant una concentració davant dels jutjats de Girona.
Al voltant de 300 persones es van congregar durant la matinada del 19 d'octubre a les immediacions de la seu judicial. Els manifestants van arrencar fragments del paviment i els van utilitzar com a projectils després que diverses unitats antiavalots es desplacessin cap a altres punts de la ciutat.
El quart acte afecta un home condemnat a més de quatre anys de presó. Els fets provats recollien que va llançar pedres i ampolles contra els agents, va col·laborar en l'aixecament d'una barricada i va avivar un foc iniciat per altres participants mentre ocultava el seu rostre amb un passamuntanyes.
La Sala entén que les protestes guardaven una relació directa amb la sentència dictada contra els líders del procés independentista. Els delictes de desordres públics també queden dins de l'àmbit d'aplicació de la llei i manquen d'una exclusió específica que impedeixi amnistiar-los.
Puigdemont i Junqueras segueixen pendents
La primera aplicació de l'amnistia tampoc canvia de forma immediata la situació de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i la resta de dirigents condemnats o processats per malversació. El Suprem considera que van obtenir un benefici patrimonial en finançar amb fons públics unes despeses que haurien d'haver pagat de la seva butxaca.
Aquesta interpretació ha portat la Sala a excloure'ls de la llei i mantenir l'ordre nacional de detenció contra Puigdemont. Els afectats han recorregut davant el Constitucional, que començarà el 22 de setembre amb el recurs de Jordi Turull.
La doctrina fixada en aquest procediment marcarà el camí per a Junqueras, Raül Romeva, Dolors Bassa, Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig. Per a Roger Torrent i els altres set beneficiaris, les causes han acabat aquest divendres. La decisió sobre la cúpula del procés haurà d'esperar al setembre.
Afegeix ElConstitucional.es com a font preferida de Google de forma gratuïta.
Mantén-te informat de totes les notícies d'última hora i amb la millor informació. Contra la desinformació, per la democràcia i els drets socials.
